25.12.2014 - 08:56
No us plany el sol, ni el glaç ni la rosada
que diàriament us sotmet el seu bany.
I seguiu drets, estàtics com estàtues
davant temibles escamots de mosquits.
Estilitzats, alts i prims, però ferms
com aprenents sardanistes al ras,
entrellaçant-vos les mans en renglera,
uniformats com estudiants britànics.
Pacients peluts, de cabells model Einstein,
suporteu bé els perruquers diligents
que usen tisores automatitzades.
Silueta-plagi dels colls de girafa,
la vostra nou es multiplica en nous.
El suposat rostre fantasmagòric
és el d’un sàtir per naturalesa.
Cos curvilini de branques obertes
amb ereccions vàries i incontrolades,
desvergonyits ofeneu les roselles
que resten eternament sufocades.
No coneixeu més que els marges del camp.
Ni amb l’ajut de la rosa dels vents
quan inclineu la testa encabellada
i doblegueu l’espatlla destrament
heu conquerit el somni vell de caminar
vers l’horitzó que contempleu solemnes,
impertorbablement.
Joan Francesc Dalmau i Llagostera, Només respiren, Lleida, Pagès, 2000, p. 63.
Foto: Marta Benavides
Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d’Urgell.