Especial de literatura juvenil: l’auge de les novel·les pont

  • Els editors recomanen tres títols del seu catàleg i un de la competència

VilaWeb
Montserrat Serra
22.12.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La literatura juvenil és un àmbit molt més influït per les tendències temàtiques que no la infantil. De cinc anys ençà, els vampirs i els àngels caiguts han deixat pas als homes llop i als éssers mitològics, que, al seu torn, han cedit en favor de la novel·la distòpica. Però enguany el fenomen destacat no és pas temàtic, sinó que els editors es decanten per les novel·les pont, aquelles que atrapen el públic juvenil però que són pensades per a un públic adult en general, o viceversa.

Tendències

Segons Gonçal López Pampló, director editorial de Bromera, en relació amb les tendències temàtiques o de gènere, considera que la novel·la distòpica continua tenint bona salut, sobretot arran del film ‘Els jocs de la fam’. Però apunta: ‘Tot i amb això, intuesc una línia d’interès més orientada cap a les vivències, els afectes, l’experiència quotidiana dels adolescents. I una altra tendència és la literatura històrica per a adolescents. En aquest sentit, novel·les com “Cicatrius de 1714” d’Andreu Martín i els títols de la col·lecció “Esguard” en general, en són un bon exemple. I també ho és “En les mars perdudes” de Raquel Ricart.’

Sobre tendències, Iolanda Batallé de la Galera és contundent: ‘La gran tendència juvenil dels darrers dos anys l’hem creada nosaltres des d’aquí i es diu adolescents.cat, una sèrie de l’Ernest Codina, la Roser Carandell i la Núria Codina, que se sustenta sobre una web que té dos milions de seguidors! I et puc avançar que aquest mes de març apareixerà una sèrie de ficció anomenada “El càsting”, basada en adolescents.cat. Dels manuals d’adolescents.cat n’hem venut vora 50.000 exemplars. La clau de l’èxit és que arribem a aquests joves tractant dels temes que els interessen i per això s’hi senten identificats. Són llibres que parlen el seu idioma. A més, els pares també els compren, per entendre els seus fills.’

Ricard Peris d’Andana explica com va decidir d’afrontar la literatura juvenil a la seva editorial: ‘Vam començar fa dos anys amb voluntat d’experimentar, de publicar llibres per a adolescents sense considerar-los rucs, cosa que passa sovint. I vam publicar el llibre de Xavier Aliaga “El meu nom no és Irina”. És una història vibrant, plena de capes: la vida de Néstor, que vol ser escriptor perquè està enamorat de la novel·la “Anna Karénina”, fa un tomb quan a l’institut hi arriba Irina, una enigmàtica jove d’origen rus que és la imatge viva d’un personatge dels seus contes. Però ella un dia desapareix misteriosament… Aquesta novel·la és tot un fenomen al País Valencià, perquè en un any i mig ja ha venut més de quatre mil exemplars. Els nois acaben el llibre volent llegir ‘Anna Karénina’ de Tolstoi. És increïble. I com a editor també m’he esforçat per estimular els lectors, aportant un element paraliterari al final del llibre (que no revelaré). Això també és feina dels editors. Curiosament, aquest llibre no aconsegueix arrencar al Principat. Ens calen més ponts de comunicació.’

Les novel·les pont

Però l’element interessant sobre el qual val la pena d’aturar-se en l’àmbit juvenil és el de les novel·les pont, aquelles que tant agraden a joves com a adults. Moltes editorials juvenils en tenen una col·lecció específica, però la novetat arriba sobretot en el camp de les editorials generalistes, que també volen captar aquest públic jove, que sovint abandona la lectura i no s’hi torna a enganxar.

Tot i no ser una novetat, un llibre pont que és un èxit rotund, tant que ha sorprès l’editorial i tot, és ‘Wonder’ publicat per la Campana. Ja se n’han venut 53.000 exemplars en català. Segons Isabel Martí, en una traducció aquest volum de vendes és inaudit. I l’editora continua estirant el fil, és clar.

També Edicions de 1984 ha decidit d’obrir col·lecció per a joves i adolescents, ‘Propera parada’. L’editorial ho justifica així: ‘Imagina’t una línia de metro anomenada Literatura. Comences a la primera estació (els llibres infantils), després la segona (els còmics, els Asterixs, els Tintins), continues amb la tercera (els llibres juvenils)… i aquí comencen els problemes. És la baula de la cadena més feble de totes: el reguitzell de lectures obligatòries, llibres que no pots assimilar perquè han viscut més que tu, llibres que són insult perquè tu has viscut més que no pas ells… Sembla que no t’escaigui cap llibre. Volem intentar treure llibres que allarguin la mà al lector adolescent per ajudar-lo a passar aquest escull tan confús.’

Gonçal López Pampló recorda que les novel·les pont (‘crossover’) no són cap invent d’avui, que hi ha grans clàssics com ‘L’illa del tresor’ o ‘El petit príncep’ que ho són. Però diu que és un camp en què s’ha de parar atenció: ‘És una de les línies que treballarem intensament ja a partir de la primavera vinent.’

Però l’editorial que s’ha mogut més, ja d’entrada, en aquest espai i que ni tan sols engloba els títols per col·leccions, és Sembra Llibres, creada aquest any per Joan Carles Girbés i Xavi Sarrià. Ho explica Girbés: ‘A Sembra Llibres hem apostat per editar sense etiquetes: tots els nostres títols, amb independència de gèneres i temàtiques, segueixen una numeració correlativa, sense més distincions ni compartimentacions en col·leccions. Ficció i no ficció es barregen. Els límits, si n’hi ha, els marca el lector, no nosaltres. El fet de presentar tots els llibres amb un únic disseny ens ajuda també a nosaltres a construir un catàleg més compacte i coherent. En el futur ens obrirem a nous públics, segur, i aleshores valorarem si cal crear col·leccions específiques. Però he vist massa sovint com els editors limitàvem la vida d’un llibre pel fet d’emmarcar-lo dins una col·lecció determinada: hem posat un llibre en una col·lecció juvenil i l’hem convertit, així, en un llibre juvenil. Però la bona literatura no es pot reduir a una etiqueta.’

Continua Girbés: ‘”Córrer sense por’ és una novel·la publicada inicialment per Feltrinelli per al públic adult. Va ser finalista del premi Strega, el més important de la crítica italiana, i va guanyar la primera edició de l’Strega Giovani, que voten centenars de joves per escollir el seu llibre favorit de l’any. És un excel·lent exemple d’un llibre lloat per la crítica i que entusiasma també els joves. Ens hi sentim molt còmodes, a Sembra Llibres, amb aquests llibres que trenquen esquemes, barreres i fronteres. “Algun dia aquest dolor et servirà”, el títol més popular de Peter Cameron, és una novel·la amb un protagonista jove, comparada per la crítica amb “El vigilant en el camp de sègol”, que connecta amb diverses generacions perquè els lectors hi poden trobar moltes capes de profunditat.’

‘En el cas de “En línia”, els protagonistes són principalment joves connectats per la tecnologia, i també adults amb problemes per comunicar els seus sentiments. Una obra desinhibida, que reflecteix la realitat sense embuts i sense narrador, bastida a colp de missatges de Whatsapp o Facebook. No volem limitar-ne l’abast a un públic concret per edat. I, finalment, els dos primers títols que sembràrem, “Totes les cançons parlen de tu” i “Vertigen”, són recomanats en un bon nombre d’instituts, i ens consta que agraden molt als joves, tot i que no han estat pensats específicament per a ells. Quan els faciliten una llista de propostes oberta, majoritàriament escullen aquestes opcions. I és fantàstic, quan passa això!’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any