18.12.2014 - 08:44
‘Les narracions històriques’ de Francesc Castellví, la millor crònica de la guerra de Successió, acaben de veure la llum per primera vegada traduïdes al català. Amb selecció de textos de Mercè Morales i traducció d’Antoni Dalmau, l’editorial EADOP posa a l’abast de tothom una edició actualitzada de l’obra magna de Castellví, militar austriacista i historiador nascut a Montblanc el 1682. A tocar del final de la commemoració del Tricentenari, el seu comissari, Miquel Calçada, i l’escriptor Albert Sánchez-Piñol han presentat l’obra a la Casa del Llibre de Barcelona amb una conversa on han remarcat la importància d’aquests textos reservats fins ara a minories acadèmiques.
‘Les narracions històriques’ van ser l’obra magna de Castellví, amb un conjunt de cròniques que abasten el període del 1700 al 1725 i que han estat essencials per a conèixer els fets de la guerra de Successió, i particularment, el setge de Barcelona del 1713-1714.
L’obra s’estructurava per anys i amb breus apartats temàtics. L’autor va recórrer tant a la seva vivència en primera persona (com a militar austriacista que va participar en la defensa de Barcelona) com a documentació i testimonis de personatges que va conèixer personalment o per carta.
L’original de l’obra es conserva encara a Viena, ciutat on es va exiliar i on es va morir Castellví el 1757, i també n’hi ha una reproducció a la Biblioteca de Catalunya. Fins ara sols n’hi havia una edició en quatre volums publicada al final del segle XX per l’entitat catòlica Fundación Francisco Elías de Tejada i Erasmo Pércopo.
Però mai fins avui no s’havia traduït l’obra (escrita originalment en castellà) al català. Qui s’ha encarregat de fer-ho és l’editorial EADOP, que va encarregar a la historiadora Mercè Morales una selecció de textos de l’obra original i a Antoni Dalmau la traducció.
Amb aquesta edició, 381 pàgines, l’editorial ha volgut donar reconeixement popular a l’obra magna de Castellví, prou coneguda en àmbits especialitzats, però no per al gran públic. A banda la selecció i traducció de textos, l’edició inclou una nota de Morales amb el marc històric i les biografies abreujades dels principals protagonistes, com també un seguit d’anotacions al text que contextualitzen la crònica de Castellví amb aspectes complementaris del conflicte, com el paper de les dones en la contesa i la participació d’Aragó i València.
Una conversa entre Miquel Calçada i Albert Sánchez Piñol va servir dimecres per presentar l’edició actualitzada de ‘Les narracions històriques’. El comissari dels actes de commemoració del Tricentenari de 1714 va confessar que la publicació d’aquest títol havia estat ‘una de les obsessions’ del comissaria: ‘Calia recuperar Castellví i divulgar-ne l’obra, que ha estat injustament oblidada.’ El comissari va recordar que el mandat parlamentari va comminar el Tricentenari a recuperar i divulgar la memòria dels fets de la guerra de Successió, ‘i no hi havia una manera millor de fer-ho sinó actualitzant aquesta obra’.
Al seu torn, Sánchez-Piñol va ironitzar sobre el fet que fins avui no s’hagués publicat a Catalunya i en català una obra tan important com aquella per a la historiografia catalana, i ‘el gol’ que comportava que la primera edició s’hagués publicat a Madrid i a càrrec d’una editorial ‘carlista’. L’escriptor va considerar fonamentals les cròniques de Castellví i va explicar com les va utilitzar com a font recurrent per a escriure la seva novel·la ‘Victus’. Fins i tot va confessar que en algun moment va estar temptat de fer de Castellví el protagonista de l’obra, però ho va descartar perquè creia que no es podien ficcionar personatges de la seva categoria.
En la presentació del llibre, hi van participar també la historiadora i autora de la selecció dels textos, Mercè Morales, i l’historiador Àngel Casas, que van repassar el context i el periple vital que va viure Castellví.
Militar i cronista d’excepció
Nascut a Montblanc el 16 de febrer de 1682, Francesc de Castellví i Obando va estudiar al Col∙legi dels Cavallers de la Puríssima Concepció de la Universitat de Lleida. Partidari de Carles d’Àustria, va entrar al seu servei el 1705 i s’hi va mantenir fidel fins el final.
Empresonat el 1718 i exiliat a Àustria el 1725, va consagrar la resta de la seva vida a un sol objectiu: deixar el testimoni més complet, rigorós i imparcial de la guerra de Successió, motiu pel qual va utilitzar nombrosos documents originals, va entrevistar‐se i consultar testimonis dels dos bàndols i va fer ús d’una extensa bibliografia en diferents idiomes.
Mort el 1757 a Viena, Castellví mai no va poder veure la seva obra impresa. Els seus manuscrits originals encara es conserven a l’ÖsterreichischesStaatsarchiv, l’arxiu nacional, a Viena.
