17.12.2014 - 18:40
El PSIB/PSOE ha triat com a candidat a l’Ajuntament de Palma a l’actual regidor, José Hila Vargas. Pel que coneixem d’ell no parla habitualment en català. És probable que el sàpiga parlar, crec que és així, però el fet és que no l’utilitza quasi mai, sinó que fa servir habitualment, per no dir sempre, el castellà a les seves intervencions públiques. És, per tant, el que tècnicament és coneix com un “monolingüe espanyol que sap parlar en català” (Gabriel Bibiloni).
Té, és clar, tot el dret a presentar-se a les eleccions i de voler ser batle de la seva ciutat. Però, més enllà de les seves capacitats i virtuts polítiques, sobta que qui pot esdevenir batle de la capital del nostre país (en té certament possibilitats vista la segura pèrdua de la majoria absoluta del PP i els eventuals pactes post-electorals) no parli la llengua que s’hi parla des de fa 800 anys. Sobta essent el candidat d’un partit, el PSIB/PSOE, que ha tengut històricament una ànima mallorquinista/catalanista/nacionalista -diguem-ho com vulguem- inqüestionable i que, en el seu moment (els primers anys dels ajuntaments democràtics) va fer més per la normalització del català que els governs de Gabriel Cañellas. L’Ajuntament de Palma de Ramon Aguiló va ser-ne, en aquest sentit, un exemple claríssim.
En efecte, el PSIB s’ha nodrit històricament de dirigents pròxims, si més no sentimentalment, al nacionalisme. Joan March, Francesc Antich, Celestí Alomar, Joana Barceló, Jaume Armengol o la seva filla, Francina, per esmentar-ne alguns, han defensat posicions polítiques, en relació al fet identitari, més pròximes al PSM que no al seu partit matriu, el PSOE. I què dir de Josep Moll, qui al final de la seva vida, i sense deixar de militar al partit, es definia com a sobiranista. I no ho dic jo, les hemeroteques ens poden recordar en aquest sentit l’oposició del sector més espanyolista del PSIB, el que, bàsicament envoltava a l’ex-batlessa de Calvià, Margarita Nájera, a la línia política dels dirigents esmentats als que titllaven de “nacionalistes”.
Així, amb el nomenament de José Hila com a candidat a la batlia de Palma el PSIB sembla que abandona aquest espai més identitari i s’acosta, en aquest aspecte, més al PP valencià, que té una batlessa monolingüe espanyola, que al PSC, qui va tenir un president de la Generalitat, José Montilla, de llengua materna castellana, però que, tot i la seva fonètica i el seu accent que palesaven el seu origen, emprava sempre el català en les seves intervencions públiques.
No són més ni millors mallorquins (o ciutadans) els que han nascut aquí que els que ho han fet a altres contrades, ni ho són més els que són mallorquins (o ciutadans) de moltes generacions dels que ho són d’una o dues, però n’hi ha que parlen la nostra llengua, hagin nascut o no aquí, els hi hagin ensenyat o no els seus pares, i n’hi ha que no la parlen. I si la saben però no la parlen, no l’estimen. És una opció personal. Hila, nascut a Palma i, a més, amb formació universitària, no la parla. Aquesta és la qüestió.
Fins ara, a Palma, tots els batles han tengut la nostra llengua com a pròpia, i tot i que alguns segurament sentiran l’espanyol tan propi com el català, com el senyor Fageda (qui, per cert, els darrers anys s’està desvetllant com un extremista a la xarxa) o el batle actual, que comet molts de barbarismes, però, el cert és que sempre l’han utilitzat públicament. Ara potser ja no serà així.
No seria, per tant, una bona notícia per la llengua -totalment minoritzada a Palma respecte l’espanyol- que el possible batle de la ciutat a partir del mes de maig no parli en català. Quina referència tendrien aquells que no l’utilitzen habitualment (o mai) per a fer-ho en el futur si el seu batle no en dóna exemple? Aquesta és, per tant, una oportunitat important per MÉS de captar una part dels votants habituals del PSIB. No és fàcil fer-ne campanya del tema, ho sé. Tot d’una apareixerien les acusacions de xenofòbia i de nacionalisme excloent (si no d’altres que se senten els darrers temps). Però, al capdavall, és una qüestió molt important que no es podrà obviar del debat electoral.
