18.12.2014 - 06:00
Per què, en comptes de perfums i mitjons, no regalem més entrades per anar al teatre, a l’òpera o per visitar un museu? “No estem acostumats a regalar cultura, potser perquè tampoc és fàcil. Quan volem regalar entrades pel teatre o un concert acabem fent el típic val matusser que oblidem a la nevera” explica Laia Collet. Per facilitar aquesta mena de regals i, alhora, aconseguir que la cultura formi part del dia a dia de tothom, ella i en Jaume Martí van decidir crear el Mercat de la cultura. Una botiga de productes culturals, un punt de trobada pels amants del teatre, la literatura, l’art i la música.
L’objectiu de la Laia i en Jaume, els dos provinents del sector artístic, era que la cultura fos més accessible. Crear un lloc, un espai, amb gent que coneix el producte, el cuida i té un tracte personal amb el ciutadà, com en un mercat de barri. Al Mercat de la Cultura s’hi poden trobar capses regal de teatre, cinema, música, lletres, art i disseny, rutes i, d’aquí poc, cursos i zona infantil. Tenen una caducitat de vuit mesos i, a diferència d’altres capses regal, són totalment obertes. És a dir, que qui rep l’obsequi pot anar directament a les parades (llibreries, teatres o cinemes seleccionats) i decidir què vol regalar-se.
Aquesta és, de fet, l’altra gran diferència amb les capses que podem trobar a grans superfícies: les parades del Mercat de la Cultura són espais culturals més aviat petits, com el Teatre Akadèmia, La llibreria La Impossible, Daily Records o els cinemes Verdi. “Són noves botigues que en el fons fan de gestors culturals perquè dinamitzen els barris i proposen moltes activitats. Coneixen l’escenari real de Barcelona i no només fan de llibreters o programadors. És una manera de fer que, paradoxalment, ha sorgit de la crisi però encara està poc valorat perquè és molt precari. Tothom s’està reinventant a base d’hores i propostes interessants” explica Collet. “Per això els hi volen donar visibilitat, per crear una xarxa, perquè la unió fa la força” afegeix. El Mercat de la Cultura, però, també pot servir perquè la relació entre ciutadà i establiment comenci a canviar.
Podeu llegir l’article complet, aquí.
