Els petits editors fan d’editors?

  • L’any 2014 ha confirmat l’explosió de petites editorials al nostre país, projectes liderats per un grup reduït de persones, amb idees molt clares, una empenta extraordinària i l’intent decidit de tenir un contacte estret amb el lector (via xarxes socials, presentacions, etcètera)

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
18.12.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Però precisament per ser empreses minúscules on els seus responsables han de fer tots els papers de l’auca, crec que a l’hora de publicar autors nostrats han deixat de banda una tasca fonamental: fer d’editors pels seus escriptors.

Un bon editor no és només aquell que té olfacte per triar originals, sinó aquell que guia i acompanya l’autor. El que detecta les potencialitats dels textos, però alhora és crític amb els errors i les mancances, i obliga a corregir-les. El que no publica una obra fins que no ha espremut tot allò que el seu escriptor li pot donar.

(Incís: la idea romàntica de l’autor com a figura sagrada i intocable continua incrustada a l’imaginari col·lectiu, però és de la primera meitat del segle XIX i fa dècades que s’hauria d’haver desterrat.)

No parlo naturalment de criteris estètics, o de les decisions de l’autor cap a la seva obra. Un exemple: la “sorpresa final” de L’altra no em convenç i crec que és innecessària, però és una opció legítima de Marta Rojals que no li treu ni un gram de qualitat a la seva esplèndida novel·la. En canvi a molts altres llibres hi trobo repeticions, personatges mal desenvolupats, capítols que defalleixen, digressions innecessàries, frases sense sentit. Errors que es podrien corregir amb un editor que li dediqués molt més temps a l’obra, que treballés estretament amb l’autor, que imposés reescriptures.

Però a banda de la manca de temps, detecto un altre motiu pel qual tot això no es fa, l’absència general de crítica. Tots tenim ganes que aquests projectes funcionin, i fins i tot a molts ens agradaria liderar-ne un. Per tant els perdonem els errors, i callem si un llibre no ens ha agradat. Però potser caldria començar a dir la veritat: moltes de les obres d’autors catalans, o es queden a mig camí, o no s’haurien d’haver publicat mai. 

Llegiu l’article sencer, aquí.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any