Les vides paral·leles de Bulgàkov i Mandellstam

  • Jaume Creus repassa les experiències de Mandellstam i Bulgàkov, dos autors russos que van ser perseguits per Stalin.

VilaWeb
Redacció
18.12.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Mandellstam i Bulgàkov coincideixen a Batum. És una trobada casual, fortuïta, però inevitablement parlen de les perspectives de vida i les sortides professionals. Les experiències d’aquests dos autors russos reunides en el context de la guerra civil d’Ucraïna.

Si una cosa li és deguda a Ucraïna respecte de Rússia és haver-li fet de nucli originari quant a l’establiment d’un poder organitzat en expansió, que acabarà essent l’imperi rus. I a més a més, Rússia li deu el nom: el territori d’acció del principat de Kíev, amb la capital fundada el segle V, va ser, sota el govern d’Oleg, a l’inici del segle X, l’Estat de la Rus. I en qualitat de tal havia guerrejat contra Bizanci i amb Bizanci establí després tractats, igual que els establí amb Occident. Perquè, per exemple, a la meitat del s. XI el rei de França es casà amb Anna de Kíev a la catedral de Reims, i el mateix any del casament (1051) es va redactar la Ruska Pravda (el Dret de la Rus). Vladimir I, que havia reforçat la potència de l’Estat de Kíev a cavall dels segles X i XI, va ser el primer a voler expandir-se cap al sud annexionant territoris, i va arribar fins al Quersonès, just damunt de Crimea. Després els destins d’Ucraïna van ser molt diversos i sagnants, contra cumans, mongols, tàtars, lituans, lituans-polonesos… Però igualment cal posar sobre la taula les lluites intestines. A l’època del domini cosac, hi havia hagut fins i tot diversos territoris ucraïnesos, sota govern de diferentshetmans (atamans), a la dreta i a l’esquerra del Dnièper.

Crimea, en canvi, ja era des del principi un territori especial, lligat des de temps antics a les civilitzacions mediterrànies: una de les ciutats més conegudes de la zona, a part de Sevastòpol, és Feodòssia, una fundació grega entre d’altres de la mar Negra. Fou terreny dels cimmeris, cobejat per escites, romans, huns, genovesos, venecians i turcs. Però sobretot terra de tàtars, amics i enemics de russos i de turcs segons calia, a favor dels uns contra els altres i a l’inrevés. Els turcs acabaren quedant-s’hi, i fou el temps dels khanats otomans. Fins que Caterina II aconseguí, a final del segle XVIII, que Crimea fos independent i esdevingués a la fi un protectorat seu. Val la pena recordar que la guerra de Crimea del segle XIX (on va combatre el jove Lev Tolstoi, i ho deixà escrit) es va iniciar per la pretensió russa de dominar més territori turc, amb l’excusa de defensar els cristians ortodoxos fossin allà on fossin, fins i tot si vivien en terres de domini turc (argument que també avui s’esgrimeix des del Kremlin). La derrota de Rússia va comportar condicions no desitjades, com la prohibició de tenir flota a la mar Negra, però l’annexió de Crimea a l’imperi no va canviar, fins al regal de Khruixtxov i l’actual reannexió.

Aquest succint marc històric i geogràfic ens servirà per emmarcar les vicissituds de dos escriptors «russos» que van tenir part de la vida directament lligada a Kíev o a Crimea: el novel·lista Mikhaïl Bulgàkov i el poeta i crític Óssip Mandellstam, nascuts tots dos el mateix any, el 1891.

Podeu llegir el text complet a Núvol.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any