Els Germans de Sant Joan de Déu

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El 9 de desembre passat es va fer públic el veredicte del Premi Convivència, que atorga la Fundació Broseta. En aquesta vint-i-tresena edició, el premi ha estat atorgat a l’Orde Hospitalari dels Germans de Sant Joan de Déu, presents al País Valencià des de fa més de cent anys. Aquest premi subratlla la tasca solidària dels Germans de Sant Joan de Déu en la lluita contra l’Ebola i en l’atenció als malalts infectats per aquest virus. El premi destaca també l’heroïcitat d’aquests religiosos que romanen al costat de la gent que sofreix aquesta malaltia, sense abandonar-los. Com els Germans Miguel Pajares i Manuel García, que van morir per atendre els malalts d’Ebola.

El G. Pascual Piles, nascut a Benifaió (i que va ser superior general de l’Orde) és qui, amb altres germans, continua l’obra apostòlica de Joan Ciudad: Sant Joan de Déu.

En una entrevista del mes de febrer passat, el G. Pascual Piles explicitava la vocació dels Germans de Sant Joan de Déu: l’atenció als pobres, als malalts mentals, als qui viuen al carrer, als presos o als immigrants. Com deia el G. Pascual Piles, totes aquestes persones ‘esperen de nosaltres que els sostinguem, que els acompanyem, que els ajudem’. I és per mitjà dels hospitals, els pisos per a immigrants, els albergs o les cases d’acollida, que els Germans de Sant Joan de Déu fan present l’esperit de Joan Ciudad, acollint sol·lícitament les persones més necessitades perquè puguen viure de nou d’una manera autònoma.

El G. Pascual Piles i els altres germans hospitalaris escolten, donen suport i acullen amb sol·licitud els més fràgils de la societat. Com deia ell, ‘Se’ns acosta gent que no té res’. I és que com deia també en una entrevista de l‘agost passat, ‘L’Església té una gran consciència social’.

L’Orde dels Germans de Sant Joan de Déu ha acollit amb alegria la nova primavera de l’Església, que ha portat el papa Bergoglio. El G. Piles deia en aquella entrevista del febrer: ‘Estem contents amb l’esperit del papa Francesc, que ens obri portes’. I afegia encara: ‘Jo crec que ens feia falta. Vam viure amb il·lusió Joan XXIII i el Concili, i després Pau VI. Després d’això l’Església va fer passos arrere a la recerca d’un ordre i d’unes seguretats que ens han allunyat de la gent’. I és que ‘a l’Església, en un moment determinat, es van crear unes prescripcions que semblaven inamovibles, però que són fruit d’èpoques anteriors’. Però ara, com diu el G. Piles, ‘no podem estar vivint en el context del passat. Hem d’acollir la novetat’.

En la seua missió d’acolliment i de servei als més pobres per part dels Germans de Sant Joan de Déu, el G. Pascual Piles afirmava ‘que un cor dolent no el té ningú’, i que al nostre món li ‘cal molta paciència, confiança i esperança’. A més, subratllava, cal atendre tothom amb respecte.

El G. Piles afirmava en aquesta entrevista que ‘en el camp de l’atenció de Sant Joan de Déu, hi entren persones que no són cristianes o que tenen un comportament poc convencional: prostitutes, gent que viu al carrer’. A aquestes persones, deia el G. Pascual Piles, ‘no els pots aplicar una moral sexual rígida i allunyada d’allò que viuen’. Per això ‘cal ser molt respectuós amb les persones’.

Els Germans de Sant Joan de Déu també estan implicats en el camp de la bioètica, que com diu el G. Pascual Piles ‘és difícil d’abordar, però hem de fer-ho’. És per això que ‘hem estat criticats d’una manera obsessiva i se’ns han atribuït conductes que mai no han tingut lloc’. Com reconeix el G. Piles, ‘els qui critiquen són persones insistents i que moltes vegades desconeixen la realitat’.

El G. Piles, que destaca el paper important dels laics en la missió hospitalària, acabava l’entrevista afirmant: ‘Vull viure com un creient, com un cristià fervorós, com un Germà de Sant Joan de Déu’.

El G. Pascual Piles, o els Germans Joan Manel, Javier i Santi, o el P. Josep (a qui conec bé) amb els altres Germans que es troben en primera línia, a l’Àfrica i als països més pobres, amb el seu testimoni ens encoratgen a viure la fe radicalment. I a descobrir en cada persona, sobretot en els més necessitats, un germà a qui acollir i a qui ajudar. Per això el Premi de la Fundació Broseta als Germans de Sant Joan de Déu, és un guardó ben merescut.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any