08.12.2014 - 00:01
Ara fa vuit anys, l’Associació de Veïns el Llombo va començar a reclamar per Ontinyent la construcció d’un hospital comarcal de nova planta. Eren anys molt diferents als d’ ara, hi havia bonança econòmica, i els partits polítics que concorrien a les eleccions municipals se’n van pujar al carro de seguida. Tots volien un hospital, fins i tot el PP, el partit que l’havia de fer. El president autonòmic, Francisco Camps, en un acte preelectoral, va vindre a Ontinyent i ens va dir que, si guanyava les eleccions, l’hospital es faria en la legislatura següent.
Va guanyar les eleccions el Partit Popular però l’hospital no es va fer. I Camps va tindre la immensa cara dura de tornar en les següents eleccions a presentar la maqueta de l’hospital. És possible burlar-se d’un poble de manera més descarada? Pensem que no. A Camps, encara que l’absolguera la Justícia o un jurat popular fet a mida, té la sospita a sobre i dimiteix. El substitueix Alberto Fabra, a qui ningú no ha votat com a president de la Generalitat i li deu al favor al fax que va rebre des de Madrid amb María Ángeles de Cospedal com a valedora. Eixe és el PP, que constantment alerta la ciutadania de no caure en mans catalanes, però que va i s’abraça a Madrid i impedeix als valencians de decidir.
Segons el Pla General d’Ordenació Urbana, l’hospital comarcal (quan es faça) s’ha de construir al Llombo, però interessos ocults, durant la batlia de Lina Insa, van canviar-ne la ubicació al costat de la depuradora. Ara, fins la mateixa conselleria de Sanitat rebutja el lloc. L’hospital comarcal s’ha de construir al Llombo per diversos factors: perquè hi ha lloc, perquè el terreny és tot pla, perquè és una zona amb sol i aire sa, està lluny de qualsevol focus que ho desaconselle, i perquè està ben comunicada la zona amb la ronda sud i l’estació del ferrocarril a prop.
En vuit anys l’única cosa que s’ha fet visualment ha estat, en temps de Lina Insa, posar un gran rètol que anunciava la futura construcció de l’hospital. En una primera valoració, nosaltres vam taxar el cost en 18.000 euros. Ningú des del consistori no ens va replicar. Amb raó. Perquè ens havíem quedat molt per sota del preu real. Perquè el rètol va costar uns 60.000 euros! (deu milions de les antigues pessetes!!!) que ni Lina Insa ni cap membre de l’equip de govern d’aleshores han pagat de les seues butxaques.
Mentrestant, seguim esperant. Encara qui hi ha diners per al que volen els polítics (un exemple, els 64 milions d’euros que costarà el trasllat de l’hospital Arnau de Vilanova, a Burjassot, de la ubicació actual a les dependències de l’antiga La Fe, a Campanar), demostra que els polítics tenen les seues preferències.
No solament demanem un hospital comarcal de nova planta, al Llombo, sinó també amb tot el que calga per a ser capdavanter com qualsevol altre i amb un nombre de llits d’acord amb els habitants de la Vall d’Albaida.
En el Llombo tenim tota la paciència del món i més. Ho hem demostrat amb l’ampliació del carrer de les Monges Carmelites, fet després de quinze anys de reclamar-ho i suportar que se’ns diguera que estàvem bojos perquè el carrer tindria un desnivell del 20%. I ho demostrem amb la construcció de la rotonda d’accés que facilite una entrada directa al barri del Llombo, o el pas per a vianants entre l’aparcament de Sant Jaume i l’avinguda del Comte de Torrefiel. I perseverarem en demanda d’un hospital com calga, perquè no volem ser ciutadans de segona. Per molt que els pese a alguns polítics.
L’últim episodi sobre l’hospital és sagnant i insultant. El Consell Jurídic Valencià, que té entre els seus membres l’ex-president Francisco Camps, ha resolt un informe d’oposició a emplaçament de l’hospital en el Pla General (PGOU). A qui defensa el senyor Camps i la resta del Consell? A Insa i als ‘medradors’ en l’ombra o al poble d’Ontinyent? Vergonya és que els falta a vostés.
Enllaços
Array
