La potenciació de l’estratificació social del PP

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els darrers tres anys de govern de Rajoy, acompanyats dels vint del PP valencià, han suposat una pèrdua contínua de drets per als ciutadans del País Valencià i de l’estat espanyol. Cal alimentar i compensar les empreses privades que van ajudar en la campanya electoral i seguir fomentant allò de les portes giratòries.

Referir-se a l’estratificació social és pensar en la distribució de les posicions de les persones en una societat, basades en una distribució desigual de béns i serveis, la qual cosa en fa de la desigualtat social un component inherent, i de la mobilitat social un dels seus determinants, encara que les polítiques neoliberals impulsades pel Partit Popular, i pel PSOE encara que fent servir formes i missatges més suaus, compliquen cada vegada més aquesta mobilitat social, allò del ric cada vegada més ric i el pobre cada volta més pobre, assegurant-se de no deixar cap forat per on es puga escolar ningú. Aquest procés complex entre desigualtat i mobilitat cada vegada més creixent i amb la esquerda social més ampla, és una característica pròpia de la suposada nova modernitat i la seua ‘llibertat’ en el doble sentit: jurídicopolític i dels mitjans de producció, que venen de l’herència dels neocons dels anys 1980 de Reagan als EUA i Margaret Thatcher al Regne Unit, a la qual s’ha apuntat posteriorment Alemanya i els països nòrdics, i recentment els països coneguts com a PIGS, això és, els estats del sud d’Europa entre els que es troba malauradament el regne a què pertanyem.

Conéixer el patró de mobilitat social que emmarca una societat ens permet de pensar l’estructura social subjacent quant a desigualtat social; en aqueix procés, en el seu estudi, les classes socials es fan visibles. Així, podem constatar que el model neoliberal ja és ací, a casa nostra; la sanitat en vies de privatització i el govern cedint les dades personals dels malalts que estan en llista d’espera als centres sanitaris privats, la llei Wert que a banda de portar-nos als anys 1970 a nivell educatiu, fomenta l’escolarització en centres concertats que a més a més paguem entre tots, la ‘vidriola de les pensons’ exhaurida, deixant-nos sense garantia de pensions per als futurs jubilats; i fomentant alhora els fons de pensions privats i l’atac sistemàtic a la cultura i la llengua que no siga catòlica i nacional-centrista, això és, atac incessant contra el valencià i tot aquell que el defense, volent reduir-lo al un reducte folklòric.

Tots aquests canvis dels darrers trenta anys, coincidint amb la pseudo-transició espanyola, no fan més que confirmar que el model neoliberal ha triomfat i que cal actuar amb contundència i amb Compromís social, perquè ara més que mai el #rescatempersones siga l’eix de totes les polítiques fetes en el futur pròxim, per a combatre les hienes insaciables del neoliberalisme.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any