Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimecres  03.12.2014  12:39

Autor/s: Vicent Xavier Vila · Compromís Ontinyent

La potenciació de l'estratificació social del PP

Men?ame
 

Els darrers tres anys de govern de Rajoy, acompanyats dels vint del PP valencià, han suposat una pèrdua contínua de drets per als ciutadans del País Valencià i de l’estat espanyol. Cal alimentar i compensar les empreses privades que van ajudar en la campanya electoral i seguir fomentant allò de les portes giratòries.

Referir-se a l'estratificació social és pensar en la distribució de les posicions de les persones en una societat, basades en una distribució desigual de béns i serveis, la qual cosa en fa de la desigualtat social un component inherent, i de la mobilitat social un dels seus determinants, encara que les polítiques neoliberals impulsades pel Partit Popular, i pel PSOE encara que fent servir formes i missatges més suaus, compliquen cada vegada més aquesta mobilitat social, allò del ric cada vegada més ric i el pobre cada volta més pobre, assegurant-se de no deixar cap forat per on es puga escolar ningú. Aquest procés complex entre desigualtat i mobilitat cada vegada més creixent i amb la esquerda social més ampla, és una característica pròpia de la suposada nova modernitat i la seua 'llibertat' en el doble sentit: jurídicopolític i dels mitjans de producció, que venen de l’herència dels neocons dels anys 1980 de Reagan als EUA i Margaret Thatcher al Regne Unit, a la qual s’ha apuntat posteriorment Alemanya i els països nòrdics, i recentment els països coneguts com a PIGS, això és, els estats del sud d’Europa entre els que es troba malauradament el regne a què pertanyem.

Conéixer el patró de mobilitat social que emmarca una societat ens permet de pensar l'estructura social subjacent quant a desigualtat social; en aqueix procés, en el seu estudi, les classes socials es fan visibles. Així, podem constatar que el model neoliberal ja és ací, a casa nostra; la sanitat en vies de privatització i el govern cedint les dades personals dels malalts que estan en llista d’espera als centres sanitaris privats, la llei Wert que a banda de portar-nos als anys 1970 a nivell educatiu, fomenta l’escolarització en centres concertats que a més a més paguem entre tots, la 'vidriola de les pensons' exhaurida, deixant-nos sense garantia de pensions per als futurs jubilats; i fomentant alhora els fons de pensions privats i l’atac sistemàtic a la cultura i la llengua que no siga catòlica i nacional-centrista, això és, atac incessant contra el valencià i tot aquell que el defense, volent reduir-lo al un reducte folklòric.

Tots aquests canvis dels darrers trenta anys, coincidint amb la pseudo-transició espanyola, no fan més que confirmar que el model neoliberal ha triomfat i que cal actuar amb contundència i amb Compromís social, perquè ara més que mai el #rescatempersones siga l’eix de totes les polítiques fetes en el futur pròxim, per a combatre les hienes insaciables del neoliberalisme.