Amb Emma Vilarasau al camerino abans de la funció

  • Hi ha vegades que totes les respostes et són donades abans de formular cap pregunta

VilaWeb
Redacció
27.11.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Emma Vilarasau va produir aquest instant de prodigi quan em va rebre amb xandall, sense maquillar i mentre la pentinaven  per interpretar Els dies feliços al Teatre-Auditori Sant Cugat

Calen enormes dosis d’humilitat, senzillesa i naturalitat per deixar-se entrevistar i fotografiar així, i a la vegada, una absoluta tranquil·litat amb qui s’és. Emma Vilarasau, rotundament humil.

Entens els teus personatges?

Si t’expliquen la seva vida, entens perquè són com són, perquè s’ha tornat una filla de puta o perquè és algú tan fràgil.

Entendre és acceptar sense jutjar?

Hi ha una frase dels grans mestres de teatre que diu “un actor no jutja, no jutja mai”. Nosaltres no podem jutjar, els personatges són així i s’interpreten, ja els jutjarà el públic. A mi em toca fer-los de veritat. Si diuen d’algú “aquesta persona és molt dolenta” jo no crec que les persones dolentes ho diguin de si mateixes, que són dolentes, es troben totes les disculpes per no ser-ho perquè potser la vida els ha tractat malament i necessiten venjar-se’n, o estan molt mancades d’afecte o el que sigui i s’han fet dolentes. Si tu arribes a entendre això del teu personatge, aleshores és fàcil.

I tens una gran eina que abans has dit que era un dels teus trets més característics, que és l’empatia.

Uta Hagen, que és una gran mestra, una actriu americana que va crear una escola, sempre deia que les qualitats d’un actor eren en primer lloc l’empatia perquè si no ets capaç de posar-te al lloc de l’altre difícilment podràs interpretar aquell personatge. També la tenacitat, la sensibilitat per l’art en general, les ganes boges de dedicar-te a això, i la imaginació. Aquestes són les qualitats i el que sempre demanes als alumnes: “imagina’t si et passés a tu…”, “imagina’t si…”

Llegiu l’entrevista sencera, aquí.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any