26.11.2014 - 06:00
El papa Francesc va exigir ahir al Parlament Europeu que treballés per oferir feina als ciutadans que reben les conseqüències de la crisi. ‘A quina dignitat pot aspirar una persona que no té menjar o allò que és més bàsic per sobreviure o, encara pitjor, que no té feina, que és el que ofereix dignitat?’, va demanar el pontífex als eurodiputats durant un discurs a Estrasburg (anglès, francès i italià, pdf). ‘Ha arribat l’hora de promoure polítiques que creïn feina, però per damunt d’això hi ha una necessitat de restaurar la dignitat del treball per garantir unes condicions laborals adequades’, va dir. Francesc demana a la UE que es construeixi ‘no al voltant de l’economia, sinó de la persona humana’.
El papa Francesc va remarcar que ‘promoure la dignitat de la persona vol dir reconèixer que té drets inalienables que ningú no li pot prendre arbitràriament, i encara menys per interessos econòmics’. Un dels seus objectius —va dir— és mantenir la democràcia viva defensant l’expressió de la voluntat política del poble, que considera que no ha de ‘caure sota la pressió d’interessos multinacionals que no són universals, que la debiliten i que la converteixen en un sistema uniforme de poder econòmic al servei d’imperis desconeguts’.
Així mateix, es va plànyer que molts ciutadans a la Unió Europea visquessin en solitud, que considera que s’ha intensificat ‘de resultes de la crisi econòmica, els efectes de la qual continuen tenint conseqüències tràgiques per a la societat’. El papa Francesc va advertir que mentre la UE s’ampliava creixia també el descontentament dels ciutadans cap a unes institucions que fan ‘normes percebudes com a insensibles pels individus, o directament perjudicials’.
El papa va advertir que cada vegada més gent percebia una Europa que ja no era ‘fèrtil ni vibrant’, i que les idees que la van fundar semblaven haver perdut atractiu i haver estat substituïdes pels ‘tecnicismes burocràtics de les institucions’. També criticà els estils de vida egoistes, que són indiferents envers els més dèbils de la societat. ‘Veiem amb pena com les qüestions tècniques i econòmiques dominen el debat polític, en detriment de la preocupació genuïna envers els humans’, va avisar.
Per això demanà un retorn als valors fundacionals de la UE, que considera que són compartits amb l’Església Catòlica, centrats a posar l’home al centre i defensar-ne la dignitat: ‘Al centre d’aquest ambiciós projecte polític hi havia la confiança en l’home, no tant com a ciutadà o agent econòmic, sinó com a persona amb una dignitat transcendent.’
Va defensar la UE com un projecte d’unitat amb diversitat: ‘La unitat, però, no significa uniformitat de la vida política, econòmica i cultural —va dir—. L’autèntica unitat es basa en les riques diversitats que la conformen. És com una família: és més unida quan cadascun dels seus membres és lliure de ser ell mateix. Veig Europa com una família de pobles.’ I acabà així: ‘Defensar la centralitat de la persona humana significa, per damunt de tot, permetre que expressi lliurement la seva individualitat i creativitat, ja sigui com a persona o com a poble.’
El papa Francesc és el primer pontífex que s’adreça al Parlament Europeu d’ençà de la visita que Joan Pau II va fer l’11 d’octubre de 1988 a Estrasburg.
