16.11.2014 - 06:00
‘No vam ser a tot arreu, però el que vam veure diumenge tenia garanties i ens dóna confiança en el resultat, tot i les circumstàncies’, explica Ian Duncan, el cap de la comissió internacional que va supervisar la votació del 9-N diumenge passat. ‘Si Espanya segueix dient que 2,3 milions de persones votant per qualsevol qüestió no s’han d’escoltar, està fent més gran el desafiament’, diu en aquesta entrevista a El Punt Avui.
Què li sembla el que va veure diumenge a Catalunya?
Vam viatjar per tot arreu amb l’equip, i jo mateix vaig anar a 12 punts de votació. Vam poder comprovar que malgrat les circumstàncies tan difícils el procés es va dur a un estàndard molt alt.
No era una votació normal…
Evidentment no, era un repte per ella mateixa, on la dificultat era tot el que s’hi havia de crear com a suport en termes de personal, punts de votació, disponibilitat d’urnes, procés de verificació… Tot i aquestes circumstàncies, creiem que el sistema es va dur a un nivell alt que ens dóna confiança en el resultat. No vam poder ser a tot arreu, però el que vam veure tenia garanties, i així ho subratllem en el nostre informe.
Els unionistes diuen que no hi havia garanties, i que es podia votar més d’un cop. Podria ser?
No. Vam provar molt específicament el sistema, a cada punt de votació hi havia un portàtil sense connexió a internet, amb un únic programa amb accés a una base de dades a què es podia accedir només introduint el número del DNI de cadascú. Vam provar d’entrar noms ficticis diversos cops, en diversos punts, per veure si podíem registrar-los, i no vam poder. I a més de la base de dades electrònica, hi havia un registre en paper amb els detalls dels participants, era una doble seguretat. Si venia gent amb el DNI caducat, se li deia que hi podia anar en les següents dues setmanes. Confiem en el que vam veure tot i que, és clar, només va ser una mostra.
Els voluntaris poden liderar un procés com aquest?
És clar. Es va fer amb voluntaris perquè, pels condicionaments legals, no es podia fer de cap altra manera. Tenim confiança en la integritat dels voluntaris que vam conèixer, no obstant aquest era un dels reptes del procés i una de les debilitats que vam posar en l’informe inicial.
Escriurà ara un informe ara pel Parlament Europeu o per alguna altra institució?
No, el que vam fer aquesta delegació multipartit és posar en comú les nostres conclusions per ara i fer un informe executiu conjunt que vam fer públic i que ara s’ha traduït al català i el castellà. Ja donarem més detalls sobre el que vam fer, on vam anar i amb qui ens vam poder entrevistar. Jo mateix parlo en nom de la meva experiència personal als mitjans, però el propòsit de l’informe és avaluar l’organització del dispositiu i la fiabilitat dels seus resultats.
El resultat de la votació és del 80% a favor de la independència. És creïble a l’estranger?
Partim de l’experiència del referèndum escocès, on hi va participar el 85%, i diumenge com a molt va ser el 37,5%. Per tant és molt difícil interpretar què significa. En molts aspectes, els que volien expressar el seu desacord amb la qüestió no havien de participar per fer-ho, i el resultat és que va caure la participació. A causa del mateix procés, i dels obstacles legals de la seva organització, el repte de conèixer amb detall la intenció de vot de tots els catalans és més difícil, perquè no pots estar segur que la gent que no volia votar hi estigui reflectida. S’ha d’anar amb compte amb els que diuen que el 80% dels catalans vol la independència, perquè és el 80% del 37,5%, i això és una xifra del tot diferent. Crec que més endavant hi ha d’haver un procés acordat entre Barcelona i Madrid, un referèndum vinculant legalment com el d’Escòcia. Jo vaig donar suport a la unitat del meu país, el Regne Unit, i argumentava contra la separació, però molts dels seus arguments eren bons, i em sentia a gust debatent amb els meus oponents. El 85% de la meva nació va votar, i el 55% d’ells va votar per quedar-se al Regne Unit. Això és el que ha d’aspirar a fer Catalunya: una consulta on la participació sigui significativa, i la confiança de cada part sigui la més alta possible, ja que això permet un debat de debò sobre els temes i no sobre processos.
L’alternativa serien unes plebiscitàries. El resultat s’acceptaria en la comunitat internacional com el d’un referèndum legal?
Seguiria depenent en gran part de la participació. Si el resultat fos semblant a aquest 37,5% estaríem davant d’un escenari similar. Només ho pots fer servir com a plebiscit quan tens una participació molt substancial, perquè és un gran canvi en una nació… Si mires les xifres a Escòcia, amb la participació del 85%, hi ha menys d’una de cada cinc persones que no va votar, més de quatre de cinc que sí, i això no admet massa dubtes. Una participació del 51% seria molt menys representativa.Madrid reitera que ha estat un procés il·legal. També ho creu?Arran de la judicialització, vaig ser molt cautelós per estar segur del que veia. Nosaltres vam preguntar sobre voluntaris, si l’Estat hi donava o no suport… Però si Espanya segueix afirmant que 2,3 milions de persones votant per qualsevol qüestió no han de ser escoltats, està fent més gran el desafiament.
Havia vist mai una consulta informal amb tanta gent?
En termes d’un procés de participació, no, i a més el mètode utilitzat va ser inusual, en circumstàncies inusuals. Certament és bastant únic. No és comparable amb el referèndum escocès, que era legalment vinculant i acordat amb l’Estat.
Catalunya està fent bé el procés, democràticament parlant?
El procés que s’està fent intenta ser tan democràtic com pot, totalment. Però els que s’hi volen oposar tenen dues maneres de fer-ho: anar a les urnes i registrar-ho físicament, o quedar-se a casa. I això fa molt difícil interpretar els resultats.
