Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dissabte  15.11.2014  16:04

Autor/s: Joan Gilabert

Motivacions per a una candidatura

Men?ame
 

Sóc Joan Gilabert, i he decidit de presentar-me a les primàries de Compromís per a encapçalar la llista a les properes eleccions municipals. Amb aquesta carta vull presentar-me i explicar-vos el motiu de la meua decisió.

Des de ben jove he fet política. Sí, he fet política, sempre m’ha agradat opinar, tindre criteri i treballar per a canviar les coses que no m’agraden. Vaig començar fent política social, als moviments socials, lluny dels partits polítics.

Al moviment d’objecció de consciència vaig dedicar uns quants anys de la meua vida. Van ser uns anys intensos, amb molta feina i compromís; amb bons companys. Uns anys on tot era possible i el canvi era a les nostres mans (o això créiem molts). Ni de lluny no vam aconseguir el nostre somni de societat; ara bé, ho vam intentar i alguna cosa n'ha quedat.

En aquells anys tenia clar que la societat avançava al marge dels partits, al marge de les institucions, que la política calia fer-la a la societat i no a la institució. Però prompte vaig entendre que el treball social, si no es reflectia a les institucions, de poc ens servia per avançar.

Vaig anar a les llistes del Bloc i vaig ser regidor a l’ajuntament d’Ontinyent  durant els anys 1998 i 1999. Va ser una experiència interessant, però bastant frustrant: la dinàmica partidista i crispada del moment, així com els anys que duia a l’esquena d'excessiva dedicació, em van dur a fer un pas arrere. Sincerament, tornava a tindre dubtes d’on és més eficaç el treball per a millorar aquesta societat, si fora o dins de les institucions.

Vaig fer vacances polítiques gairebé prop d’una dècada, dedicant-me a la meua professió i a 'criar', que també és important. De fet, molt més important.

Després dels frustrants resultats electorals de 2007, em vaig tornar a reenganxar, i amb més o menys intensitat, a primera o a segona línia, ja no he deixat de treballar per aquest projecte.

Al 2010 vam formalitzar l’acord per a constituir Compromís per Ontinyent (no va ser fàcil). Sens dubte vam enriquir el projecte i per a mi ha estat tot un revulsiu d’energia i d'il·lusió. Al 2011 el magnífic resultat va possibilitar el canvi a l’Ajuntament i ha comportat una intensa feina i responsabilitat que estic convençut que Compromís ha aprovat amb nota.

Ara, torne a palpar la il·lusió que tot és possible, que el canvi valencià serà una realitat, que no sols farem fora la gent del PP que ens ha governat, ofegat i robat durant tants anys; sinó que els farem fora per fer les coses d’una altra manera, per a fer política de veritat, per a resoldre problemes, per a millorar la societat, pel bé comú.

A estes altures de la vida, ja tinc 45 anys, he aprés a escoltar, a raonar, a esforçar-me per a entendre la gent que no pensa com jo, a esforçar-me per a aplegar a acords; i tot, defensant radicalment allò en què crec, les meues conviccions de llibertat i justícia social.

Estic convençut que hui aporte més al projecte de Compromís presentant-me que deixant de fer-ho. Estic convençut que puc aportar experiència, capacitat de treball i diàleg. Estic convençut que aporte coherència al projecte, entre el que diem i el que hem fet i farem.

Tinc la convicció que compte amb un suport intern important i la capacitat de formar un grup de treball cohesionat, capaç d’assumir la gestió de la ciutat d’Ontinyent. Una ciutat amb molts reptes que sabrem superar.

No tinc ni vocació de líder, ni de ser liderat. Crec més en equips, sóc un més de l’equip. He estat molt a gust treballant a segona fila i també a la primera; ara, però, crec que estic preparat per a assumir la responsabilitat d’encapçalar el projecte, amb totes les conseqüències.

Per tot això, em presente a primàries, un procés de què hem d’eixir reforçats i amb tota l’energia possible per a obtindre al 2015 el millor resultat de la nostra història.

Tot és possible, però encara hem de treballar molt i ens cal el millor equip.

Salutacions cordials.