Nabokov, glòria al narrador poc fiable, senyores i senyors!

  • La Magrana recupera 'Foc pàl·lid' de Vladimir Nabokov · L'editor, Jordi Rourera, ens en parla · Podeu llegir-ne un fragment

VilaWeb
M.S.
15.11.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Edicions de la Magrana acaba de recuperar una de les novel·les més atrevides formalment de la narrativa del segle XX: ‘Foc pàl·lid‘ de Vladimir Nabokov, que ja havia publicat el 1992 (ja no es trobava), en una traducció d’Assumpta Camps i Josep M. Jaumà. Sota la seva aparença d’estudi literari convencional, ‘Foc pàl·lid’ és una bomba de creativitat enjogassada, plena de reptes i de provocacions hipnòtiques. L’editor, Jordi Rourera, comenta aquest Nabokov que acaba de publicar i que considera que ‘és la intel·ligència, l’art de l’escriptura i el joc portats a la màxima expressió’. Llegiu-ne un fragment (pdf).

Diu Jordi Rourera: ‘Vladimir Nabokov juga a escacs sobre una graella de mots encreuats. ‘Foc pàl·lid’ és la intel·ligència, l’art de l’escriptura i el joc portats a la màxima expressió. Podem imaginar perfectament el senyor Nabokov rient tot sol mentre escrivia.  En cada parany que parava als lectors, en cada referència exquisida o malèvola, en cada frase espurnejant: «Sempre havia d’armar-se de valor per atacar la fortalesa d’una poma». I després, a caçar papallones!, satisfet d’haver girat el gènere novel·lístic com un mitjó.’

Continua Rourera: ‘La novel·la –perquè es tracta d’una novel·la– és presentada com l’edició pòstuma d’un poema: ‘Foc pàl·lid’, de John Shade, glòria de les lletres americanes assassinat fa poc: amb una introducció, el poema pròpiament dit, unes prolixes notes i un índex de noms final ple de sorpreses, tot a càrrec de l’editor i amic de Shade, Charles Kinbote. Però la història d’un rei fugitiu del país europeu de Zembla s’esmuny entre els comentaris erudits de Kinbote. La personalitat mateixa de l’editor comença a despertar recels entre els lectors. Glòria al narrador poc fiable, senyores i senyors! ‘Foc pàl·lid’ (la novel·la, no el poema) esdevé a mesura que avança un ‘whodunit’ ple de misteri, una sàtira dels lletraferits i un enigma literari (gairebé) irresoluble. Una de les indiscutibles obres mestres del gran Nabokov. Desapareguda en català durant anys, hem recuperat l’esplèndida traducció que Assumpta Camps i Josep M. Jaumà van fer l’any 1992, i la publiquem a ‘Les ales esteses’ com ja vam fer amb ‘Pnin’, traduït per Marta Pera.’

‘Foc pàl·lid’ consta de quatre parts, explica l’editorial: En la primera, l’estudiós Charles Kinbote explica la seva relació amb el poeta John Shade. També conta com, abans de morir, Shade va donar-li un llarg poema perquè el publiqués. Els quatre cants del poema formen la segona part. La tercera part és el nucli central de la novel·la, i ve a ser l’extens comentari crític que Kinbote fa, vers a vers, del poema, amb l’afegit d’una reveladora història sobre un rei exiliat i en perill de mort. Un peculiar índex de noms i indrets completa la novel·la. Gràcies al talent ple de saviesa de Nabokov, tan hereu de Cervantes com precursor de la postmodernitat, aquests materials tan dispars acaben configurant una burla brillant sobre els excessos hermenèutics d’una certa crítica literària, un relat tortuós sobre la naturalesa fictícia de la realitat i, sobretot, un ‘tour de force’ triomfal contra les constriccions del gènere de la novel·la i els límits del llenguatge. 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any