Refugiats i apàtrides

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Jaume Durà
11.11.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Com a conseqüència de les atrocitats comeses en la Segona Guerra Mundial i del gran nombre de persones desplaçades i refugiades a Europa, el 1951 l’Organització de les Nacions Unides signa la Convenció de Ginebra sobre l’estatut dels refugiats, document que defineix, entre altres condicions, qui pot ser una persona refugiada. El posterior Protocol de l’any 1967 eliminaria les limitacions geogràfiques i temporals que contenia la Convenció i deixà la definició de persona refugiada com: «aquella que té temors fonamentats de ser perseguida per motiu de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o opinions polítiques, es trobe fora del país de la seva nacionalitat i no puga o, a causa dels esmentats temors, no vulga acollir-se a la protecció de tal país, o que mancant-li la nacionalitat i trobant-se a conse­qüència de tals esdeveniments fora del país on abans tingués la seva residència habitual, no puga o, a causa dels esmentats temors, no vulga acollir-se a la protecció de tal país, o que, mancant-li la nacionalitat i trobant-se a conseqüència de tals esdeveniments fora del país on abans tingués la seva residència habitual, no puga o, a causa dels esmentats temors, no vulga tornar-hi». D’aquesta manera la definició acaba configurant dos conceptes com són el de persona refugiada i el d’apàtrida (persona que no té nacionalitat).

En els anys 2010 i 2011, com a conseqüència d’un acord extraordinari signat entre els governs de Cuba i Espanya, amb la intermediació de l’Església catòlica, varen ser traslladades a territori espanyol 379 i 390 ciutadanes i ciutadans de Cuba corresponents a 70 presos i familiars. A aquestes persones se’ls va concedir l’estatut de refugiades o la protecció subsidiària, però l’esmentat acord derivat d’un compromís polític no tenia res a veure amb els circuits ordinaris d’arribada de persones refugiades, sinó que són fruit d’un pacte entre estats, el que demostra que l’acolliment de persones refugiades seria perfectament possible si hi hagués major voluntat política. 

Les condicions i el tracte que reben les persones que arriben als ports d’Espanya com a polissons (persones que viatgen amagades dins de bucs i vaixells de càrrega) o aquelles que, internades en els Centres d’Internament per a Estrangers (CIE), esperen ser retornades als seus o a tercers països, són motiu de denúncia per a plataformes i organitzacions de defensa dels drets humans. En el cas de les persones que arriben com a polissons, finalment el 2012 vam poder conèixer les xifres mercès a diverses preguntes parlamentàries fetes pel grup Esquerra Plural. Des de l’any 2008 fins al 2012, van arribar un total de 978 persones, de les quals 105 van poder desembarcar, més de la meitat de les quals menors d’edat, i de totes tan sols cinc van poder sol·licitar asil, tot i que finalment els el va denegar l’Oficina d’Asil i Refugi. En aquest punt també és important remarcar que es vulnera sistemàticament el dret d’aquestes persones a l’accés a assistència lletrada, el que dificulta encara més l’accés a l’asil. Les xifres de persones tancades en els CIE que sol·licitaren asil a Espanya en els darrers anys 2010, 2011 i 2012, foren de 213, 261 i 160, respectivament. Aquestes sol·licituds són tramitades pel procediment en frontera, que és més curt en terminis que el procediment en territori, i encara que l’Oficina d’Asil i Refugi no proporciona dades desglossades, les ONG especialitzades en asil saben que la immensa majoria d’elles són no-admeses o denegades, mentrestant aquestes persones continuen internades, a l’espera de ser deportades. 

La conjunció d’aquests factors ajuda a explicar el baix nombre de sol·licituds realitzades a Espanya en els darrers anys, al mateix temps que aquestes pràctiques demostren que les autoritats espanyoles prioritzen la que denominen «lluita contra la migració irregular», enfront del compliment dels compromisos en matèria de drets humans, fet que vulnera el dret a la protecció internacional recollit en la normativa referida a aquesta matèria.

Diferents organismes i organitzacions en defensa del dret d’asil han anat fent propostes per reforçar la protecció de les persones refugiades i l’accés al procediment, per exemple la reforma de la llei d’asil pel que fa a les sol·licituds en ambaixades i consolats, l’exclusió del dret a sol·licitar asil dels nacionals de la Unió Europea o una millor regulació del procediment i l’estatut d’apatrídia. També es planteja la millora en nombre i qualitat dels programes de reassentament de persones refugiades i que es garantesca l’accés a la península o es traslladen les persones que han formalitzat la sol·licitud d’asil a Ceuta i Melilla. Altres propostes passen per la creació de comitès consultius amb les ONG per a l’estudi dels casos, el reconeixement del tràfic d’éssers humans i la persecució realitzada per ‘maras’ per a la concessió de l’asil, una especialització en la instrucció i major reconeixement de la protecció internacional de persones perseguides per motius d’orientació sexual i violència de gènere, i el respecte al dret de no devolució de persones que puguen patir penes o tractes inhumans o degradants als seus països. I, en definitiva, la millora en la informació i en l’accés en general al procediment d’asil, un dret fonamental. Una vegada més, falta veure si aquestes peticions seran escoltades pels responsables polítics. 

Llig l’article sencer a la web de Mètode.

Jaume Durà. Advocat especialitzat en Protecció Internacional i coordinador territorial  de CEAR-PV. (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat – País Valencià).

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any