06.11.2014 - 11:50
Ha estat periodista i escriptor expert en cultura popular. És Soci d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
D’on provenen els vostres cognoms?
Tots dos, de Mallorca –Capó, de Búger, al bell mig de l’illa. Després de l’expulsió dels moriscos vingueren a Benissa dues famílies per instal·lar-s’hi.
Es pot deixar de ser periodista?
Jo, no; sempre m’ha agradat donar la notícia i comentar-la en unes poques línies. He escrit pel cap baix deu o onze mil articles.
On heu treballat?
Vaig entrar a Jornada el 1950, un periòdic valencià de vesprada. Hi feia una crítica literària setmanal. M’hi portà Vicent Ventura, personatge inoblidable. Vaig estar uns anys compaginant-ho amb els estudis de Dret i el treball a la companyia d’autobusos La Unió de Benissa. A casa es necessitaven els diners. Per cert, el director de Jornada era el pare de l’alcaldessa de València, Rita Barberà. Vivia molt bé, era d’una simpatia irresistible, però no era un periodista de raça.
Què us agradava fer?
Reportatges sobre els pobles, sobretot parlar amb els vellets, perquè treien unes paraules que mai no havia sentit. El diari Información d’Alacant m’envià a tots els pobles per fer-ne cròniques. De política, no vaig poder fer-ne durant la dictadura, però després, i tant que en vaig fer!
Per què no acabàreu Dret?
Perquè preferia anar de tertúlia amb els amics i no ho necessitava. Quan vaig passar al Levante, ja cobrava decentment i de nit me n’anava a xerrar amb Vicent Ventura, Joan Fuster i Josep Iborra i no podia amb tot: estudiar, treballar en la La Unió de Benissa i escriure per al periòdic. Estudiar era el més complicat i com el periodisme m’ha agradat sempre i aleshores no demanaven carnet, ho vaig tindre clar.
