Sionaidh Douglas-Scott: ‘Em semblaria ridícul que demanessin a Catalunya el reingrés a la UE des de zero’

  • Entrevista a la professora de la Universitat d'Oxford i experta en dret de la Unió Europea

VilaWeb
Andreu Banrnils
03.11.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La senyora Sionaidh Douglas-Scott és professora de la Universitat d’Oxford i experta en dret comunitari. Divendres va fer un conferència organitzada per Sobirania i Justícia dins el seminari ‘Construint un estat nou’. VilaWeb va entrevistar-la la vigília al vespre per parlar del cas català. Es mostra convençuda que acabarà amb diàleg i negociacions i trobaria ridícul que es demanés a Catalunya que per reingressar a la Unió Europea hagués de partir de zero. Per una altra banda, Douglas-Scott, escocesa de naixement, recomana als catalans que subratllin la importància del procés democràtic que s’ha començat.



Quina és la principal idea de la conferència?
—M’han demanat de parlar sobre democràcia, autodeterminació i sobirania. La idea principal és que ens hem mogut d’una situació en què els estats nació són sobirans, que prové de la pau de Westfàlia, al segle XVII, fins a la fi de la Segona Guerra Mundial. D’aleshores ençà, la situació ha canviat. Amb organitzacions com ara la Unió Europea és molt difícil de dir que encara hi hagi estats sobirans. No hi són, ben segur, dins la UE. Han cedit un cert poder. No tan sols això: el poder també s’ha cedit cap avall. Cap avall i cap amunt. Jo faig servir un terme inventat per una famós estudiós escocès, Neil MacCormick’s: la postsobirania. Ens trobem en una situació de postsobirania. Hem de reconèixer-ho. I en aquesta situació els drets, els principis, la democràcia, l’autodeterminació entren en joc. Això és molt important per als moviments d’independència com l’escocès o el català, però també és important per la seva relació amb entitats més grans com ara la UE.

Com a experta, creieu creu que la UE reconeixeria una Catalunya independent?
—Fa de mal dir. No hi ha cap resposta clara en les lleis de la UE. Els tractats parlen clarament de països de fora de la UE que volen ingressar-hi. Bulgària o Romania, per exemple. En els casos de Catalunya i Escòcia no són estats nous del tot. Fa temps que formen part de la UE i compleixen allò que es coneix amb el nom de ‘acquis communautaire’. No han de demostrar res. Em semblaria ridícul que estats com aquests haguessin de demanar l’ingrés des de zero. Tot i que l’anterior president de la Comissió, Barroso, va dir que si Escòcia s’independitzés hauria de demanar l’ingrés, i que li seria molt difícil, per a no dir impossible, d’entrar-hi de nou, a mi em sembla poc probable, poc realista i que no s’ajusta a la llei europea. I, sigui com sigui, aquesta no és la visió que tenen tots els funcionaris de la UE. Hi hauria d’haver negociacions.

Preguntem-ho a l’inrevés: Espanya podria ser expulsada de la UE si no respecta el dret d’autodeterminació?
—No ho sé. Em sembla extrem. Si mirem els tractats veiem que hi ha una condició: que cada estat membre ha d’aprovar l’entrada de nous estats. En resum: s’haurien de posar tots d’acord. Espanya, i qualsevol altre país, té el dret de dir que no hi està d’acord. Però passarà que hi haurà negociacions. Dependrà de les condicions en què Catalunya declara la independència i si és resultat d’un vot democràtic. Això seria molt diferent d’una situació en què un estat, de manera unilateral, i sense fer servir eines democràtiques, se separés. Tot això és important.

La UE acceptaria una declaració d’independència del parlament català?
—Fa de mal dir. En el cas d’una declaració unilateral d’independència hi ha precedents en la llei internacional en què no tota la comunitat internacional ha acceptat o reconegut la independència del nou estat. Kossove en seria un exemple, i uns quants membres de la UE no l’han reconegut. El procés a través del qual un país es converteix en independent és important. Si es veu que concorda amb els principis constitucionals determina la situació internacional. A Escòcia, com que el referèndum es va fer amb el consentiment de Westminster, es va veure plenament legítim i constitucional. En aquest cas hi hauria hagut molt poca discussió sobre el seu reconeixement.

Quin consell donaríeu als parlamentaris catalans?
—Posaria èmfasi en la importància de la democràcia i en el fet que en la comunitat internacional es reconeix el dret d’autodeterminació. Això hauria d’implicar alguna mena d’obligacions, si més no la d’obrir un debat. També subratllaria, com ja heu dit, que la UE respecta la democràcia i l’autodeterminació. I el fet que tant Espanya com Catalunya formin part d’aquesta entitat més gran que és la UE els diferencia de Kossove o d’Ucraïna, perquè formen part d’una entitat més gran, que respecta l’autodeterminació, que es pren com una causa pròpia la defensa de la democràcia i que també reconeix principis com el de subsidiarietat. Això ha de tenir importància. I aquí és on crec que la UE pot tenir una funció molt important: en casos on hi ha un moviment d’independència molt vigorós, la UE podria emprendre la iniciativa a favor d’un procés negociat i democràtic cap a l’autodeterminació.

També sou experta en l’expressió pública d’odi. Fa dos dies un convidat al parlament català va fer la salutació feixista. Al Regne Unit hauria estat perseguit judicialment?
—Al Regne Unit possiblement. Hi tenim lleis d’ordre públic que podrien ser la base per a un acusació legal. Ara, hi ha hagut moltes crítiques sobre les nostres lleis d’ordre públic, perquè s’argumenta que és massa fàcil d’acusar gent per comportament abusiu. Al Regne Unit seria possible, sí. Per una altra banda, tot fet que passa dins el parlament britànic, és el parlament que l’ha de solucionar, a causa de la legislació que tenim, que privilegia el parlament. I seria interessant d’escatir fins a quin punt els tribunals podrien arribar a tenir-hi veu o vot, o haurien de deixar-ho en mans del parlament.

Què creieu que passarà en els casos català i escocès?
—En ambdós casos dependrà dels esdeveniments futurs. Suposo que el govern espanyol prohibirà qualsevol mena de consulta a Catalunya. Això pot tenir diverses conseqüències: potser enviarà la policia a aturar-ho, s’ha de veure si actuen amb violència, i depenent d’això es pot acabar en diverses direccions. Al Regne Unit també dependrà dels fets. N’escullo un: què passaria si el Regne Unit volgués marxar de la UE? Això molts diputats ho tenen present. Una majoria a Escòcia vol quedar-se dins la UE, i probablement una majoria del gent al Regne Unit voldria anar-se’n. Ja s’ha demanat un referèndum només per als escocesos sobre aquesta qüestió i sembla que Cameron no el permetrà. Veiem que l’autodeterminació, i el respecte pel dret democràtic de votar, de moment no arriba fins a aquest extrem a Escòcia. Però potser tot plegat acabarà en un nou referèndum d’independència si els escocesos realment creuen que hi ha el risc que el Regne Unit marxi de la UE, cosa que ells no volen. Depèn, doncs, dels esdeveniments posteriors, molts dels quals són de caràcter polític.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any