01.11.2014 - 06:00
Per Tots Sants, la tradició cristiana diu que cal visitar els cementiris per a recordar els qui ja no són entre nosaltres. Però els cementiris, de fet, ja fa temps que són visitats no sols un dia, sinó tot l’any, per legions de creients i no creients, convertits en una atracció cultural i turística de primer ordre. No és estrany, doncs, que molts d’aquests apareguin recomanats a les guies de viatge i que disposin de webs i rutes interactives. Us n’oferim, tot seguit, una selecció de tot el món.
Xoxocotlan (Oaxaca, Mèxic)
Parlar de cementiris el dia de Tots Sants obliga a esmentar, sí o sí, la passió amb què es viu a Mèxic el record dels morts. És realment intensa la tradició al municipi de Santa Cruz Xoxocotlan, a Oaxaca, on la festa comença el 30 d’octubre i s’acaba el 2 de novembre. Durant els quatre dies, els morts hi són homenatjats per la família i els amics amb altars, espelmes i pètals, a més de processons pels carrers de la ciutat i comparses.
Cementiri Alegre (Săpânța, Romania)
El visitant del Cimitirul Vesel (‘cementiri alegre’) de Săpânța, al nord de Romania, no hi trobarà grans personatges enterrats ni mausoleus monumentals, sinó un petit cementiri singular gràcies a les acolorides làpides i els nombrosos epitafis poètics. Les pintures, sovint naïfs, donen un toc del tot original a aquest recinte convertit en un museu a l’aire lliure i en una atracció turística. I tot, gràcies a la tasca de dos artistes locals: Stan Ioan Patras, que va començar a esculpir les làpides el 1935; i Pop Dumitru, que va continuar la tasca a la mort del primer, el 1977.
Père-Lachaise (París)
El cementiri més famós del món, sens dubte, és el de Père-Lachaise de París. Hi ajuda, a convertir-lo en un referent cultural i turístic, la presència de les tombes de Marcel Proust, Frédéric Chopin, Molière, Edith Piaf, Oscar Wilde i el cantant Jim Morrison, que aplega encara ara milers de seguidors dels Doors. Al famós cementiri parisenc, recordem-ho, també hi ha enterrat el dramaturg, escriptor i polític català Joan Puig i Ferreter (1882-1956).
Okunoin (Japó)
El bosc que envolta el mont Koya, una muntanya sagrada japonesa que acull el temple del monjo Kobo Daishi, és l’origen del cementiri més gran i simbòlic del Japó, seu també de la branca budista del país. Al voltant del gran mausoleu de Kobo Daishi, amb milers de llànties d’oli enceses des de fa més de mil anys, segons la tradició, s’estén el cementiri d’Okunoin (vídeo), Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des del 2004 i també conegut per nombroses estàtues i monuments aixecats enmig dels arbres. Entre aquests n’hi ha alguns de força estranys per a un espai funerari, com les naus espacials i tasses de cafè erigides per ex-treballadors de la indústria espacial i cafetera.
La Recoleta (Buenos Aires)
Aquest cementiri obert el 1822 al suburbi de la Recoleta de la capital argentina és conegut sobretot pel mausoleu d’Eva Perón, però de fet hi ha qui el descriu també com un Buenos Aires en miniatura, ple de tombes i monuments de tota mena d’estils, de l’art deco al modernisme, passant pel neogòtic i el barroc. Del nostre país, hi podem trobar l’escriptor i polític Vicent López i Planes, el compositor d’origen valencià autor de la lletra de l’himne argentí, a més del comerciant barceloní Domènec Matheu, un dels nou membres de la junta revolucionària que va destituir el virrei espanyol Baltasar Hidalgo de Cisneros el 1810.
ZentralFriedhof (Viena)
Beethoven, Brahms, Schubert i Strauss comparteixen espai en l’olimp de la música clàssica europea i també al principal cementiri de Viena, on hi ha la seva tomba. Al centre d’aquest immens espai de dues-centes hectàrees i quasi tres milions de persones enterrades hi ha una monumental església catòlica, tot i que passejant pel cementiri també es poden descobrir sectors dedicats als fidels protestants, ortodoxos i jueus.
Tikhvin (Sant Petersburg)
El cementiri de Tikhvin de Sant Petersburg és un digne competidor del de Viena quant a nombre de grans figures de la cultura enterrades. Situat al costat del monestir de Santa Trinitat Alexandre Nevski (fundat per Pere el Gran), es va inaugurar el 1823 i allotja les tombes de grans representants de les arts russes de l’escriptor Fiodor Dostoievski als compositors Aleksandr Borodín, Modest Mússorgski, Nikolai Rimski-Kórsakov i Piotr Ilitx Txaikovski.
La Ciutat dels Morts (Caire)
A la megàpoli del Caire es pot trobar un dels cementiris més curiosos del planeta. Anomenat popularment al-Qarafa (‘el cementiri’), té de fet tants residents morts com vius. I és que la també coneguda com a Ciutat dels Morts s’ha convertit, amb el pas del temps, en un dels barris més pobres de la capital egípcia. Indret d’enterrament mil·lenari, actualment conviuen amb les antigues tombes i mausoleus mig milió d’habitants que hi han aixecat cases i botiguetes.
Arlington (Washington)
Més que no un cementiri, Arlington és un memorial als soldats nord-americans caiguts des de la guerra civil. En són més de quatre-cents mil, els veterans enterrats en el vuitè cementiri de més extensió del món, amb tombes disposades en ordre. La majoria dels quatre milions de visitants anuals de l’Arlington National Cemetery es dirigeixen principalment a la tomba del president nord-americà John F. Kennedy i a la cerimònia de canvi de guàrdia a la Tomba del Soldat Desconegut.
Wadi al-Salam (Najaf)
Amb sis-centes hectàrees i més de cinc milions de persones enterrades, el cementiri més gran del món és el de Wadi al-Salam. Situat a la ciutat iraquiana de Najaf, considerada sagrada tant pels musulmans sunnites com xiïtes, es va establir fa més de mil quatre-cents anys i cobreix actualment el 15% de la ciutat, de mig milió d’habitants. Hi ha enterrats musulmans no sols de l’Irac, sinó també de l’Iran, el Paquistan, l’Índia i de molts països més.
