30.10.2014 - 06:00
Acompanyada d’una companya de professió, Marina Garcés, ha desgranat el seu pensament davant d’una sala de conferències plena. Dilluns 10 de novembre l’editor Josep M. Muñoz conversarà amb el crític Tzvetan Todorov.
La Pedrera encara la tercera xerrada del seu cicle de converses. Després de les sessions amb l’escriptor neerlandès Cees Nooteboom i el sociòleg francès Gilles Lipstoveski, aquesta setmana la convidada ha estat Ágnes Heller, filòsofa. Si Nooteboom va cridar l’atenció a un públic adult i de la xerrada de Lipostevski sorprenia la quantitat de joves que hi havia, Ágnes Heller torna a despertar la curiositat d’un públic dels cinquanta anys en amunt.
Marina Garcés és l’encarregada de presentar-nos Ágnes Heller. Les dues són filòsofes i la veterana té 85 anys. En un article publicat a Núvol, Jordi Graupera la retratava així. “La professora Heller també fa menys de metre i mig […] Malgrat el seu passat, les seves mans no són de proletària, són de remenar llibres: joves, de pell tersa i amb petites marques al tou dels dits, sota l’ombra de les ungles: minúsculs talls que fan les pàgines dels llibres quan són nous i es passen ràpid. Té els ulls d’avellana, enfonsats i severs, i la boca ample, amb una dentadura adolescent que la fa humana. Es mou i parla ràpidament, amb l’agilitat d’una cuca”. Us la podeu imaginar així. Tan petita i tan sàvia. Els seus ulls, sí, d’avellana, sí, enfonsats i severs, són tan prims que des de lluny sembla que els tingui aclucats. Com si estigués pensant tota l’estona. I, de fet, no deixa mai la seva actitud reflexiva de banda.
És per això, per aquest no parar de donar voltes a les coses, que Garcés insisteix que tenim al davant una vida filosòfica. “Ágnes Heller ha necessitat pensar tot allò que escriu, per això no ha parat d’escriure”. A mesura que ha anat avançant per la vida, ha anat reformulant les seves idees. El comunisme, el marxisme, la socialdemocràcia, el liberalisme. En definitiva, no parar mai de qüestionar-s’ho tot. “És una filòsofa del seu temps”, recalca Marina Garcés, “Que també és el nostre”. I és que Ágnes Heller va néixer a Hongria i va viure la Segona Guerra Mundial, on va veure morir el seu pare; i on a partir de la influència de Lukács, el seu company, va endinsar-se dins del món de la filosofia. Amb els anys madura ella i madura la seva obra, gràcies a un pensament dinàmic que s’adapta als nous temps.
Marina Garcés explica que ens trobem davant el que sembla una dictadura de la utilitat. Tot és útil o inútil. I la filosofia, què és? Ágnes Heller no ho dubta: és una necessitat. “No és necessària per viure, no és com menjar, com tenir un lloc per arrecerar-se; però sí que és necessària per tenir una bona vida”.
Llegiu la crònica completa, aquí.
