30.10.2014 - 06:00
Després de l’èxit del “Jo mai mai”, d’haver culminat la gira al Palau de la Música i de guanyar el premi Gaudí amb la banda sonora de “Barcelona nit d’estiu”, ara prepara noves sorpreses com l’actuació amb el mag Antonio Díaz al Liceu el proper 6 de desembre. Les entrades es posen a la venda a partir del 28 d’octubre. Gemma Ventura l’entrevista.
Hi ha un arbre despullat. Centenars de branques i cap fulla. Hi ha una boira espessa. Al cel s’hi difumina una grisor indeterminada. Podria ser el vespre, però també el matí. En aquest dia, que no se sap ben bé si acaba o tot just comença, els fars de dos cotxes s’encaren i al mig l’Aina Clotet, amb una la pistola a la mà, apunta. I prem, dues vegades, el gatell.
De fons sona “si mai em veus tornant a peu i no et conec, recull-me” i és així com “També sóc jo” inicia el vídeo àlbum del nou disc del músic i actor Joan Dausà. El mateix títol, “On seràs demà?” –conjunció de temps, espai i atzar– gairebé sembla que dispari contra la incertesa del futur i que en aquesta primera escena, totes aquelles branques, unes més robustes, d’altres més escanyolides, unes enfilant-se cap amunt, d’altres buscant la terra, representin la immensa possibilitat del demà. La imprevisible direcció i la impossible predicció del futur.
Agafo el disc, l’escolto de nou i penso que en el fons, potser es tracta d’acceptar. Que el Joan parla des de la tristesa per fer-la més lleugera, perquè aprenguem a conviure-hi sense dramatitzar-la.
Sovint remarques que la teva música i la teva manera de comunicar sempre intentes que sigui honesta. Per què li dónes tanta importància a aquest principi?
J.D: A mi m’interessa relacionar-me amb la música, per això jo ho dic així. M’agrada molt pensar que d’alguna manera entro a la vida de les altres persones, com altres cantants i autors han entrat a la meva vida. M’agrada pensar que no passo de puntetes i que crear una relació forta és més interessant que crear una relació lleugera. Per tant, prefereixo que quan algú escolti una cançó meva, li deixi una mica de petjada al seu recorregut emocional i vital, i que no sigui només un entreteniment, però això és decisió de qui ho provoca.
Llegeix l’entrevista sencera, aquí.
