Ara què voleu, llauradors?

VilaWeb
VilaWeb
Joan Guerola
27.10.2014 - 11:10

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Heu fet la manifestació fins al terreny on s’ha de posar la planta, heu pronunciat discursos a crits fins esgargamellar-se, i heu tornat al poble. En acabat, silenci brusc mentre algun conill es passeja. Silenci esgarrifós i brutal com una flairada pestilent a animal podrit que ha envaït eixe lloc.

Us penseu que aguantareu gaire temps? Ben mirat, la manifestació sota un bon sol deu haver estat una bona caminada que pot substituir la caminada diària que fan algunes persones. Qui se n’assabentarà, de les manifestacions, si quasi no hi ha mitjans de comunicació?

Les manifestacions s’aniran deconstruint com una madeixa de llana. El capital, xicons, és massa fort i té el poder polític als seus peus. O això sembla.

He vist protestes continuades, molt ben organitzades. Protestes contra el magatzem de gas submarí Castor en què se n’exigia el desmantellament, i el govern no prenia decisions de cap tipus. Sempre feia la sensació de lentitud o de com si això no anara amb ell: a mi què em preguntes?

He sigut testimoni de protestes contra una línia de molt alta tensió. Un activista dins d’un cotxe soterrat on hi havia d’anar una torre. Quatre activistes més es van lligar a uns seixanta metres d’alçada duna torre i s’aguantaven subjectats amb cordes i arnesos.

Els activistes van passar unes nits a les casernes de la policia i van quedar encausats.

Tot i les protestes fetes de manera pacífica, sense bombes, ara la línia de molt alta tensió ja està acabada i en funcionament.

Jo represente els promotors de la planta: he de fer el que em manen i defensar el projecte. Vosaltres, ingenus llauradors, encara que protegiu els bancals de la planta amb ‘retros’, tractors, mules mecàniques, o porteu a les mans corbelles i aixades, no teniu res a fer. No llenceu a perdre el vostre temps. Segons uns informes, aquesta comarca va de mal en pitjor pel que fa a indústria i a agricultura. Població envellida i índex alt d’atur. Què espereu a acceptar uns quants fums si us proporcionen llocs de treball?

Mireu: jo també vaig emigrar del poble amb els pares. Ja sé que direu que perquè a mi m’haja passat no tinc, o els promotors no tenen, cap dret a fer-ho fer a altra gent. La crueltat és d’ells, dels propietaris de l’empresa, jo només en sóc el representant, un treballador que hui estic ací i demà qui sap on.

Ja  sé que els promotors, com altres industrials, formen la casta de l’oligarquia intocable… la dels capitalistes que sempre guanyen.

Ho teniu clar, que fareu el que voldreu?

Els olors a fem són bafarades que jo, com a llaurador, aguante puntualment mentre vaig femant bancals. No estic disposat, cada volta que llaure i pode en els bancals d’eixa partida, a tindre la pudor de la vostra planta enganxada al nas.

La meua família i jo tirem avant a bacs i redolons amb les collites i amb quatre jornals, quan es pot. Tanmateix, si, a causa de la planta danimals, no em compren la collita de raïm, com l’haurem feta bona! És que no en teníem prou amb sequeres, autoritats europees en contra nostre, plagues, conills..? No teníem prou amb tot això, que havíeu de vindre vosaltres amb la maleïda planta dels nassos? Va, home, va!

Voleu potser que callem i no ens manifestem més? Doncs, no serà veritat. No ho consentirem. Jo no m’hi pense resignar: què voleu? que agafe l’escopeta i comence a disparar contra els vostres treballadors? Segur que no. Foteu al camp i emporteu-vos la vostra planta d’animals morts o us farem fora a perdigonades. I no pareu ni en torreta. No us he dit ja que aneu serra Mariola enllà? I si voleu fer negoci amb la planta, ho feu a casa vostra, d’acord? No sentiré cap llàstima per vosaltres.

Els llauradors ho tenim clar, que fareu el que us done la gana. Però no podem permetre que us burleu, que ens coaccioneu ni ens feu sentir captius a les nostres propietats.

Tant fa què pensen els promotors. Però, igual que altres, seguiré en peu de lluita. Defensem els bancals que sempre han estat nostres i dels quals van menjar els nostres pares i nosaltres ho estem fent ara. No hem perdut l’enteniment, ni molt menys. Debades es pensen els promotors que callarem.

Per un altre costat, encara que oferiu feines, no sé qui hi voldrà treballar i viure amb olors irrespirables. I els que no tenim res a veure, els que simplement som veïns com jo, què? Que no ens xuclem el dit, senyors!

I als del govern de la Generalitat, quins uns! Mals passarells, que sota el seu beneplàcit han permés d’actuar els promotors de la planta d’animals de la Pobla. Els del govern de la Genralitat que no s’aüssen les mànegues ni tan sols per a contestar les al·legacions de la gent, entre ells jo. Quina gent!, que ho han fet tot sense claredat faltant al principi de respecte i transparència. Aquests polítics sembla que només volen fer el que els ve de gust sense que s’escarote la gent. Cal que sàpiguen que no els votaré en ma vida. Tampoc no ho farà la meua família, i que no m’envien propaganda electoral que si puc els la tornaré els sobres perfumats amb fem.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any