Entrecots a seixanta euros

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquest és només un dels plats que menjaven en reunions de treball (?) alguns membres de l’administració valenciana. Són les factures de Medi Ambient de l’època de Francisco Camps com a President de la Generalitat, i que ara el govern del País Valencià es nega a entregar a l’oposició. Entrecots, gambes….

I mentrestant, més de tres mil dependents a Castelló s’han mort des de 2002 esperant rebre l’ajuda a la dependència. I a tot l’Estat espanyol són 275.952 pensionistes, d’un total de 939.613, que cobren entre 347 i 593 euros al mes! Per no parlar dels jóvens que cobren una misèria o dels aturats.

Un entrecot de seixanta euros (que paguem tots els ciutadans), marisc o whisky, és una prova més de la indecència d’aquest govern. I de la d’altres polítics i representants del món de les finances.

Si no en teníem prou amb els casos Gürtel, Cooperació, Brugal, Fabra… ara tenim la gota que fa vessar el got. Menjant (i molt bé) i bevent, a càrrec de la ciutadania. I no amb un menú de 10 euros.

Quan el llibre dels Psalms denuncia els ‘diners mal adquirits’ i ‘els béns robats’ (Ps 61:11) o aquells que ‘sols pensen com podran enganyar’ (Ps 61:5), segurament l’autor sagrat ja estava pensant en els polítics immorals i indecents que es mengen un entrecot de seixanta euros que no paguen ells.
 
Quan el salmista denuncia aquell que ‘creu que les seues culpes no seran descobertes’ (Ps 35:3) i qui va amb ‘engany i maldat’ (Ps 35:6), ja pensava en els polítics valencians (i d’altres zones de l’Estat) que mengen i beuen (en bons restaurants) passant les factures a l’erari públic.

Quan els salmista s’escandalitza dels corruptes, perquè ‘és detestable el seu obrar’ (Ps 13:1) ja hi pensava. I quan el Ps 54 diu: ‘Als seus mercats abunden l’engany i l’avarícia’ (Ps 54:11), només cal canvianr ‘mercats’ per ‘despatxos’. O quan els salmista diu: ‘les seues mans són malintencionades i plenes de favors per subornar’ (Ps 25:10), ja sabem a qui es referia.

Els seus dinars i sopars a costa dels ciutadans són una burla a la gent que passa necessitat, a tants hòmens i dones que no arriben a final de més, als ancians que cobren el que ells es gasten en uns quants dinars. I és un insult als qui han d’anar a buscar aliments a Caritas o a Creu Roja, o als qui busquen alguna cosa per menjar o per vendre als contenidors.

És per aquest clima de corrupció i de balafiament que hi ha a la classe política i financera, que el P. Josep M. Soler, Abat de Montserrat, ha denunciat ‘la falta d’ètica en la gestió’ i ‘els guanys de diners fàcils’ d’aquells que (sense escrúpols) no tenen en compte ‘les conseqüències per a la gent que es va empobrint’. El P. Josep M. Soler ha demanat ‘una economia pensant en les persones més necessitades’ i també ‘canviar la jerarquia de valors’, per tal de ‘pensar en el bé comú’. Per això el 23 d’octubre passat, el papa Francesc denunciava el fet de la corrupció, que ‘és un mal més gran que el pecat’. El papa, ja l’any passat, als pocs dies ser elegit nou bisbe de Roma, ens posava en guàrdia sobre ‘el fetitxisme dels diners’ i exigia ‘una ètica a favor de l’home’.
 
En un document del 5 de març de 1990, ja fa vint-i-quatre anys, el cardenal Tarancon suggeria la conveniència ‘d’un gran debat ètic davant la corrupció política i econòmica’, lamentant el fet que ‘els poders polítics i capitalistes s’han inventat la seua pròpia moral’.
 
Aquests que s’omplin la boca d’entrecots, mentre ens parlen d’austeritat i d’ètica, de responsabilitat política i de governabilitat, haurien d’escoltar allò que escrivia Voltaire: ‘En general l’art de governar consisteix a traure la major quantitat possible de diners a una part dels ciutadans, per donar-la a altres’. Però ja se sap que els entrecots a càrrec nostre els ompli la panxa i el cervell i, farts i cecs, es troben impedits de pensar en els més necessitats.

Ara comprenem bé aquelles paraules de qui va ser President de la Generalitat, el Sr. Francisco Camps: ‘La Comunidad Valenciana es el paradigma de la buena gestión económica y también política’.  

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any