26.10.2014 - 06:00
‘No perdre el temps’, ‘unitat’, ‘independència’, són les conclusions del sobiranisme de la societat civil del passat 19 d’octubre, data històrica, entre d’altres, que ja ha marcat el full de ruta de la nostra dignitat i llibertat nacional.
La societat catalana ha madurat. I tot i conèixer les febleses i els estira-i-arronses de les nostres institucions, s’ha posat amb seny i responsabilitat a empènyer cap al futur. Hem perdut molt de temps… 40 anys d’una relació impossible. Perquè una de les dues parts, Espanya, no vol admetre que el problema no és Catalunya ni tampoc Euskadi, sinó que és seu. La famosa transició democràtica en la qual els demòcrates catalans, bascos i espanyols van arribar a un acord no era un matrimoni catòlic per sempre sinó que era un pacte per a consolidar la democràcia després del feixisme. Era, doncs, per a fer una nació espanyola ‘una grande y libre‘, i que ells voldrien eterna. Les elits polítiques i econòmiques de l’Estat haurien de començar a entendre que més del 60% de població de l’Estat a dia d’avui no ha votat aquell pacte de la transició, la Constitució Espanyola, i això fa impossible la seva consolidació. El mateix Estat és el culpable del que està passant ja que no vol reconèixer la seva pròpia plurinacionalitat i les seves conseqüències.
L’Estat i els seus aparells no han entès res. I quan el Tribunal Constitucional el 2010 va tombar l’Estatut del 2006, l’Estat i el nacionalisme espanyols –potser sense ser-ne prou conscients– van posar en marxa un full de ruta imparable cap a la dignitat i llibertat del poble català. I aquest camí ja no té retorn, la majoria social sobiranista s’ha desarrelat i desacomplexat de l’imaginari col·lectiu i nacional espanyol. I mobilització rere mobilització, aquesta majoria social demana votar per a tenir el mandat democràtic per a presentar davant del món la nostra voluntat de construir un estat nou en la Unió Europea i en les Nacions Unides.
Ara, potser, sols toca sumar. Però cal començar a preparar, també, un dossier per a la història d’allò que s’ha fet bé entre la societat civil i les nostres institucions nacionals. I si s’ha fet el correcte, caldria saber si s’ha complert el full de ruta establert.
Els catalans som donats a fer papers i documents, i evidentment el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) n’ha fet 18, la majoria dels quals de gran interès. Però ¿s’han posat les bases? S’ha creat alguna estructura? Hi ha un estat major que planifica les bases del futur? Aquí és on, possiblement, hi comencen a haver aspectes negatius. Caldria reflexionar. A 3-4 mesos d’unes eleccions decisives per al nostre futur, hi ha encara massa incerteses. També cal plantejar-se si el govern de la Generalitat actual és a dia d’avui aquell que el país necessita per al repte que té a tocar, i qüestionar-nos si és que hi ha persones en aquest govern que són un fre per a aquest repte.
El president Mas ha passat ja a la història. Ara cal que remati el seu servei a la nació catalana amb propostes clares.
1.- Convocar eleccions nacionals abans de les eleccions municipals.
2.- Eliminar del seu entorn els elements tòxics que fan impossible un treball plural que generi coincidències i complicitats.
3.- Per Nadal, constituir un govern de transició nacional plural i ferm que gestioni el possible divorci amb Espanya amb autoritat.
4.- Les llistes electorals per unes plebiscitàries poden ser partidistes amb un punt en comú o amb dos blocs en els quals està definit l’actual sobiranisme.
5.- Fer un gran acord de mínims de tots els sobiranistes per plantejar un estat nou sense les xacres i complexos de no haver tingut una política estatal.
Tot això s’ha de fer sense perdre el temps ni esperar terceres vies ni nous peix al cove perquè la situació social, econòmica, financera i de dignitat nacional no poden suportar-ho més. Ara és l’hora de no perdre el temps.
