Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  25.10.2014  06:00

Autor/s: M.S.

'Més Sèneca i menys autoajuda!'

Quins llibres proposa Adesiara per aquesta tardor? L'editor, Jordi Raventós, ens en parla

Men?ame
 

Jordi Raventós, l'editor d'Adesiara, explica sobre les novetats de setembre i octubre d'aquest segell, que són una mostra més de la línia que segueix l'editorial: 'La presència a les llibreries de dos dels autors més coneguts —i reconeguts— de l'antiguitat greco-llatina, Aristòfanes i Sèneca, coincideix amb la de les 'Vides de Dante i de Petrarca', de l'humanista Leonardo Bruni, considerat el primer biògraf modern, i amb la del clàssic persa Sa'di, 'El jardí de les roses', tingut per una de les grans obres de la literatura oriental. Llegiu l'article que segueix de Jordi Raventós, 'Els clàssics mai no ens abandonen', i també podeu llegir un fragment de 'És breu, la vida?' de Sèneca, en traducció de Jordi Avilés, i un altre fragment de Sa'di, traduït per Àlex Queraltó Bartrés.

ELS CLÀSSICS MAI NO ENS ABANDONEN

per Jordi Raventós, editor d'Adesiara

«Les novetats de setembre i octubre d'Adesiara són una mostra més de la línia que segueix l'editorial. La presència a les llibreries de dos dels autors més coneguts ―i reconeguts― de l'antiguitat grecollatina, Aristòfanes i Sèneca, coincideix amb la de les 'Vides de Dante i de Petrarca' de l'humanista Leonardo Bruni, considerat el primer biògraf modern, i amb la del clàssic persa Sa'di, 'El jardí de les roses', que és tingut per una de les grans obres de la literatura oriental.

En efecte, Adesiara ha publicat l'esperada traducció de 'Les granotes' d'Aristòfanes que ha realitzat Cristián Carandell —que ja havia traduït, del mateix autor i per a la mateixa editorial, la divertidíssima 'Lisístrata'. 'Les granotes' ens presenten una ciutat d'Atenes en plena crisi política i social, on els bons poetes ja són morts i els que continuen vius fan uns versos infames. Dionís ho vol resoldre baixant al món dels morts en cerca del gran Eurípides; però, després d'una hilarant competició poètica entre Eurípides i Èsquil, el déu fa tornar aquest darrer entre els vius. L'excel·lent traducció de Carandell ens ajuda, i molt (no sempre s'han traduït a casa nostra les comèdies gregues com a comèdies, sinó com a tragèdies!), a comprovar que la crítica literària i les riallades són perfectament compatibles. Aquesta obra corrobora, sens dubte, l'afirmació que es fa sovint segons la qual Aristòfanes és un dels autors antics més actuals.

Com actual és també, en un altre sentit, el llibret de Sèneca que tot just aquesta setmana ha arribat als taulells de les llibreries: '¿És breu, la vida?', en traducció de Jordi Avilés. I és que el pensador romà ja deia que som en bona part nosaltres mateixos qui ens fem la vida breu o llarga, perquè la majoria solem perdre molt de temps en ocupacions inútils. La vida, segons ell, només serà llarga si és plena. I ens ofereix uns consells impagables perquè puguem assolir aquesta plenitud. De manera que, parafrasejant aquell títol de Marinoff que al seu moment va ser tan cèlebre, bé podríem afirmar, després de la lectura d'aquest llibre: 'Més Sèneca i menys autoajuda!'

Així mateix, Adesiara ha publicat, com hem dit, les 'Vides de Dante i de Petrarca', de Leonardo Bruni (1370-1444), que ens permeten penetrar en el dia a dia d'aquestes dues grans figures del Renaixement. Els especialistes asseguren que es deuen a Bruni ―que té l'avantatge de la proximitat amb els fets narrats― la resurrecció de Dante i la consolidació de Petrarca en l'Olimp de la literatura universal. L'autor, a més, inclou a manera de colofó una breu però interessantíssima 'Notícia sobre Boccaccio i comparació de Dante i de Petrarca', on analitza els reptes literaris i personals d'ambdós poetes i justifica l'absència d'una biografia específica per a l'autor del 'Decameró'. El volum inclou una àmplia i documentada introducció de la traductora, Susanna Allés Torrent.

Finalment, per als qui ja vau gaudir en llegir la primera traducció catalana de les 'Quartetes' d'Omar Khayyam que es feia directament del persa, ara el mateix traductor, Àlex Queraltó Bartrés, ens regala la primera traducció íntegra en català de 'El jardí de les roses' de Sa'di, un dels grans noms del període d'esplendor de la literatura persa clàssica. El llibre està dividit en vuit capítols que, combinant prosa i poesia, abracen tota una sèrie d'ensenyaments ―des del caràcter dels governants i els beneficis del silenci fins a l'amor, la vellesa i l'educació―, i ens dóna una pila de consells valuosíssims que, malgrat la distància espacial i temporal que ens separa d'ell (Sa'di va viure al segle XIII), continuen essent d'allò més efectius.»

Men?ame