24.10.2014 - 11:03
La prevenció, sobretot a través de la vacuna, és l’única manera de prevenir la grip. La seva eficàcia és variable, però la veritat és que les dades mostren que les persones que es vacunen tenen menys complicacions si es contagien: en els nens, per exemple, redueix en un 74% els ingressos hospitalaris. Malgrat això, no totes les persones incloses en els grups de risc, i en què es recomana la vacunació, opten per ella. I les raons per rebutjar-la són diverses, des de la creença que el seu estat de salut empitjora després de l’administració de la dosi fins que és millor passar la grip. En aquest article abordem algunes de les raons més freqüents per rebutjar la vacuna i analitzem si són certes o no.
Els experts recomanen la vacunació contra la grip per a tots els grups considerats de risc. I entre ells, hi ha els que tenen malalties de base o els que estan en contacte amb persones que les pateixen, nens inclosos. Malgrat això, segueixen existint reticències. Les raons per rebutjar la vacunació contra la grip són diverses. Anem a analitzar-les per determinar si poden, o no, ser tingudes en compte.
1. “Quan em vacuno, em poso pitjor”
El primer que cal dir és que les vacunes d’abans eren atenuades, de manera que podien provocar un quadre gripal sense complicacions. No obstant això, actualment s’utilitzen les vacunes inactivades, que no tenen virus capaços d’infectar i que, per això, no poden provocar la malaltia. La varietat de vacuna en forma d’aerosol nasal és amb virus atenuats, però es desactiven al nas amb la calor.
D’altra banda, els efectes secundaris de la vacuna antigripal (VAG) solen ser comuns a d’altres vacunes: dolor i enrogiment local, dolor general i febre baixa. No solen durar més d’un o dos dies i apareixen en les primeres hores després de la VAG. En estudis cecs comparant amb placebo són els únics efectes apareguts.
En el cas dels nens i adults amb asma, de vegades reaccionen amb una hiperreactivitat bronquial davant l’agressió de la vacuna. Aquest fenomen és comú a les altres vacunes, de manera que els pediatres procurem que el nen estigui sense xiulets abans de vacunar. No es veuen crisis d’asma moderades o greus després de la VAG.
Finalment, no cal desestimar la possibilitat que s’estigués covant una malaltia vírica que es desencadena després de la VAG.
2. “M’he vacunat i he passat la grip”
La grip sol ser estacional i sobretot es desenvolupa en els mesos d’hivern, encara que l’última varietat de la grip A comença acabant l’estiu i s’estén fins ben entrada la primavera. Les campanyes de vacunació s’inicien habitualment a l’octubre. Els virus en general, i especialment el virus influença que causa la grip, estan fets per sobreviure, de manera que desenvolupen una estratègia particular: es defensen canviant (mutacions). Per això, cada temporada pot haver-hi un canvi en els virus. Periòdicament, quan durant diverses temporades s’ha anat vacunant la població o la gent ha anat patint la grip cada any, passa que aquesta s’ha anat immunitzant, adquirint una “immunitat de grup”. Sembla com si el virus es fora debilitant;llavors apareix una nova variant i origina intenses epidèmies que s’estenen per tot el món (pandèmies) i que solen produir una malaltia amb més morbiditat (més virulenta, amb més complicacions) i amb més mortalitat. Però, durant unes temporades, solen coexistir els altres virus gripals. Això explica en part la suposada manca d’eficàcia de la vacuna en aquest cas: la persona pateix una grip contra la qual no està vacunat.
D’altra banda, els símptomes de la grip (síndrome gripal) són comuns a molts virus. Una persona vacunada de la grip pot patir una síndrome gripal no produïda per la grip. Posarem un exemple que il·lumina sobre els dos supòsits anteriors: l’Agència de Salut Pública de Catalunya realitza una vigilància epidemiològica de cada epidèmia de grip. Per a això s’agafen mostres de sèrum de pacients afectats de síndrome gripal amb l’objectiu de saber quin tipus de virus la causa. Els gràfics resum de tota la temporada 2013-2014 mostren l’extraordinària varietat de virus que es troben en aquestes mostres de sang.
Finalment, també pot passar que es passi la grip perquè el contagi s’hagi produït dues setmanes abans de la vacunació.
3. “És millor passar la malaltia”
Doncs no. El que passa és que la vacunació universal no és factible per les dificultats tècniques i econòmiques per vacunar cada any tota la població, per la necessitat de la revisió anual de la composició de la VAG i per la seva eficàcia variable. En els nens menors de 2 anys i majors de sis mesos, sobretot els que assisteixen a la llar d’infants, pot ser aconsellable la vacunació si la demanen els pares, ja que constitueixen un autèntic reservori i font de contagi i disseminació de la malaltia.
Finalment, cal fer notar que, en part, la controvèrsia sobre la VAG ressorgeix després de la pandèmia de la grip A, majoritària actualment. La grip A era semblant a la que va causar la pandèmia de 1958, que va provocar una mortalitat enorme. Hi va haver una por exagerada -o no, segons es miri- a un efecte semblant i es van adoptar unes mesures preventives extraordinàries. Davant la impossibilitat de posar màscares a tothom, es va minimitzar la importància de la transmissió persona a persona i es va exagerar la mesura correcta de rentar-se les mans sovint, aconsellant solucions alcohòliques. Així, els pediatres vèiem com venien els nens de la guarderia contagiats un darrere l’altre, però, això sí, amb les mans cremadetes de tant alcohol. En realitat, la grip A no ha resultat ser molt més greu que les altres tret que afecta més a persones joves i nens i ha afegit el grup de risc de l’obesitat. Peròla gent va acabar creient que se l’havia enganyat i que la grip no era tan greu. I ho és.
Conclusió
Les estadístiques mostren que la VAG té una efectivitat molt variable, i, a més, les més eficaces són les tretavalents, no disponibles a Espanya. És possible, per això, que es passi la grip tot i estar vacunat, però també que els vacunats tenen moltes menys complicacions en cas de passar-la. La VAG, de fet, disminueix en un 74% el risc d’ingrés en nens i el 71% en adults de totes les edats, i també s’ha vist una disminució d’hospitalitzacions en malalts amb diabetis, cardiopaties i malaltia pulmonar crònica. Així mateix, les hospitalitzacions de nens menors de 6 mesos fills de mares vacunades durant l’embaràs han disminuït en un 92%. Les dades són, potser, la forma més contundent d’aclarir els dubtes davant d’aquesta vacuna.
