Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Divendres  24.10.2014  00:00

Autor/s: Marcos Cantó

D'Al Capone a les targetes black

Men?ame
 

La història, de vegades, es repeteix amb uns paral·lelismes perversos, però que d'altra banda, deixen un petit fil d'esperança d'executar una mica de justícia, davant un entorn de 'república bananera' quan fa només uns anys ens véiem molt prop dels estàndards dels grans països europeus.
 
Som molts qui estem convençuts que la corrupció és un gran virus que frena el creixement econòmic dels països: la corrupció és 'l'Ebola de l'economia". Ara cal convèncer la classe política, els legisladors i els grans teixidors del poder econòmic.
 
La irrupció en les notícies de les targes black, estic segur que no només ha resultat totalment sorprenent per als usuaris, sinó que certament el dia que ix a les notícies, la cara de sorpresa que posarien davant el televisor devia ser gairebé la mateixa que posà Al Capone en veure que no el detenien pels innombrables delictes de sang que va cometre per tal mantenir el seu gran poder mafiós, sinó que ho feien per l'insignificant, per a ell, delicte fiscal que, oh! sorpresa, també comportava la presó i la fi de la seua impunitat.
 
La mateixa sorpresa devia tenir Blesa quan va veure que després de tots els processos de què fins ara n'ha eixit indemne, finalment el primer cas que fa tremolar a fons les seues cames i que el pot deixar sense casa (com a alguns dels desnonats per Caja Madrid), és un tema menor, insignificant, una simple operació de targes black de quinze milions d’euros (que són aquests quinze comparats amb els milers de milions d'euros que ha manejat?), a més repartits entre tot el seu mandat, de manera que han prescrit molts delictes i sancions.
 
Per aquesta 'nimietat', segurament li embargaran les propietats, després d'aconseguir que inhabilitaren pràcticament de per vida el jutge que l’empresonà dos dies, que anul·laren judicialment els seus e-mails comprometedors, després d'esquivar, de moment, que jutgaeen la seua fosca gestió en el procés de compra d'un banc americà, d'allargar les accions dels preferentistes al·legant pràcticament que són uns experts jugadors de borsa, etc ..
 
Les targes black han estat l'esperança per a la justícia que demanem els ciutadans, la prepotència dels grans corruptes els pot fer caure. L'esperit i la caiguda d'Al Capone s'ha repetit en les màfies corruptes d'algunes caixes d'estalvis, i esperem que no siga l'única màfia que caiga.
 
 Benvinguts siguen aquests petits errors que permeten jutges compromesos a perforar la cuirassa de la impunitat dels grans corruptes.
 
Aquest va ser el final d'Al Capone segons la Wikipedia:
 
A mitjans dels anys 1930, trobant-se a Alcatraz, era una de les persones més famoses que van integrar la presó. Capone va començar a mostrar signes de demència, probablement a causa d'una sífilis sense tractar, que li va contagiar de jove una prostituta. Va passar gran part dels seus últims anys de reclusió a l'hospital de la presó, i finalment va ser alliberat el 16 novembre 1939.
 
Estava arruïnat, físicament feble i amb la ment deteriorada. Es va retirar a la seua propietat de Miami Beach, Florida, on es va recloure del món exterior. El 21 de gener de 1947, Capone va patir un vessament cerebral, i va morir quatre dies després a cauda d'una neumònia. El van trobar mort a la banyera. Va ser enterrat al cementeri Mount Olivet i traslladat posteriorment al cementeri Mount Carmel a l'Oest de Chicago, al costat de les restes del seu pare i del seu germà.