Un investigador valencià, a l’equip que ha seqüenciat el primer genoma humà trobat fora d’Àfrica i Pròxim Orient

  • El treball d'investigació d'anàlisi del fèmur d'un dels humans més antics descoberts a Euràsia s'ha publicat a la revista 'Nature'

VilaWeb
ACN
23.10.2014 - 19:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’investigador Domingo Carlos Salazar, associat al departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València i altres centres d’investigació internacionals, ha format part de l’equip científic que ha aconseguit seqüenciar el primer genoma humà modern trobat a Euràsia. Segons que ha informat la Universitat de València aquest dijous, el treball d’anàlisi del fèmur d’un dels humans més antics revela que la dieta era més variada que la dels neandertals ja que incorporaven habitualment el peix d’aigua dolça. La investigació ha estat publicada a la revista ‘Nature’.

El grup científic liderat per Svante Pääbo, Bence Viola i Janet Kelso, del Max-Planck Institute for Evolutionary Anthropology (a Leipzig, Alemanya) acaba de publicar a la revista l’alimentació d’aquest humà anatòmicament modern de l’oest de Sibèria de fa 45.000 anys.

La comparació d’aquest genoma amb els genomes d’individus que van viure anteriorment a Europa i Àsia mostra que l’home d’Ust’-Ishim portava segments d’ADN neandertal en el seu genoma. Aquests segments eren molt més llargs que els dels humans d’avui en dia i afirmen que l’encreuament amb els neandertals entre fa 50.000 i 60.000 anys.

De fet, l’estudi d’anàlisis isotòpiques d’aquest humà modern evidència que aquest consumia peix i crustacis d’aigua dolça. ‘Aquests resultats són importants, ja que el consum de recursos no terrestres és un patró alimentari que el diferència del que s’ha observat fins a avui en neandertals de la regió’, ha explicat Domingo Carlos Salazar en declaracions recollides per la Universitat de València.

L’investigador afegeix que ‘probablement aquesta plasticitat alimentària va suposar un avantatge per adaptar-se a aquell entorn hostil de latituds septentrionals i va facilitar la seva expansió per Euràsia en detriment dels neandertals, que eventualment van desaparèixer’.

La institució acadèmia assenyala que les anàlisis isotòpiques són útils per a obtenir informació sobre el consum regular de diferents tipus de proteïna alimentària, a diferència dels estudis d’arqueo-zoologia els quals encara que indiquen el tipus d’aliments que van consumir les poblacions en el passat, no poden definir la seva proporció global en la dieta dels individus.

Un fèmur de Sibèria

L’any 2008, un fèmur humà relativament complet va ser descobert en dipòsits al·luvials del riu Irtysh, prop del poblat d’Ust’-Ishim a Sibèria occidental. La datació directa de radiocarboni sobre l’os demostra que té uns 45.000 anys d’antiguitat.

L’equip d’investigació ha seqüenciat el genoma d’aquest individu i l’ha comparat als genomes de persones de més de 50 poblacions actuals. Han descobert que l’os d’Ust’-Ishim pertany a un individu masculí que està més relacionat amb els individus de fora d’Àfrica que dels habitants del continent africà, el que mostra que és un representant de la població d’humans moderns que va sortir d’Àfrica. Quan es va comparar el seu genoma al de persones no africanes, s’ha comprovat que està igualment relacionat amb humans Paleolítics que van viure en l’oest i est d’Euràsia.

Barreja amb neandertals

L’home d’Ust’Ishim va viure durant un període en el qual els neandertals encara estaven presents a Euràsia. Els investigadors han descobert que aproximadament un 2% del seu ADN és dels neandertals. No obstant, la longitud dels segments d’ADN neandertal en el seu genoma és major que en humans actuals, ja que els segments neandertals no varen tenir el temps necessari per reduir-se en grandària amb el pas de les generacions. ‘Això ha permès estimar que els ancestres de l’individu d’Ust’-Ishim es van entremesclar amb els neandertals aproximadament entre 7.000 i 13.000 anys abans’ ha indicat la científica Janet Kelso.

Taxa de mutació del genoma

L’alta qualitat d’aquest genoma de 45.000 anys d’antiguitat també ha permès a l’equip estimar la taxa amb la qual les mutacions s’acumulen en el genoma humà. Els investigadors han pogut observar que s’han acumulat entre una i dues mutacions per any en els genomes de les poblacions d’Europa i Àsia que han viscut des de l’individu d’Ust’-Ishim.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any