21.10.2014 - 06:00
Els batlles de 123 municipis de Ponent on no hi ha instituts han ofert locals a la Generalitat per poder votar en la consulta del 9-N. Ho ha explicat el delegat del govern a Lleida, Ramon Farré, després d’una reunió amb alguns d’aquests batlles on s’han començat a explicar part dels aspectes a tenir en compte el dia de les votacions. A aquests municipis cal sumar-hi els divuit on hi ha instituts de la Generalitat, per la qual cosa Farré ha assegurat que a la plana de Lleida es podrà votar al ‘90% llarg de municipis’. Només queden 8 municipis que encara no han ofert local.
Els municipis que han ofert locals –en la major part dels casos serà la casa de la vila– són de les comarques del Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, l’Urgell i les Garrigues. En aquestes sis comarques hi ha 149 municipis, dels quals 18 compten amb un IES, i ahir 123 van cedir dependències per a la consulta del 9-N.
Ramon Farré va destacar que ‘pràcticament la totalitat del territori’ de la plana de Lleida podria votar al seu ajuntament o a un institut ‘gràcies a la col·laboració interadministrativa, que és qui organitza el procés participatiu’. En cas que algun municipi decideixi lliurement de no cedir cap espai, el Govern haurà d’analitzar en cada cas concret quina serà la seu electoral més pròxima perquè els veïns del poble en qüestió puguin votar.
Farré també va destacar que ‘era fonamental’ que abans de dilluns a les dues el nombre màxim de batlles poguessin fer la seva aportació d’un punt per a votar. La delegació va iniciar aquest procés divendres i considera que hi ha hagut prou temps perquè cada municipi se n’hagi assabentat. L’objectiu era obtenir un document signat per cada batlle amb el compromís de la cessió del local com a seu electoral. Farré també va concretar que aquest era el sistema específic que s’havia fet servir a Ponent, però que en uns altres territoris també s’intentava garantir el vot a cada municipi.
Farré va remarcar que ‘el que fem és molt seriós i no es pot fer de qualsevol manera’. I va afegir que el procés sortiria bé si es feia bé, i que per això calia formalitzar el compromís dels batlles per escrit.
El batlle de Bellvís i president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Francesc Fabregat, va dir que a la reunió s’havia tractat l’operativa del que fins al moment se sap de la consulta del 9-N. Fabregat també va remarcar la seva implicació, sobretot després de mostrar el suport a la consulta original el 4 d’octubre proppassat. Així mateix, va destacar que la major part de batlles ja s’havien inscrit com a voluntaris, que serien els responsables d’obrir i tancar els locals i que s’intentaria donar ‘una sensació de normalitat com s’ha fet en les altres eleccions’.
