Quan el poeta Enric Casasses va escoltar el dir de les gàrgoles de l’església de l’Escala

  • L'ajuntament de l'Escala publica 'Pedra viva', un àlbum amb fotografies de les setze gàrgoles de l'església del segle XVIII amb una seixantena de poemes de Casasses

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Montserrat Serra
08.10.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Les setze gàrgoles de l’església de l’Escala, del segle XVIII, són en l’origen d’una seixantena de poemes nous d’Enric Casasses, aplegats al volum ‘Pedra viva’ (Ajuntament de l’Escala, 2014). El poeta ha treballat a partir d’una selecció de fotografies d’aquestes gàrgoles fetes per l’arquitecta Montserrat Caldés. Segons que explica Casasses, va ser l’alcalde de l’Escala, Estanislau Puig, qui li va fer l’encàrrec, difús i obert: posar text a les imatges. Casasses va trobar el desllorigador quan va decidir que fossin les mateixes gàrgoles que parlessin, i que parlessin en escalenc, i que recuperessin els records de l’Escala de quan ell era petit. Perquè el poeta és escalenc per part de mare. Us oferim el poema ‘Cant de les gàrgoles’ dit pel mateix Enric Casasses (audio). I una selecció de fotografies amb els poemes que hi dialoguen.

En el llibre, Casasses ho explica així:

«Amb aquests poemes o poemots he seguit tan bé com he pogut l’estil de les gàrgoles mateixes, amb el seu aire popularesc i esqueixat de monstres que, segons com, es tornen tendres, o humorístics, o fins i tot impertinents, pro sempre sense segones intencions. Són un joc de la fantasia, ingènues, i amb l’atreviment que dóna la ingenuïtat de vegades diuen els noms crus de les coses sense ni pensar que puguin ofendre o sonar malament… És el barroc català de poble, vallfogonesc, dels picapedrers d’aquell temps, que en moltes coses no ens és tan lluny: els seus conflictes socials són els avis dels nostres, i el seu sofriment humà és el nostre sofriment humà de sempre. I d’això sí que no en fem broma, ni els poemes ni nosaltres. (…)»

De ‘Pedra viva’ se n’ha fet càrrec l’editorial Vitel·la, que el distribueix arreu, i ja s’ha presentat a Alella, dins el cicle ‘Literatura ambe sls cinc sentits’, a la mateixa població de l’Escala coincidint amb les Jornades Europees del Patrimoni, i fa pocs dies es va presentar a l’Ateneu Barcelonès.

Però aquests dies trobem Enric Casasses enfeinat per altres raons, i cal parar l’atenció: acaba de sortir un nou assaig seu escrit en vers, ‘Intent de comentar-hi el poema d’en Joan Maragall ‘Soleiada‘ (Edicions Vitel·la), on com diu a la solapa del llibre: ‘el poeta fa de filòleg i l’estudiós canta en vers’ (Casasses acompanyat per l’editor i poeta Jordi Cornudella presentaran l’obra l’11 d’octubre a la llibreria Vitel·la de l’Escala). I també és gairebé a punt d’entrar a impremta, els DIMONIS, que són els quaderns d’exorcismes de Verdaguer editats i comentats per Casasses, volum que sortirà a la nova editorial verdagueriana de Folgueroles, Verdaguer edicions.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any