Jesús Huguet: “Tothom hi anava voluntàriament perquè hi havia molta sensibilització per la llengua i del país”

  • esús Higuet (Onda, Plana Baixa), Secretari del Consell Valencià de Cultura, ha estudiat Dret i Filologia Hispànica i té diplomatures en Telecomunicacions i Relacions Públiques Humanes. Va ser professor i coordinador de cursos de Lingüística Valenciana de l’ICE (UV) i ha impartit conferències, cursos i seminaris a universitats, institucions i fundacions de tot arreu. Ha realitzat una activitat ingent en força àmbits i ha rebut diverses distincions.

VilaWeb
Redacció
02.10.2014 - 13:34

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Jesús Higuet (Onda, Plana Baixa), Secretari del Consell Valencià de Cultura, ha estudiat Dret i Filologia Hispànica i té diplomatures en Telecomunicacions i Relacions Públiques Humanes. Va ser professor i coordinador de cursos de Lingüística Valenciana de l’ICE (UV) i ha impartit conferències, cursos i seminaris a universitats, institucions i fundacions de tot arreu. Ha realitzat una activitat ingent en força àmbits i ha rebut diverses distincions.

Què podeu dir-nos del vostre pas per l’ICE?
Fou una de les etapes més riques des del punt de vista pedagògic i material, perquè aconseguírem que vora 3.000 ensenyants valencians obtingueren la titulació per tal d’introduir la llengua a l’escola, i no sols a València, sinó també a Catalunya i les Illes.
Al principi, la gent hi anava voluntàriament i ho feia des d’una òptica “militant” perquè estava molt sensibilitzada per la llengua i el país. Després, introduïda ja la llengua a l’escola, com a vehicular i assignatura, vingueren els professionals que havien d’impartir-la o parlar-la, però sense la mateixa sensibilitat dels primers.
 
En qualitat de què heu participat com a professor convidat?
A Llatinoamèrica, per exemple, he impartit cursos sobre literatura perifèrica espanyola perquè m’interessava que canviaren la seua visió, tan centralista i castellana. Els parlava de la literatura tan interessant de Manuel Rivas, Manuel de Pedrolo, Josep Lozano… Vaig tenir un cert èxit.
En alguns casos, vaig viure intensament situacions especials, com a la Universitat d’Antigua (Guatemala) on es parlen vint-i-quatre llengües, vint-i-una de les quals són maies.
També em vaig centrar en la cultura valenciana i la hispànica relacionada amb la nostra.
Quant a l’assessorament en polítiques lingüístiques, alguns països centreamericans me’n demanaren i, posteriorment, com anava a la fira del llibre de Buenos Aires –de les més importants del món hispànic, i on vaig conèixer la vídua de Borges, Ernesto Sábato i Rubén Vela– també me’n demanaren. Va ser un dels moments més feliços de la meua vida.
 
I els cursos d’economia i cultura?
Un organisme hispanoamericà, on estan representats Portugal, Espanya i Llatinoamèrica, em convidà a un congrés centrat en economia i cultura. Jo vaig parlar del sistema cultural anglosaxó i llatí.

Segueix llegint

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any