07.10.2014 - 06:00
Podríem dir que la fascinació pels cossos i ments artificials és tan antiga com la capacitat de fabulació humana, però la idea de construir-los prengué força amb les idees filosòfiques de la Il·lustració (Bueno Gómez-Tejedor i Peirano, 2009). Després que autòmats com l’Ànec de Vaucanson o el jugador d’escacs de Von Kempelen cobressin vida al segle XVIII, els androides van irrompre en obres de ficció especulativa del XIX, com ‘L’home de la sorra’, d’E. T. A. Hoffmann, o ‘Frankenstein’, de Mary Shelley, una irrupció que va suscitar emocions contraposades. La paraula ‘robot’ aparegué per primera vegada el 1920 en l’obra teatral ‘RUR: Rossum’s Universal Robots’, del dramaturg Karel Capek. En txec, ‘robota’ significa “treball”, i l’obra versa sobre l’empresa RUR, que, per tal d’alleugerir la feina als homes, produeix androides que poden fer-se passar per humans.
Aquesta visió dels robots com a substituts dels treballadors en les cadenes de producció va predominar en la recerca en robòtica durant tota la segona meitat del segle XX i va donar lloc a successives generacions de robots industrials –essencialment braços articulats programables per fer tasques repetitives– cada vegada amb més capacitats sensorials i millors prestacions mecàniques. Paral·lelament, en el terreny literari es continuaven explorant els aspectes íntims i morals d’uns robots hominoides ben allunyats dels braços industrials, no sols per la seva forma, sinó també pel seu àmbit d’actuació, principalment domèstic i social.
Als inicis del segle XXI, atesa la creixent necessitat de mà d’obra en el sector assistencial i de serveis –motivada en part per l’envelliment de la població en els països més desenvolupats–, el camp potencial d’aplicació dels robots s’amplia: en els propers anys veurem robots atenent discapacitats i gent gran, realitzant tasques a les llars, actuant com a mestres de reforç, com a dependents en centres comercials, recepcionistes, guies en fires i museus, i àdhuc fent de mainaderes i companys de jocs.
Aquest gir de la robòtica industrial cap a la robòtica social obre un seguit de nous reptes per a la investigació tecnocientífica alhora que, en posar l’èmfasi en les capacitats cognitives i d’interacció entre persones i robots, propicia la confluència amb les humanitats i, en particular, amb la psicologia, l’ètica i la literatura. Abans d’entrar en aquests últims aspectes, una pinzellada sobre els reptes plantejats pels denominats ‘robots socials’: han de ser fàcils de programar per persones no-expertes, intrínsecament segurs, capaços de percebre i manipular objectes deformables, tolerants a percepcions i accions imprecises i, sobretot, estar dotats d’una gran capacitat d’aprenentatge i adaptabilitat a entorns no-predefinits i dinàmics.
Diversos grups en universitats i centres de recerca estan duent a terme projectes en aquesta línia. A tall d’exemple, a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC) s’han completat els projectes europeus Paco-Plus i Urus, encaminats al desenvolupament d’un robot assistent de cuina i un robot guia en entorns urbans, respectivament. Altres projectes relacionats són Garnics i IntellAct, on s’aborden els requeriments de percepció i manipulació d’un robot jardiner i un robot per realitzar tasques de manteniment.
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Carme Torras. Professora d’Investigació del CSIC. Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), Barcelona.
Enllaços
Array
