02.10.2014 - 06:00
La Planeta, la sala més petita de la programació del festival Temporada Alta de Girona i Salt, és on es farà demà l’espectacle inaugural, ‘One-Hit Wonders’, una proposta de la ballarina Sol Picó, que aplega algunes de les peces més reeixides dels seus vint anys de carrera. Enguany, Temporada Alta ofereix la millor programació internacional dels vint-i-tres anys d’història. Però també inclou moltes produccions catalanes (més del 50% de la programació) i organitza, per primera vegada, la Setmana de la Dramatúrgia, amb la intenció d’ajudar a consolidar la nova generació d’autors i dramaturgs catalans, que han pres el relleu amb èxit a l’escena teatral del país.
En un moment tan difícil políticament i tan determinant per al futur, en un moment de desertització cultural, en un moment en què el món del teatre també es ressent de la paràlisi econòmica, el festival Temporada Alta ha imaginat la programació com si es tractés de la cultura en el país que volem ser. Ho explica així el director, Salvador Sunyer: ‘Hem imaginat un gran festival molt potent (segurament és la millor edició que hem fet), i equilibrat en tres línies: la programació internacional (volem ser un país cosmopolita i obert), el suport a l’autoria catalana (és un dels eixos del festival i ha de ser un dels eixos d’aquest país que volem) i la nova creació (que ens remet a la construcció d’un país de futur i a preguntar-nos pel que seran les arts escèniques).’
‘One-Hit Wonders’ és un viatge amb avió en què Sol Picó fa un exercici de sinceritat sobre la seva persona. D’aquesta manera revela la seva vulnerabilitat i fa evident la por intrínseca que sempre l’ha acompanyat en la seva carrera. Joan Manrique, actor, faquir i maquinista, acompanyarà la ballarina durant aquests seixanta minuts de recorregut, en què el contacte amb el públic és indispensable. En el viatge, el públic hi podrà reconèixer espectacles com ‘Bésame el Cactus’ (2000/2001), ‘La dona Manca o barbi-superestar’ (2003), ‘Paella mixta’ (2004), ‘D.V.A’ (2012) i ‘Memòries d’una puça’ (2012). El muntatge de la ballarina Sol Picó, codirigit per Ernesto Collado, es podrà veure a la sala La Planeta el 3 i 4 d’octubre i el dia 10 s’instal·larà al Mercat de les Flors de Barcelona.
Fins el 8 de desembre, pel festival Temporada Alta passaran alguns dels noms més destacats de l’escena internacional: Peter Brooks, Jan Fabre, Kristyan Lupa, Cristoph Marthaler, Oskaras Korsunovas, Romeo Castellucci, Christiane Jatahy… Casualment, aquesta edició comptarà amb algunes propostes de gran nivell que provenen d’Àfrica: El ‘Macbeth’ de Verdi transportat a l’Àfrica postcolonial, òpera dirigida per Brett Bailey, o la proposta trencadora ‘Cop fatal’ d’Alain Platel amb els ballets C i D, amb una orquestra de tretze músics i la veu poderosa del contratenor congolès Serge Kakudji.
Temporada Alta dóna importància a la creació escènica, de manera que produeix i coprodueix amb teatres públics i privats del país. Aporta onze produccions pròpies i vint-i-set coproduccions. D’aquestes, es destaca per mèrits propis el ‘Terra baixa’ de Lluís Homar: Pau Miró ha adaptat l’obra d’Àngel Guimerà i dirigeix Homar, que en fa tots els personatges. En paraules de Salvador Sunyer: ‘Un espectacle molt bo, una feina boníssima, molt necessària en el nostre país, on hauria de ser normal agafar els nostres textos canònics i reescriure’ls per fer-ne una obra moderna.’
El dramaturg Jordi Casanovas estrenarà ‘Ruz – Bárcenas’, una obra dirigida per Alberto Sanjuan, en castellà, i que Casanovas ha confegit a partir de les declaracions i comentaris que es recullen al sumari del cas Bárcenas. Precisament Jordi Casanovas és el responsable de la quarta edició del Torneig de Dramatúrgia Catalana i enguany també coordina la primera Setmana de la Dramatúrgia. I és que el suport a la dramatúrgia catalana és un dels eixos del Temporada Alta. L’equip del festival ho explica amb aquestes paraules: ‘Ja fa anys que una nova generació d’autors i dramaturgs catalans han pres el relleu amb èxit a l’escena teatral del país i aquests últims anys estrenen als teatres públics i privats de Catalunya en una proporció que no s’havia viscut en les darreres dècades i amb una qualitat mitjana i varietat d’estils i formes proporcionalment molt superior a la dels altres països. Aquesta explosió i consolidació no és fruit de l’atzar sinó d’una feina continuada. Des de Temporada Alta es vol col·laborar a continuar fent possible aquest fenomen, a fer créixer les noves veus escèniques i a afavorir el creixement artístic a l’àmbit nacional i internacional dels qui ja s’han anat consolidant aquests darrers anys. Tot això tant en el camp de la creació contemporània com molt especialment en el de l’autoria textual.’
Hem demanat a Salvador Sunyer que recomani cinc propostes de les noranta (cinc de les quals es faran a Perpinyà) que conté la programació d’enguany. N’ha triat sis i s’ha circumscrit a l’àmbit internacional. Són aquestes:
Christiane Jatahy / ‘I si elles marxessin a Moscou?’
És a través de ‘Les tres germanes’ de Txèkhov que la directora brasilera aborda els temps que vivim. Teatre i cinema en paral·lel, dues funcions simultànies, dos llenguatges amb regles pròpies, dues lectures al servei dels temps llargs del dramaturg rus i dels dubtes de tres germanes que somnien anar a Moscou. Triem sessió (o vegem l’obra dos dies: la peça teatral i el film).
Brett Bailey / ‘Macbeth’ de Verdi
Bailey és el creador més polèmic del teatre africà. Trasplantat al cor de l’Àfrica actual, Macbeth és un senyor de la guerra, afamat de sang en un context de lluites ètniques, tràfic d’armes i milers de refugiats.
Peter Brook / ‘El vestit’ (‘The Suit’)
Juntament amb Marie Hélène Estienne i Franck Krawczyk, aquest 2014 presenta ‘El vestit’ (‘The Suit’), la història d’un adulteri escrita per un autor sud-africà contemporani, però que, segons Brook, ‘l’hauria pogut escriure Txèkhov’. Una obra que, en francès, va fer ronda durant anys, i que ara veiem en anglès després d’haver entusiasmat als Estats Units.
Krystian Lupa / ‘Tala (Wycinka)’
Lupa estrena a l’estat espanyol una revisió del text de Thomas Bernhard. Hi ha pocs textos com ‘Tala’, implacables i crítics amb allò que costa més de ser implacable i crític: la pròpia cultura i el propi ecosistema. Té una durada de quatre hores aproximadament.
La Zaranda / ‘El grito en el cielo’
L’expressionisme visual de La Zaranda té una relació molt directa amb la memòria dels materials, restes d’antics naufragis. Ara s’acosten a uns cossos desnonats pels historials mèdics i l’herència genètica per reivindicar la capacitat del somni com a clau de llibertat.
Alain Platel / ‘Cop fatal (Coup fatal)’
Qui l’ha sentida ja no la pot oblidar. La veu del contratenor Serge Kakudji paralitzava els sentits del públic mentre marcava el pas dels ballarins d’un dels espectacles més mítics de Les ballets C de la B, ‘pitié!’ Ara, a ‘Coup Fatal’, Alain Platel torna a dirigir la veu de seda de Kakudji i una orquestra de tretze músics congolesos que no sols interpreten un repertori barroc, sinó que fan ballar aquesta esclatant fusió de cultures.
