Quines conseqüències té la suspensió del 9-N?

  • Us expliquem amb detall què implica l'admissió a tràmit del recurs del govern espanyol, des d'un punt de vista jurídic i polític

VilaWeb
Pere Cardús i Cardellach
29.09.2014 - 21:14

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Tribunal Constitucional espanyol ha admès els recursos del govern espanyol contra la convocatòria del 9-N, que ha estat suspesa cautelarment. Ha estat una resposta judicial molt més ràpida que no es preveia, per decisió del president del TC, Francisco Pérez de los Cobos. La suspensió de la llei de consultes i el decret de convocatòria implica la suspensió de ‘totes les resolucions o actes dictats en aplicació de la norma i el decret recorreguts’, segons que consta en la nota informativa que ha emès el TC. Els magistrats, a més, justifiquen la celeritat amb què han actuat, que atribueixen al fet que són conscients ‘de la transcendència constitucional i política de les qüestions formulades, per al conjunt de la societat espanyola i, en particular, per a la catalana’.

Aquesta admissió a tràmit implica que la llei i el decret catalans resten suspesos, perquè en els recursos l’executiu de Mariano Rajoy hi ha inclòs la petició que s’apliqui l’article 161.2 de la constitució, que estableix que ‘la impugnació produirà la suspensió de la disposició o resolució objecte de recurs’.

De fet, el Tribunal Constitucional no ha decidit res en aquest punt del procés, sinó tan sols l’admissió a tràmit dels recursos ha d’acceptar obligatòriament.

Cinc mesos de suspensió?

Havent fet l’admissió a tràmit –i, per tant, suspeses automàticament la llei i la resolució–, el tribunal començarà les deliberacions. Mentrestant, el període de suspensió és de cinc mesos. Quan expiri aquest termini, si no ha emès sentència, pot ratificar aquesta suspensió o aixecar-la, però ja amb un raonament que justifiqui la decisió.

Tanmateix, podria accelerar aquestes deliberacions per poder emetre sentència abans del 9-N, de manera que la consulta quedés anul·lada, i no tan sols suspesa.

El precedent de la declaració de sobirania

El Tribunal Constitucional que ha decidit sobre els dos recursos és el mateix que ja va tombar per unanimitat la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya al març d’enguany, en una sentència en què acceptaven els arguments de l’estat i apuntaven que el principi que defineix Catalunya com a subjecte polític i jurídic –que era la base de la declaració– era ‘inconstitucional i nul’.

En canvi, aquella sentència obria una porta al dret de decidir, car deia que era constitucional sempre que no s’entengués com a dret d’autodeterminació i que se cerqués una reforma de la constitució des de l’ordenament i sense vulnerar els principis democràtics.

Aquesta és precisament la base del segon article del decret de convocatòria del 9-N, que diu que l’objecte de la consulta és saber l’opinió dels ciutadans perquè la Generalitat ‘pugui exercir amb ple coneixement de causa la iniciativa legal, política i institucional que li correspon’.

Un tribunal amb majoria conservadora

El TC, presidit per l’ex-militant del PP Francisco Pérez de los Cobos, té una clara majoria conservadora, de set magistrats contra cinc del sector progressista. En un llibre titulat ‘Parva memoria’, Pérez de los Cobos criticava ‘l’onanisme de la política catalana’ i afirmava que el nacionalisme era ‘l’única ideologia capaç d seguir produint malsons’.

Del sector conservador, també en formen part Andrés Ollero, Ricardo Enríquez, Antonio Narváez, Juan José González Rivas, Pedro González-Trevijano i Santiago Martínez-Vares.

El sector progressista és configurat per Luis Ignacio Ortega Álvarez, Fernando Valdés Dal-Ré, Juan Antonio Xiol Ríos, la catalana Encarna Roca i Adela Asúa, que va ser la ponent que va redactar la sentència que anul·lava la declaració de sobirania del parlament.

Què pot fer el govern català?

El Tribunal Constitucional comunicarà la decisió de l’admissió a tràmit i de la consegüent suspensió cautelar al parlament –respecte de la llei– i a la Generalitat –respecte del decret de convocatòria–, perquè es personin en el procés en un termini màxim de quinze dies. Les dues institucions han de presentar les al·legacions que considerin adients en aquest termini màxim. A partir d’aleshores, el govern i el parlament seran considerats part directa del conflicte jurídic i podran defensar la validesa d’ambdós actes polítics.

La suspensió entrarà en vigor retroactivament des del dia de la impugnació pel govern espanyol. Aquesta suspensió afectarà les parts implicades: govern i parlament. Una providència del tribunal avisarà que la suspensió serà efectiva per a ‘terceres parts’ a partir del moment que sigui publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Pot fer res més el govern espanyol?

Havent presentat el recurs o recursos contra la llei i el decret, el govern espanyol tan sols pot recórrer a la via jurídica. Únicament podrà demanar actuacions judicials si considera que el govern d’Artur Mas o el parlament incompleixen la suspensió cautelar. Per exemple, l’executiu de Rajoy, amb tot l’equip d’advocats i funcionaris de l’estat, pot dedicar-se a denunciar els actes de campanya dels partits o les accions informatives de les institucions. La línia que prendrà el govern espanyol quan la convocatòria hagi estat suspesa és una incògnita. Fins on estaran disposats a arribar?

Què passa si es desobeeix la suspensió de la llei i la consulta?

Entre els juristes hi ha disparitat d’opinions sobre les conseqüències que pot tenir no fer cas de la suspensió cautelar del Tribunal Constitucional. En una interpretació dura de la legislació, alguns juristes consideren que l’estat pot provar d’acusar per la via penal el president o els responsables de la desobediència per delictes de rebel·lió, sedició o prevaricació. En aquest document de VilaWeb es repassen totes les hipòtesis que hi ha: Les veritables conseqüències legals de la desobediència al Tribunal Constitucional.

Quines és la posició actual dels partits catalans?

CDC proposa de ser fidels a la llei catalana aprovada per un parlament democràtic com el català. Evita de parlar de desobediència i s’estima més parlar d’obediència a la llei de consultes i a la declaració de sobirania. ERC diu que s’ha de fer cas omís de la decisió del TC. Considera que s’han de posar les urnes digui què digui el tribunal espanyol. Unió es mostra partidari de les vies exclusivament legals i alguns dirigents han mostrat el seu desacord en desobeir el Tribunal Constitucional si aquest suspèn la llei i la convocatòria. ICV-EUiA posa algunes condicions a l’hora de fer la consulta si la llei i la convocatòria han estat suspeses pel TC. Els màxims dirigents d’aquesta força política han expressat la voluntat que la consulta es faci en el marc d’unes garanties democràtiques que hi donin validesa. La CUP ha deixat clar des del primer moment que la consulta s’ha de fer al marge de l’opinió dels dotze magistrats del màxim tribunal espanyol. És la formació que més ha insistit en la desobediència civil com a mecanisme per a donar la veu al poble sobre el futur polític de Catalunya. En qualsevol cas, tots aquests partits, que van signar l’acord de la data i la pregunta, seran convocats pel president Mas per prendre una decisió conjuntament sobre el camí que caldrà adoptar.

La resta de formacions –PSC, PP i Ciutadans– han deixat clar que voldrien que les institucions catalanes acatessin la decisió que prengui el Tribunal Constitucional espanyol.

Informació relacionada:

Què hi guanya Mas convocant la consulta del 9-N dissabte?

Artur Mas signarà dissabte la convocatòria del 9-N

VilaWeb English:

What will the Spanish government do to stop the Consultation in Catalonia?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any