30.09.2014 - 06:00
Havien de durar una nit i han estat quaranta anys. Durant aquest temps han trepitjat totes les places i és difícil trobar algú que no hagi ballat al ritme d’alguna de les seves cançons. Ara l’Orquestra Plateria ha decidit plegar, i per acomiadar-se del públic ha preparat una última ronda de concerts i una exposició que s’ha inaugurat al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia.
Han explicat que pleguen perquè, després d’uns anys de pocs concerts, no els surten els números. Però no volien marxar per la porta del darrere, ans al contrari. Fa uns dies van ser a les festes de la Mercè de Barcelona inaugurant la ronda de comiat, que els portarà a Manresa, Vic i Sant Cugat, entre més.
L’Orquestra Plateria va néixer el 31 de desembre de 1974, amb el propòsit de fer una única actuació a la sala Zeleste de Barcelona (situada al carrer de l’Argenteria, que aleshores s’anomenava ‘calle Platería’). A partir d’una idea de Jaume Sisa, Gato Pérez i Albert Batiste, volien recuperar cançons dels anys 40 i 50.
L’actuació va tenir un fort impacte, i poc després l’orquestra actuava en les tres primeres edicions del Canet Rock. Mica en mica va anar esdevenint l’orquestra més sol·licitada per a les festes majors del país i la seva aparició va propiciar que nasquessin altres orquestres que van anar reinventant la festa del ball.
La formació es va professionalitzar i va anar incorporant cançons de creació pròpia. Oferien una proposta diferent de les tradicionals propostes de festa major, posant músiques tropicals i africanes a pasdobles, rumbes, valsos i boleros.
Ara que celebra quaranta anys dient adéu, una exposició repassa la trajectòria de la Plateria. ‘Orquestres i llibertats, 40 anys de Plateria’ es basa en els principals testimonis que van donar vida a la Plateria i altres orquestres que es van crear a partir d’aleshores. Organitzada pel Museu Etnològic de Barcelona i la xarxa de les Cases de la Festa, la mostra vol ‘fer reconeixement i donar testimoni, des de l’etnografia i l’antropologia, del paper social d’aquestes orquestres, músics, promotors i representants artístics, d’aquesta manera de fer música de ball i de carrer’. Uns fets musicals, recorden els responsables, ‘que van tenir un paper important en el canvi d’usos i costums en els anys de l’anomenada transició post-franquista. Fets musicals, a l’escenari i als carrers, que van participar en la recuperació del cos, del ball, dels carrers i les places, del patrimoni musical, del cartellisme, de les cercaviles, de la vida de barri i de la festa popular.’
L’Orquestra Plateria s’acomiadarà dels escenaris quan acabi aquesta última ronda de concerts. Per a la posteritat deixen cançons que queden en la memòria de diverses generacions:
