29.09.2014 - 13:20
Un jutjat de Barcelona ha celebrat aquest dilluns al matí un judici civil contra la delegada del govern espanyol a Madrid, Cristina Cifuentes, per haver acusat l’exportaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) Ada Colau de tenir vincles amb ETA. Colau demana 75.000 euros, que destinarà a pagar multes d’activistes de la PAH, i una rectificació pública de Cifuentes per vulnerar el seu dret a l’honor, però la fiscalia i l’advocat de l’estat emparen aquestes acusacions en la llibertat d’expressió de Cifuentes.
En una entrevista radiofònica el 25 de març del 2013, Cifuentes va dir que Colau donava suport a grups filoetarres. Repreguntada en el mateix programa, ho va refermar, i aquella mateixa tarda també ho va dir en una roda de premsa. Dies després va dir que ‘no tota la PAH’ estava vinculada amb ETA, cosa que suposava dir que alguns membres sí. Igualment, va retuitejar un missatge del president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, refermant els suposats vincles. Les declaracions van ser àmpliament reproduïdes pels mitjans, i va començar una allau d’insults i amenaces contra Colau i la PAH a través de les xarxes socials, entre les quals un correu electrònic amb una foto del fill de Colau, de dos anys, i una bala al cap dibuixada. Aquest correu va ser investigat pels Mossos, però no se n’ha descobert l’autor.
El grup tecnològic i el d’extorsions i segrestos de la policia catalana van investigar les amenaces, i es van instal·lar càmeres de videovigilància al portal de la residència de Colau i la seva família, a més d’haver de prendre diverses mesures de seguretat per al seu fill. Igualment, la cap de premsa de la PAH ha explicat que des d’aquell moment diversos mitjans de comunicació van vetar la plataforma o li van preguntar a Colau pels seus suposats vincles amb ETA.
Colau va demandar Cifuentes per la via civil per vulneració del dret a l’honor, reclamant una indemnització de 75.000 euros i una rectificació pública. Colau ha dit que els diners, si els cobra, anirien per pagar sancions administratives que han rebut els activistes de la PAH de Madrid per organitzar ‘escraches’ contra polítics del PP. En el judici, al qual no ha assistit Cifuentes, la parella de Colau i la cap de premsa de la PAH han assegurat que fins aleshores Colau no havia estat vinculada mai amb ETA, o ho havia estat de manera molt minoritària i per cap font fidedigna. En canvi, des d’aleshores, una simple recerca per internet dóna milers de resultats vinculant l’exportaveu de la PAH amb el grup terrorista.
Tot i que ni Colau ni la seva parella ni el seu fill han hagut de seguir cap tractament psicològic, sí que van patir greus afectacions en la seva vida diària, com ha admès ella mateixa, i van haver de rebre el suport dels membres de la PAH. L’advocacia de l’estat ha defensat les declaracions de Cifuentes assegurant que s’emmarquen en la llibertat d’expressió i ha recordat que en una manifestació a favor dels presos d’ETA hi van assistir membres de la plataforma Stop Desnonaments de Biscaia. Tot i això, la defensa de Colau ha recordat que aquesta plataforma no forma part de la PAH, com es pot comprovar a la seva web. A més, ha recordat que la PAH mai s’ha posicionat en el conflicte basc.
L’advocat de l’estat ha dit que l’associació de Colau amb ETA era ‘tènue’, mentre que la fiscal ha admès que la ‘terminologia va ser reprovable’. Tot i així, tots dos han emmarat la declaració en la llibertat d’expressió. La defensa de Colau considera que la llibertat d’expressió no pot emparar afirmacions d’aquest tipus per part d’un polític responsable de la seguretat i menys contra un ciutadà. En canvi, els advocats públics han afirmat que Colau és un personatge públic i pot estar exposada a aquest tipus d’acusacions.
