Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dijous  25.09.2014  10:44

Autor/s: EUPV Ontinyent

La fi d'una època

Men?ame
 

La dimissió del vice-president primer de Caixa Ontinyent dimarts 23 de setembre marca la fi d'una època. L'últim element de la família Soriano que quedava als òrgans de govern, Gabriel Soriano, abandona l'entitat i ho fa de manera semblant als anteriors, per la porta de darrere.

És recent la dimissió de Rafel Soriano Cabanes, i una mica més enllà la no renovació de Rafael Soriano Cairols com a president, atés que no va poder accedir a cap lloc dels òrgans de govern, en una renovació conflictiva marcada per l'intent d'assaltar l'entitat per part de, lògicament, qui no ostentava el poder fins aquell moment. Intent que, val a dir-ho, va resultar fracassat.

La família Soriano ha marcat un període de l'entitat més convulsiu del que pot semblar des de fora. Rafael Soriano Cairols –cal recordar que va ser nomenat pel Partit Popular- va accedir a la Presidència de Caixa Ontinyent l'any 2000 mitjançant pactes no escrits amb el Bloc i Comissions Obreres que li van permetre d'assolir una majoria al si del Consell que d'una altra manera li hauria estat impossible.

Prompte va deixar la seua empremta, des de l'anècdota de fer en castellà la primera Assemblea en la qual va ser President, portar Zaplana a l'entitat per a fer campanya pro PP des de la institució, fins a assumptes més greus com incomplir el pacte amb CCOO i deixar aquest sindicat, majoritari a Caixa Ontinyent, fora de tots els òrgans de govern d'on podien ser exclosos (que eren tots excepte l'Assemblea General). Va incomplir, de manera descarada i contundent, la paraula d'honor donada.

Posteriorment va convertir els òrgans de govern en el seu 'cortijo' particular. En la renovació de 2009, per exemple, tots els membres triats per la Generalitat Valenciana eren afins al Partit Popular. Tots. I entre els noms cridaven l'atenció les fortes afinitats d'amistat o parentiu amb Rafael Soriano i Antonio Carbonell (llavors vice-president primer), caient en un nepotisme més propi d'èpoques pretèrites i que no beneficiava gens la imatge de l'entitat. Però era una bona mostra de com entenia el PP la participació a les caixes.

Desapareguts els Soriano, a partir d'ara s'obre una nova etapa a Caixa Ontinyent, etapa que estarà sens dubte marcada per la nova Llei de Caixes d'imminent aprovació. Llei que hauria de fomentar l'obertura i participació a la societat en aquestes entitats, però que, com a tota llei feta pel PP, decep més que il·lusiona. S'obrirà la participació, sí, però als grans dipositants, que directament ocuparan una quarta part de l'Assemblea. I es manté un dels aspectes més polèmics de la reforma anterior: els extremadament exigents requisits per a formar part del Consell i la Comissió de Control. Mals auguris.