19.09.2014 - 20:15
Núria Gispert, activista social que va ser regidora de l’Ajuntament de Barcelona pel PSUC i després pel PSC i directora de Càritas, ha animat aquest divendres a les administracions i a les entitats a seguir ‘treballant braç a braç per millorar les condicions de vida de les persones’. Així ho ha manifestat Gispert, que ha estat l’encarregada de pronunciar el pregó, des del Saló de Cent de l’Ajuntament, que dóna el tret de sortida a les festes de la Mercè. En aquest context, Gispert ha fet una crida a lluitar contra les desigualats i les injustícies que les causen. També ha demanat escoltar la veu dels ciutadans i ha assegurat que ‘si convé cal consultar i negociar’.
Gispert ha explicat la seva relació amb l’Ajuntament de Barcelona, on va ser regidora del PSUC i després del PSC, i les diferents etapes vitals que hi va passar com quan va ser regidora de Poblenou o els Jocs Olímpics, així com la seva relació amb la ciutat de Barcelona. També ha fet referències a la duresa de la Guerra Civil i al franquisme: ‘Les llibertats no es poden coartar i per mantenir viva la democràcia i les llibertats hem de preservar-les. Els que heu viscut sempre en democràcia heu de cuidar-la i treballar per mantenir-la. Desconeixeu què significa no poder pensar com un vol i no disposar de llibertats per tenir unes idees diferents a les del règim establert’.
Ha explicat quan va entrar a la universitat a estudiar farmàcia l’any 1954 i va compaginar els estudis amb la tasca voluntària en una escola de Protecció de Menors: ‘Era una escola on hi havia infància desestructurada, filles de mares prostitutes i filles de mares solteres. Va suposar un sotrac important veure de prop com la pobresa també afectava la infància i les dones joves. Això em va fer pensar que un país que no inverteix en els infants és un país miop, que condemna el seu futur’. De fet, el tema social ha tingut un pes molt important durant el seu pregó. Ha recordat que un dels xocs més grans va ser ‘veure a Càritas determinades situacions personals i socials que passaven a la ciutat de Barcelona. Estar al costat dels més febles, dels més desfavorits, dels que estaven al costat del precipici, a les clavegueres de la ciutat’, ha destacat. En aquest sentit, ha recalcat que moltes vegades ‘les lleis no estan pensades per a determinades situacions’.
Gispert ha ressaltat que la crisi que es va iniciar fa uns anys ‘ha irromput de manera global, ha suposat pèrdues per a moltes persones i un pas enrere en l’estat del benestar’. L’exdirectora de Càrites ha apostat en aquest punt perquè les entitats i les administracions segueixin treballant conjuntament per millorar les condicions de vida de les persones. ‘No podem deixar les persones a la vorera, hem de buscar els canals perquè puguin sortir de les situacions límit’.
També ha apostat per recuperar els valors i l’ètica i que la finalitat de tots és que tothom pugui tenir ‘les mateixes oportunitats i no hi hagi persones excloses al món. No es tracta només de pal·liar les necessitats bàsiques de les persones més pobres, sinó de lluitar contra les desigualtats i les injustícies que les causen’, ha assegurat. Gispert ha recalcat que s’han de tenir utopies i també esperança.
‘Si convé cal consultar, si convé cal negociar, cal escoltar la veu de la ciutadania’
Per altra banda, ha fet èmfasi en què les persones són ‘el potencial de les ciutats’ i que cal que se les escolti per construir el futur. ‘Si convé cal consultar, si convé cal negociar, cal escoltar la veu de la ciutadania. No es pot, però, fer populisme. Les coses s’han de fer ben fetes’, ha afegit.
Reclama transparència a les administracions
Gispert ha reclamat transparència a les administracions en cada una de les accions que porten a terme. ‘La ciutadania ha de conèixer totes les actuacions que des de les administracions es fan a les ciutats’, ha afegit. Així mateix, ha considerat que ‘les administracions s’han de reinventar per poder sortir de la crisi’. També ha demanat a la ciutadania que s’impliqui en el món de les entitats i el voluntariat.
Sobre la ciutat de Barcelona, Gispert ha declarat que és una ‘ciutat de referència en innovació, en investigació i en altres camps’ i ha afegit que ‘calen molts més recursos per continuar avançant, però sobretot cal continuar fent la ciutat de les persones’. Una ciutat, ha defensat, en la qual ‘tothom tingui les necessitats bàsiques cobertes. Perquè si això no succeeix la ciutat de l’arquitectura no té sentit’, ha afirmat.
Ha mostrat el seu amor envers Barcelona, aquella ciutat, ha apuntat, que ‘és coqueta i presumida, és alegre, festiva, acollidora, polivalent, encisadora, sàvia, entusiasta i fascinant. Que és bella amb be alta i també amb ve baixa. Però de vegades està trista, amoïnada, pensativa i emprenyada’.
