El dia 21 de setembre, Sí o No, però amb respecte

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Xavi Pascual i Soler
19.09.2014 - 11:21

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Des de Vilaweb m’han proposat que escriga i compartisca una reflexió a favor del NO, amb motiu de la consulta popular que celebra Bocairent este diumenge 21 de setembre, per veure si els bocairentins i els festers que no ho són, volen mantenir l’estructura actual de les festes patronals a Sant Blai, o pel contrari volen traslladar-les al cap de setmana. Vull deixar palés i com a aclariment que he acceptat de compartir esta reflexió a títol personal i no en representació de ningú. Espere que tant els partidaris del SÍ com els del NO respecten esta opinió, com una més de les moltes que estan llegint-se o escoltant-se estos dies al voltant de la consulta, sense cap intenció de convéncer a ningú.

Arribat el punt en què ens trobem, i posant per davant el màxim respecte a totes les opinions que sobre el tema està compartint la gent, voldria encetar la meua reflexió. Després de llegir, sentir i escoltar distintes opinions i punts de vista, per part dels partidaris del SÍ al canvi, qualsevol que no visca a Bocairent i no conega la seua realitat i la seua idiosincràsia, podria pensar que pel que fa a les dates de celebració de les seues festes patronals, Bocairent és l’últim poble sobre la terra, l’últim reducte que encara celebra les festes patronals els dies establerts per la tradició i es resisteix per damunt de tot al canvi. Res més lluny de la realitat. Només cal recórrer pocs kilòmetres cap amunt per a comprovar que Banyeres de Mariola, Beneixama, Villena i Saix celebrem festes patronals de Moros i Cristians els dies que tenen establerts, i caiga com caiga i en el cas de Saix en honor també a Sant Blai. O d’altra banda només cal analitzar les festes declarades d’interés turístic, a la C. Valenciana i a tot l’estat, per a veure que Bocairent no és cap excepció.

Un grup important de partidaris del SÍ al canvi, amb una acció de recollida de signatures on-line i amb el suport d’una representació gran del teixit empresarial local, va demanar d’iniciar un procés que culminarà el diumenge 21 de setembre amb la celebració de la consulta popular, convocada per l’Ajuntament de Bocairent. Una consulta popular que es celebrarà amb totes les garanties per a tothom que hi participe i que ha estat organitzada i consensuada mitjançant una comissió plural, en què hi ha representats l’Ajuntament, la Parròquia, l’empresariat local, el comerç i l’hostaleria, i per descomptat les filaes. Un procediment que, com ja he explicat, ni hem demanat ni hem propiciat aquells que considerem que les festes poden i han de seguir celebrant-se com ha vingut fent-se des dels origens, amb unes dates determinades, al voltant de la festivitat del patró Sant Blai, que és el dia 3 de febrer. Se’ns recrimina per part dels partidaris del SÍ al canvi què argumentem per què no volem canviar les festes, per què volem que es queden com estan. L’estructura actual de les festes no l’hem decidida ni determinada nosaltres, ni jo ni cap dels bocairentins o festers que no ho són i que no volem que es canvien les dates de les festes. L`estructura i configuració actual de les festes ens ha vingut dels nostres avantpassats i nosaltres no hem fet més que ajudar a mantenir-la, continuar-la i perdurar-la en el temps. Correspon en este cas a aquells que plantetgen un canvi, articular propostes, configurar noves estructures per a la festa i plantejar aquells canvis que des del seu punt de vista són necesaris. Però això sí: respectant l’opinió de la resta i fins i tot intentant arribar a acords que siguen bons per a tots, perquè en definitiva tots som poble i tots som festa, festers i no festers, veïns i veïnes, visitants, empreses i treballadors, partidaris del SÍ i partidaris del NO.

No entraré a valorar les consideracions que al respecte fan les empreses locals, els hostalers i els comerciants, perquè lògicament cadascú al final vetla pels seus interessos i no em correspon a mi de valorar ni opinar sobre què ha de fer al respecte cadascú. Respecte allò que cada empresa puga fer sobre el mateix, perquè les empreses han de respondre als seus interessos empresarials, tot i que també cal reconéixer que hi ha empreses que no han apostat en este procediment pel canvi de dates de les festes.

Sí que vull mostrar la meua disconformitat amb el punt de vista del trasllat de les festes a cap de setmana, sense més. Les festes comporten en l’actualitat quatre dies de festa amb ‘vestit de fester’, del 2 al 5 de febrer. Festes al voltant del 3 de febrer: Sant Blai. Si molts dels arguments a favor del canvi de dates apunten arguments com el fred, la poca afluència de visitants…. per què demanar un canvi de les festes a cap de setmana i seguir mantenint-les al mes de febrer? Quin sentit té ja fer-les en febrer? Si Sant Blai ja no es celebraria el dia 3 de febrer i si tots coincidim que a febrer fa molt de fred i quan es fa de nit les baixes temperatures no conviden els espectadors a veure ni l’entrà ni cap acte de festes. I si reialment es vol un canvi de les festes a cap de setmana o un trasllat de la Nit de Caixes a divendres i l’Entrà al dissabte…. i la resta ja veurem com queda. Per què no potser dissabte i diumenge Moros i Cristians i Sant Crist? Per què una vegada es proposa un canvi no es proposa de traslladar-les a un altre mes, quan les temperatures siguen més agradables i la festa es puga viure més al carrer?

I posats a fer canvis, si el que realment preocupa és la participació dels festers i l’afluència de visitants, per què no reduir l’itinerari de l’entrà perquè no acabe tan tard? O perquè no estudiar la rotació en l’ordre de participació de les filaes a l’entrà perquè tant Espanyoletos com Mosqueters desfilen també amb públic? O perquè no estudiar partir l’entrà de matí i de vesprada i aprofitar les hores de sol, de manera que l’entrà acabe abans i el públic (dels pobles veïns i del propi Bocairent, que al final és el públic de la nostra entrà) vinga i es quede fins que acabe, i que aquells que vinguen de més lluny, quan acabe l’entrà del matí, es queden a dinar i generen ingressos per a l’hostaleria local? I per què no es fa una promoció real i efectiva de les nostres festes i se li donen la categoria que tenen de Festes d’Interés Turístic Nacional, potenciant-les les principals destinacions turístiques de la temporada d’hivern (Costa Blanca, Benidorm, Gandia, Cullera, València…) perquè els turistes puguen vindre a visitar-les qualsevol dels dies de festes i no només el dia de l’entrà. Hi ha tantes coses que podrien millorar l’afluència de públic, la participació dels festers… Tot i que ara mateix el motiu de la consulta no és eixe, és una reflexió que volia compartir.

No és ni cert ni just considerar, tal com estan fent-ho alguns sectors partidaris del canvi, que aquells que no volem un canvi de dates a les festes de Sant Blai no volem el millor per al nostre poble, no volem el progés del nostre poble i no fem res perquè el nostre poble tinga un futur com cal. No pot reduir-se d’una manera més populista el discurs a favor del canvi de les festes a cap de setmana. No és just ni proporcionat que, per posicionar-se a favor de mantenir les festes tal com es celebren ara mateix, els partidaris del NO hagen d’escoltar qualificatius desconsiderats com: ‘medieval, arcaic, inmobilista, antiprogessista, conservador equivocat, egoista…’. Aleshores, quina finalitat té la convocatòria d’una consulta, si hi ha gent de la que ha demanat la consulta que no accepta opinions diferents i ni tan sols que es vote una opció diferent a la seua? Les festes són un costum i un ritual que es renova i repetix cada any i que nosaltres hem heretat. No és cap fet estrany que vulguem mantenir-lo i repetir-lo cada any.

Titulars i afirmacions populistes com: ‘Bocairent: votar per avançar o per retrocedir’, ‘viure enrocats en el passat’, ‘els conservadors que no volen canvi i estan equivocats’, ‘el vostre vot pot perjudicar o deixar sense festes les futures generacions’, ‘si ix que NO igual em borre’… formen part de l’argumentari d’un sector dels partidaris del SÍ que, sobretot durant esta última setmana, estan reproduint-se a les xarxes socials, als diaris i fins i tot a la televisió, com una mena de pressió perquè algú canvie el sentit del seu vot, en un moment en què sembla que no està massa clar quin serà el resultat de la consulta de diumenge, i en el qual per descomptat el sentit del vot ja el té clar la major part dels convocats a les urnes. Que ningú no s’enganye. Bocairent, diumenge, només vota quines seran les dates de celebració de les seues festes patronals i no cap altra cosa.

Les festes de Moros i Cristians a Sant Blai de Bocairent es celebren des del 3 de març (panellet dels Espanyoletos) fins el 6 de febrer de l’any següent (dia de l’Eixabegó), tenint els moments culminants i principals des de la nit de l’1 de febrer (Nit de Caixes) fins al dinar de l’Eixabegó el dia 6, però amb un protagonisme destacat per als quatre dies de posar-se el vestit de les filaes: Entrà, Sant Blai, Moros i Cristians i Sant Crist. Però la festa es viu tot l’any, panellet a panellet, amb el Panellet de la Junta de Festes o ‘mig any’, amb totes les celebracions prèvies als dies grans de la festa, al mes de gener: homenatge capitans i festers amb 50/75 anys en actiu, Publicació, Acapte, Comptes…. És clar que el moment socioeconòmic actual no és un bo, ni per a la festa ni per al dia a dia del nostre i de molts pobles i ciutats. Eixe és el vertader motiu que el nombre de festers a les filaes no estiga augmentant massa i fins i tot en alguns casos estiga minvant. La falta de treball i per tant d’ingressos dificulta en molts casos fer front a les despeses que ocasiona la participació a les festes. La festa, com l’economia, té cicles i d’això en tenim bona mostra si analitzem l’evolució de la festa i la de les pròpies filaes, que han viscut els anys de més creixement en les èpoques de millor situació econòmica.

Les festes locals són un dret reconegut per la legislació laboral, un dret que disfruten tots els pobles i ciutats. Les festes patronals són un parèntesi necesari en el ritme qüotidià d’un poble, d’una ciutat. Una altra qüestió a analitzar és com configurar la festa de manera que tothom hi puga participar i quede configurada a gust de tothom, qüestió que sembla difícil de solventar i que evidentment no resoldrà la consulta de diumenge.

Cada persona, cada vot, darrere seu té una història ben distinta i és eixa història particular de cadascú que determinarà la decisió final del sentit del vot de cadascú. Hi ha tantes circumstàncies quasi com persones: bocairentins que treballen al poble i viuen al poble, bocairentins que treballen fora i viuen al poble, bocairentins que ni treballen ni viuen al poble, festers que no són bocairentins i ni viuen ni treballen al poble, estudiants universitaris que poden vindre a festes, estudiants universitaris que no poden vindre a festes, festers o veïns/veïnes que no poden vindre a festes, festers o veïns/veïnes que poden vindre però prefereixen que les festes siguen en cap de setmana, veïns i veïnes que viuen ací i que volen que les festes siguen en cap de setmana, jubilats i pensionistes, aturats, festers i veïns que viuen i treballen ací i que volen les festes quan són… Ningú no té més raó que ningú. Tan vàlida és la meua opinió com la d’un altre, sempre que siga respectuosa. Tanmateix, tant val un vot del SÍ com un del NO, i serà la voluntat de la majoria dels votants que exercisquen el dret al vot que determinarà el futur més immediat de les nostres festes.

A estes altures del procés, i en este escrit, lògicament no pense demanar el vot per a cap de les opcions que es plantetgen a la consulta. Jo tinc clar que el meu vot serà NO, i lliurement el diumenge exerciré el meu dret al vot, com espere que ho façen la major part dels qui són convidats a participar a la consulta.

El meu agraïment per avançat a totes les persones que durant tot el dia 21 de setembre vetlaran perquè la consulta se celebre amb les màximes garanties i amb total normalitat.

La meua crida a la responsabilitat de tothom, dels partidaris del SÍ i dels partidaris del NO, perquè esta consulta popular transcorrega amb total normalitat i perquè siga quin siga el resultat final, s’accepte sense objeccions per tothom i des de l’endemà començe a treballar-se amb total normalitat als preparatius de les Festes a Sant Blai de 2015, tant si són de l’1 al 6 de febrer, com si finalment es traslladen a cap de setmana amb alguna de les tres opcions que poden triar-se a la consulta.

Perquè isca què isca ‘el futur de Bocairent no vindrà determinat en cap cas pel fet que les festes patronals se celebren entre setmana o en cap de setmana. El futur de Bocairent dependrà, com ha depés sempre, d’un conglomerat de factors i circumstàncies socioeconòmiques, culturals i d’altra índole que són els que determinen el dia a dia dels 365 dies de l’any, any rere any’.

Xavi Pascual i Soler

Natural de Bocairent. Veí i fester

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any