23.09.2014 - 06:00
Quan estudiava bioquímica a la Universitat Rovira i Virgili recordo tenir un professor que arribava a l’aula, seia i es posava a llegir un llibre de text. Literal. Jo, com altres cops havia fet durant la carrera de química, vaig deixar d’anar a classe. Vaig demanar els apunts a algun company, i em vaig estudiar l’assignatura pel meu compte. De fet, en aquell cas concret vaig sol·licitar a diversos alumnes que fessin el mateix per boicotejar la classe i denunciar l’actitud d’aquell professor inepte, que encara ara no entenc com podia ser tolerat pel departament (immobilisme propi de la universitat, imagino).
Els meus companys no van voler sumar-se a la iniciativa. Semblava que això d’anar a classe era molt important, com sagrat, com si fos imprescindible per a ser un bon estudiant. Jo no ho entenia. Si l’objectiu és aprendre, no resulta més eficient estudiar directament d’un bon llibre i apunts prestats en lloc de perdre el temps escoltant un rotllo i prenent notes de manera mecànica sense entendre res?
Potser us sembla una irreverència el que estic dient, però la setmana passada era a Boston parlant amb Israel Ruiz, vicepresident del MIT i artífex de la plataforma d’educació en línia EdX, i em va dir: «Jo els dos últims anys d’universitat no anava a classe. M’hi avorria. Demanava apunts i em vaig posar a treballar en una empresa. I això era en els noranta, que si fos ara, amb tots els recursos educatius que hi ha en línia, possiblement ho hagués deixat a primer de carrera.» I mireu fins on ha arribat l’Israel!
Creieu que estic sent superficial insinuant que per als universitaris anar a classe no és tan important? Gens ni mica. El món ha canviat, i la universitat també ho ha de fer. El 30 % dels alumnes matriculats al MIT en carreres de ciència i tecnologia no van a classe. Estudien a casa, o al campus amb altres alumnes, veuen els vídeos i materials preparats pel professor, s’involucren amb recerca i projectes dels laboratoris, o munten una empresa. Aprofiten millor el temps, i així és com acaben sent dels millor preparats del món. «L’educació ‘hands-on’ és part de l’ADN del MIT», diu Israel Ruiz, afegint que «estem parlant d’una redistribució total del temps d’educació i d’ensenyament d’un estudiant».
I quin és el fonament d’aquesta redistribució? Oblideu-vos de les reformes de Bolonya o lleis estatals, que no són reformes ni són res. El veritable canvi que actualment s’està produint amb l’educació és el concepte ‘flipped classrooms’ (“aules invertides”). M’explico: fins ara el procés normal era que l’alumne primer anava a classe a escoltar el professor i després estudiava i feia els exercicis des de casa. Això, amb els recursos digitals que tenim ara, ja no té sentit. Cada cop més, els professors gravaran les seves classes en vídeo, les penjaran a les intranets dels cursos, els alumnes les veuran a l’hora que a ells els vagi millor, podran parar i repetir si ho requereixen, o saltar-se trossos que ja saben, i aniran a l’aula a fer els exercicis, discutir-los amb professor i els altres alumnes, organitzar grups de treball i aprofitar molt més el temps del que es fa atenent de manera passiva una classe.
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Pere Estupinyà. Escriptor i divulgador científic, Nova York.
Enllaços
Array
