L’eix de la Terra i el falquinyol

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Joan Mayol
23.09.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La geografia planetària i la migració de les aus

És ben sabut que l’alternança climàtica estacional en les latituds mitjanes i altes del planeta Terra és deguda a la inclinació del seu eix de rotació. Si fóra perpendicular a l’el·líptica, no canviaria ni l’angle d’incidència de la radiació solar, ni la durada relativa de dies i nits. En conseqüència, no hi hauria variacions en la intensitat relativa dels raigs del Sol a la superfície al llarg de l’any, ni hi hauria cicles climàtics estacionals, com ocorre en les latituds tropicals, on aquestes variacions són mínimes. Les migracions animals, i notòriament les de les aus, són una extraordinària adaptació a aquest cicle climàtic anual, amb un cicle biològic del mateix període. En general, les aus nòrdiques dediquen els dies llargs i més o menys temperats de l’estiu per aprofitar l’elevada producció primària local, de manera directa –aus herbívores o granívores– o indirecta –els predadors i superpredadors–. A la primavera i l’estiu hi ha més aliment i més hores diàries de llum per trobar-ne. Moltes aus són insectívores en la primavera, i esdevenen frugívores a la tardor per aprofitar les reserves que han acumulat els vegetals. La qüestió és seguir el gran imperatiu biomàssic: convertir tanta matèria orgànica com sigui possible en biomassa de la pròpia espècie, engreixant i reproduint-se, creixent i multiplicant-se. També forma part d’aquest imperatiu –el gran principi de la biosfera– evitar esdevenir biomassa d’una altra espècie, o de fongs i bacteris, és a dir, ser ingerit o morir. Tot i que és indefugible, els individus senten (sentim) una viva repugnància a lliurar la nostra còrpora a altres espècies. Per tant, els organismes mòbils ocupen els territoris de recursos abundants, se n’aprofiten per duplicar-hi reiteradament els cromosomes i tot el seu embolcall en forma de descendència, i els abandonen temporalment quan les condicions es presenten desfavorables. La migració no és altra cosa.

Hi ha més elements geogràfics que condicionen aquest fenomen espectacular en el món ornític: la distribució de les terres emergides en l’hemisferi paleàrtic n’és un dels més rellevants. La gran massa terrestre ­eurosiberiana, on anualment centenars de milions d’aus troben condicions favorables per a la nidificació, no es correspon en longitud geogràfica equivalent amb la massa terrestre tropical i austral, africana. Per tant, la migració de tardor més freqüent no és nord-sud (i a la inversa a la primavera), sinó més tost del nord-est cap a sud-oest, almenys fins a les nostres latituds. Això aporta a la Mediterrània, a finals d’estiu i a la tardor, un flux massiu d’aus. Cal destacar que la migració de tardor és més nodrida que la primaveral: baixen cap al migjorn no sols les aus adultes que en vingueren mesos abans, sinó també tota la prole que han pogut generar. El viatge i l’hivern es cobraran els seus tributs, i a la primavera sols retornaran els supervivents.

Les aus migrants com a recurs energètic

A la tardor, per tant, arriben a la Mediterrània molts milions d’aus. No debades, els riberencs, en tota l’amplitud del Mare Nostrum, hem vist en el fenomen un mannà periòdic, des de les pluges de guatlles de la Bíblia i les matances de buscarets a Xipre, fins als colls de tords mallorquins, els paranys valencians o les hecatombes indiscriminades d’aus a Malta. Un ús que va esdevenir abusiu, i que sols els canvis culturals i legals, no sense resistències, han limitat en els darrers anys.

No hem inventat res, els mediterranis! Una tal abundància de proteïna voladora és fonamental per a l’existència d’un rapinyaire quasi endèmic de les riberes mediterrànies especialitzat a treure’n profit: el falcó de la reina, ‘Falco eleonorae’, una de les espècies d’aus més interessants i atractives de la fauna del país i que alguns paisans meus denominen falquinyol, un delicat diminutiu que abelleix rescatar per a la lletra impresa.

La part més important de la dieta dels falquinyols són les petites aus migratòries que vénen del nord. Això condiciona tot el seu cicle biològic: estableix els seus caus a illes i penyals on la migració és massiva, retarda la seva reproducció a la tardor, quan arriben a milers els migrants nòrdics, i adopta conductes colonials, ja que no depèn dels recursos locals i, per tant, no necessita ser territorial. Per completar la seva relació amb els grans periples de les aus, un cop ha tret la seva pollada, emprèn un viatge migratori colossal, que el porta fins a Madagascar, i els detalls del qual sols han estat cabalment coneguts en anys molt recents, gràcies als avenços tecnològics de seguiment d’aus amb satèl·lit.

El cicle vital dels falquinyols

La posta, per regla general, és de dos ous (rarament tres), que eclosionaran al setembre, quan l’aliment és més abundant. És, així, l’espècie d’au paleàrtica de reproducció més tardana. Aleshores els falcons són activíssims, les seves acrobàcies continuades, i s’afanyen a capturar migrants sobre el mar, amb una tècnica de caça cooperativa, excepcional entre les aus de presa. Poden atacar les seves preses a ran de les onades, o a molts centenars de metres d’altura. Vertaderament, per a una petita au migratòria que ha abandonat les terres septentrionals i s’ha vist obligada a emprendre una travessia marina de més de cent quilòmetres, acostar-se a les illes i ser rebuda per un tal comitè deu resultar poc agradable. És l’inconvenient de l’imperatiu biomàssic i del procés duríssim de la selecció natural!

Llig l’article sencer a la web de Mètode.

Joan Mayol. Cap del Servei de Protecció d’Espècies del Govern de les Illes Balears. Palma.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any