16.09.2014 - 08:22
La victòria al referèndum d’independència d’Escòcia serà pel bàndol que aconsegueixi captar el major nombre d’indecisos. Les enquestes són tan ajustades que les empreses demoscòpiques no s’atreveixen a oferir un resultat definitiu, i adverteixen que tots els pronòstics entren dins del ‘marge d’error’. A només 48 hores perquè obrin els col·legis electorals encara hi ha un gruix d’entre un 7% i un 23% d’escocesos, segons l’enquesta, que no sap què votar. ‘Els indecisos estan sobretot en els partits majoritaris’, assegura l’expert de la Universitat d’Edimburg Robert Liñeira. Sobretot entre els laboristes. Tot i que el partit demana el vot pel ‘no’, les enquestes indiquen que un 30% donen suport al ‘sí’.
Glasgow és una ciutat tradicionalment laborista. El partit dels exprimers ministres Gordon Brown i Tony Blair, o del líder de la campanya ‘Better Together’, Alistair Darling, ha estat hegemònic a la capital econòmica i ciutat més gran d’Escòcia durant dècades. Però l’entrada en escena de l’SNP d’Alex Salmond, de tendència socialdemòcrata, ha capgirat la tendència.
Els independentistes es van endur en una elecció parcial l’escó de Shettleston, un barri obrer amb una esperança de vida de menys de 60 anys que fins aleshores sempre havia estat en mans laboristes. I ara pateixen per guanyar la ciutat al referèndum. L’últim sondeig d’ICM per ‘The Guardian’, per exemple, situa el ‘no’ al 51% i el ‘sí’ al 49% en aquesta ciutat. El resultat a Glasgow pot ser crucial pel resultat total del referèndum.
Per això el partit laborista ha centrat molt dels seus esforços finals a la campanya a Glasgow, amb actes amb l’exprimer ministre Gordon Brown, una figura molt respectada pel laborisme escocès. Brown va alertar des del Royal Concert Hall de la ciutat dels riscos de la independència i va carregar contra el que considera ‘mentides del nacionalisme’.
En una xerrada amb la militància, Brown va recordar que el seu partit va crear el sistema públic de salut i l’estat del benestar, i va apel·lar al vot obrer. ‘El que els progressistes hem creat en el darrer segle, que no ho trenqui la separació nacionalista’, va advertir, en un discurs molt contundent contra l’SNP d’Alex Salmond però fet en una sala de concerts del centre, amb un públic de classe mitjana-alta, i lluny dels edificis de protecció social i els barris deprimits on el ‘sí’ promet un futur millor i on el laborisme tenia el seu votant tradicional.
De fet, la capacitat de Brown per mobilitzar el seu antic electorat fins i tot està en dubte. Segons un sondeig del ‘The Guardian’, un 42% dels escocesos que a les eleccions britàniques del 2010 van votar el partit de Brown -que aleshores era el candidat a revalidar el títol de primer ministre, però va perdre- pensen votar independència aquest proper dijous. La xifra baixa al 30% quan es tenen en compte les votacions al parlament escocès. També hi ha un 19% de liberal demòcrates i un 7% de conservadors que opten pel ‘sí’.
Conscients de la importància de guanyar votants laboristes per endur-se el referèndum, la campanya del ‘sí’ també hi ha apel·lat directament. ‘A cada votant laborista del país, li dic això: la campanya del ‘sí’ no et demana que abandonis el teu partit. Al contrari, et dóna l’oportunitat de recuperar-lo. Una Escòcia independent no seria la fi del laborisme, sinó que el podria rejovenir. Un partit laborista lliure per prendre les seves pròpies decisions, un partit laborista que no hagi de ballar al ritme que marca Westminster’, va assegurar la viceprimera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, durant el congrés del seu partit a Aberdeen.
Tot i que la línia oficial de la formació laborista és oficialment oposada a la independència, durant la campanya s’han creat grups com ‘Laboristes per la Independència’. A més, aquesta setmana, a dies del referèndum, més d’un centenar de laboristes han signat una declaració demanant el vot pel ‘sí’. Entre ells, l’ex president del sindicat STUC Pat Kelly, l’ex ministre laborista Les Huckfield i l’expresident dels laboristes escocesos Bob Thomson.
‘Creiem que la independència ens oferirà una gran oportunitat per prendre control de les decisions que afecten la nostra economia i la societat. També ens retornarà el partit laborista aquí a Escòcia’, assegura la declaració, firmada per 133 membres del partit. ‘Sabem que un ‘sí’ no és un vot pel nacionalisme, sinó per assumir les importants decisions econòmiques i polítiques que ens ajudaran a arreglar els problemes de la nostra societat’, destaquen.
Dubtes transversals
‘Segons les línies partidistes, els indecisos estan sobretot en els partits majoritaris, no només el laborista, sinó també l’SNP’, diu Robert Liñeira, de la Universitat d’Edimburg. D’acord amb les enquestes, un 9% dels votants del partit d’Alex Salmond votarien ‘no’ a la independència.
‘Els indecisos són els que tenen pressions creuades: per identitat votarien per una opció, però per altra banda quan veuen els debats o reflexionen sobre els interessos en joc, pensen el contrari’, assenyala aquest expert, que forma part del projecte de recerca ‘Future of the UK and Scotland’ (El Futur del Regne Unit i Escòcia).
Amb un 97% dels electors registrats per votar, es preveu que la participació a Escòcia durant el referèndum sigui històrica, amb grans bosses de persones que mai abans havien votat anant a les urnes per primera vegada. És complicat, per a les empreses demoscòpiques, predir el sentit de vot d’aquests grups, que mai abans s’havien implicat en política. ‘N’hi ha que es registren perquè tenen l’opció molt clara, i d’altres que ho fan perquè saben que el que està en joc és molt important, una tria real’, destaca Liñeira. El 18 de setembre seran aquests votants els que tinguin la clau de la victòria.
