Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  15.09.2014  13:45

Autor/s: Sílvia Urenya

Desobediència i insubmissió

Men?ame
 

El curs passat va estar marcat per les protestes i mobilitzacions de la comunitat educativa contra el conegut com a 'arranjament escolar', que finalment ha eliminat 186 unitats (aules) d’infantil i primària al País Valencià; totes de l’escola pública, i la majoria en valencià. La finalitat d’aquestes supressions és doble: per una part, es limita brutalment l’oferta d’educació en la nostra llengua. Ací a Ontinyent s’han eliminat tres unitats d’infantil en valencià i una de primària. No puc deixar de repetir que tant en el cas del Bonavista com del Martínez Valls s’han eliminat les unitats a pesar de tindre demanda de matriculació. Aquesta mateixa situació es repeteix des de Castelló a Alacant. Per altra part, amb les supressions s’eliminen escoles com el Ciutat de Cremona d’Alaquàs (digne exemple de lluita) en què en eliminar l’única unitat d’infantil que els queda condemnen l’escola a desaparéixer a mesura que els alumnes superen 5é de primària. Aquesta escola porta vuit anys en barracons, esperant la construcció de 'l’escola de rajoles' que hauria d’haver estat construïda ja amb els diners que la Conselleria d’Educació va rebre a través del Programa Crea Escola (diners del fons europeu destinats a la construcció d’escoles que estan en barracons). Amb la desaparició de l’escola, ja no cal explicar on són els diners del Crea Escola. I es queden tan amples. Els barracons s’eliminen construint escoles, no fent-les desaparéixer. Més de 20.000 escolars han començat el curs 2014-2015 en barracons. I 14.000 alumnes s’han quedat sense estudiar en valencià per falta d’oferta. Lamentable. Vergonyós. Ens ho mereixem, açò? A sobre de tot açò, ens hem d’empassar les mentides i enganys continus a què ens pretén sotmetre el Partit Popular valencià. Al CEIP Pare Català a València ciutat es manté una unitat per a UN xiquet que vol estudiar en castellà (a cent metres hi ha una escola en castellà on hi té cabuda). En ser preguntada per aquesta situació, Maria José Català va dir que una sentència judicial obliga a mantindre aquesta unitat. La reacció no es va fer d’esperar gens ni miqueta: l’escola va fer un comunicat negant que hi haja cap sentència judicial. Ara el seu 'cap' Alberto Fabra diu que el Partit Popular ja ha solucionat tot el que tenia pendent i no hi ha motius per a no votar-los. Que què?? Ni una ni l’altre no tenen vergonya ni la coneixen. Injustificables. Convide i anime el senyor Filiberto Tortosa, com a company de partit de Català i Fabra, a justificar-los si pot. Si bé defensa, com em va dir personalment, l’educació pública a Ontinyent, hauria d'admetre que les declaracions d’ambdos són injustificables.

En aquest nou curs escolar que vam encetar el dia 3 de setembre, la lluita continua, si cap, amb més força encara. El motiu és decisiu: la implantació de la LOMCE (coneguda com la llei Wert o el pitjor atac contra l’educació pública de la història) colp mortal de l’educació pública en general i en valencià en particular. Sí, colp mortal. Després de deixar-nos sense mitjans de comunicació en la nostra llengua (prohibició de TV3, Catalunya Ràdio i desmantelació de RTVV) el pas següent és reduir fins eliminar el valencià amb la LOMCE, a banda de tot el que comporta aquesta llei.

La LOMCE suposa, després de trenta anys de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, l’anul·lació de la immersió lingüística. La cosa és grossa: a les escoles en valencià cada centre tindrà la possibilitat d’impartir en castellà Socials o Naturals (abans una única assignatura, Coneixement del Medi, i en valencià), Matemàtiques i Cultura del Poble Valencià. A les escoles en castellà es podrà perdre totalment la promoció del plurilingüisme educatiu si el centre ho decideix així.

Anime, des d’ara i ací, a totes les escoles i centres en valencià, a continuar impartint les classes en valencià com fins ara. O diria més: amb més dedicació si cap i més contundència.

A més, en 5é de primària s’impartirà una nova assignatura: Cultura del Poble Valencià. Cada escola pot decidir en quina llengua imparteix l’assignatura. Ja us podeu imaginar, només amb aquest detall, quin n’és el contingut... La nostra cultura reduïda a la mínima expressió, el més pur folklore de l’època franquista que tant enyoren. Un article a banda es mereix una anàlisi del contingut de l’assignatura, però us n'avançaré uns detalls: de llengua, l’únic que s’explica és que a l’edat mitjana es comencen a distingir les 'llengües romàniques' provinents del llatí. Punt. Ni origen de la llengua, ni abast territorial, ni dialectes... RES. Per descomptat, ni nomenar les Normes de Castelló! La literatura? Autors com Vicent Andrés Estellés i Joan Fuster no existeixen, igual que la Nova Cançó. En l’explicació de la conquesta del Regne de València no apareix cap mapa de la Corona d’Aragó, només del territori valencià. La pèrdua (que no abolició) dels Furs només ocupa una pàgina i imagineu tot el que (i a qui, com Basset) es deixen pel camí... I per al remat, no tenim segle XX (així doncs, ni hi ha II República, ni Guerra Civil, ni postguerra, ni dictadura franquista, ni transició...). Fixeu-vos si el material de l’assignatura està ben fet que ja l’han hagut de modificar dues vegades amb el curs començat: la primera, per a afegir el Misteri d’Elx i la pilota valenciana (sí, no se’n parlava de cap dels dos) i dijous passat, de nou, per a afegir... la paella! Tanta por que tenen que ens la fotran i no li dedicaven ni un paràgraf?

Com que, segons diuen els autors, el material és massa extens per al temps que es dedicarà a l’assignatura, es deixa en mans del professorat les hores que es destnarà a cada punt del temari. De nou, ara i ací, anime el professorat a impartir l’assignatura en valencià i a adaptar-la en la mesura que puguen a la veritat i a la realitat de l’entorn.

En resum, tant a escoles i centres com a professorat i pares i mares, us anime a seguir en la lluita, a ser desobedients, a ser insubmissos dins la legalitat absurda que ens pretenen imposar.

Ara és l’hora, valencians i valencianes, ontinyentins i ontinyentines! O ARA O MAI!