La sequera ofega la Vall

VilaWeb
VilaWeb
Daniel Alfonso
15.09.2014 - 00:26

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La paraula irregularitat defineix el clima mediterrani, en el qual un cicle d’anys plujosos marcat per les gotes fredes i les inundacions va seguit d’una etapa de sequera com la que patim ara mateix. Però l’episodi actual està resultant molt extremat ja que les temperatures mitjanes estan sent molt elevades i les pluges ínfimes. De fet, des que s’iniciaren els registres a les principals ciutats mediterrànies fa prop de 150 anys no s’ha comptabilitzat mai tan poca pluja. A la Vall d’Albaida tampoc es recorda en temps recents una sequera de tan gran magnitud. Per exemple a l’observatori del Llombo d’Ontinyent (meteontinyent), només s’han acumulat 127,2 mm de precipitació anuals fins a meitat de setembre de 2014. Al d’Otos en són 140,2, els mm, mentre que segons la mitjana dels últims vint anys (observatori de meteotos) caldria que n’hagueren plogut uns 440. És a dir, enguany tan sols ha plogut un 32% respecte d’un any normal, xifra que es veu agreujada perquè la tardor i l’hivern de 2013 també van resultar molt secs. La situació encara és més desoladora a les comarques del sud, de fet a la ciutat d’Elx només han plogut 24,4 litres en el que portem d’any! Recordem que per davall de 150 mm anuals es considera que es tracta d’un clima desèrtic propi dels territoris saharians.

Les conseqüències derivades de tan gran sequera ja les notem al nostre dia a dia. Veiem-ne les més destacades:

1- Reducció dràstica de les collites agrícoles i risc de pèrdua de l’arbrat. Comporta la ruïna per als agricultors i l’increment dels preus per al consumidor. Tot i que existeix la possibilitat de regar a través d’infraestructures com els transvasaments, pous o plantes dessalinitzadores, el sobrecost sovint resulta dissuasiu. A més, l’aigua aportada pel regadiu no sempre té el mateix efecte que el de la pluja i en alguns cultius, com els cítrics o el caqui molts expandits a la comarca, la sequera ha limitat a dos dies setmanals la possibilitat del reg per degoteig i el calibre del fruit està quedant menut.

2- Problemes per a la supervivència de la fauna silvestre i dels ramats. Afecta en gran mesura l’hàbitat de les zones humides, i també la plaga dels conills és més virulenta perquè no troben menjar més enllà dels cultius.
    
3- Major contaminació atmosfèrica, ja que les precipitacions no netegen l’atmosfera ni la superfície. L’elevada concentració de partícules en suspensió en l’aire afecta especialment les persones amb problemes respiratoris.

4- Proliferació dels incendis forestals, atès que la vegetació està molt seca i és de ràpida combustió. El fet s’agreuja per les retallades efectuades en les tasques de prevenció, com ara en la neteja de serres i barrancs, així com per l’acció dels piròmans amb interessos obscurs.

5- Increment de la desertificació. Una situació de pluges fortes sobre un terreny àrid i sense vegetació provoca una intensa erosió ja que el sòl no està subjectat a través de les arrels. La regeneració tarda segles i sol desembocar en paisatges de pedra poc fèrtils.

6- Encariment del preu de l’aigua i possibles restriccions en el seu ús. La situació perjudica –i més en un context de crisi- altres activitats econòmiques com són la indústria, el turisme i la vida domèstica.

Malauradament no hi ha perspectives de canvi meteorològic a mig termini, fet que agreujarà progressivament els efectes de la sequera. Atesa una situació tan alarmant, resulta urgent engegar campanyes de sensibilització i d’optimització en l’ús de l’aigua perquè no podem esperar fins que deixe de brollar de les aixetes: serà massa tard.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any