De prohibit a no prioritari (Xavier Deulonder i Camins)

  • Que els temps canvien, fins i tot a la França eterna, han pogut comprovar-ho els responsables de l’Escola Arrels quan el representant del ministeri d’educació els ha fet saber que, segons el govern francès, l’ensenyament del català no és pas prioritari; com tots sabem, fins a la Llei Deixonne de 1951, a l’escola francesa, obligatòria, laica, gratuïta i hexagonal, l’ensenyament del català i de qualsevol altra llengua regional no era que no fos prioritari, sinó que estava prohibit.

VilaWeb
Redacció
12.09.2014 - 13:30

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

 Que la proporció d’alumnes per classe superi la xifra que es pot considerar desitjable no deu ser cap problema si es tracta d’un centre docent que ensenya en català, tal com ho fa l’escola Arrels, la qual té la classe de parvulari més densa de tota la Catalunya Nord. Encara gràcies, doncs, que, avui dia, l’existència d’escoles en català sigui legal.

            Si les aules d’Arrels estan plenes a vessar, això deu ser perquè es tracta de l’única escola pública francesa on l’ensenyament es fa en català; senyal, doncs, que a la Catalunya Nord hi ha un interès per l’aprenentatge del català, però a París diuen que això no és pas prioritari, i s’ha acabat. Bé, no ens ha de sorprendre perquè, des dels temps de Lluís XIV o de l’abbé Grégoire, França és un país on la gent s’ha d’adaptar a l’Estat i no pas a l’inrevés com seria lògic, tal com va veure’s en el model d’escola dissenyat per Jules Ferry.

   Al Consell General del Departament i a l’Ajuntament de Perpinyà ja poden anar aprovant o promulgant cartes o manifestos sobre el català, que en un tema tan important com ho és l’ensenyament de la llengua no hi tenen res a dir; l’opinió d’un funcionari de París passa per davant de la dels elegits locals; no cal estranyar-se, doncs, que a la gent no li preocupi gaire la reforma territorial de Manuel Valls amb la desaparició dels consells generals i la refosa de regions; al capdavall, no serveixen per a res.

El somni de  Grégoire,  d’eradicació del patois catalan està gairebé assolit però vés que amb escoles com Arrels o la Bressola no resulti que un dia el català pugui renàixer, i tornar a posar en perill el domini del francès, la llengua de la Republique, de l’estat que predica la llibertat, la igualtat i la fraternitat però que, a l’hora de la veritat, fa tot el contrari, perquè, evidentment, els pares de l’Escola Arrels són ciutadans que, com tots els altres, paguen els seus impostos, però com que la seva opinió no és compartida per les altes instàncies polítiques, les seves peticions d’obertura d’una aula nova o d’una altra escola bilingüe d’immersió no són ateses.

Xavier Deulonder i Camins ( Dl. 8 de setembre del 2014)
deulonder@hotmail.com

NOU:  aquí podeu reaccionar o donar opinió o informació complementària vostra.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any