Sexe, drogues i xantatge

El sol d’un plàcid dia primaveral acarona el verd d’una praderia qualsevol en algun racó recòndit dels Estats Units. Entre l’herba, un mascle de l’aranya ‘Agelenopsis aperta’ s’aproxima excitat però cautelós a una enorme femella. No és gens estrany, perquè les femelles d’aquesta espècie exhibeixen canibalisme sexual (els agrada devorar les seues parelles després de l’aparellament). No obstant això, el mascle d’’Agelenopsis’ té altres plans. En compte de fecundar la seua parella, emetrà una substància quí­mica especialment dissenyada per a atordir-la mentre s’hi aparella, i escapar així sa i estalvi. Si en compte de passejar per una praderia de Nord-amèrica ens detinguérem a observar un estany qualsevol en algun país d’Europa o d’Àsia, potser seríem testimonis d’una adaptació encara més sorprenent. En els sabaters del gènere ‘Gerris’, comuns en les tolles i estanys de casa nostra, els mascles s’enfilen damunt de les femelles i les empaiten durant hores, obligant-les a suportar, en el sentit més literal de l’expressió, fins i tot els pretendents menys atractius. Per fer-ho, els mascles d’aquest gènere han desenvolupat estructures especials que els permeten enfilar-se a les femelles, a la qual cosa aquestes han respost evolutivament amb morfologies abdominals destinades a entrebancar la tasca dels seus pesats pretendents. Més concretament, en el sabater asiàtic ‘Gerris gracilicornis’ les femelles disposen d’un autèntic escut genital que els permet bloquejar la vagina si així ho desitgen, una defensa molt útil, perquè els mascles d’aquesta espècie són capaços d’inflar el penis si reïxen a fer la intromissió, «ancorant-se» en la femella fins forçar la còpula. En un pas més enllà, els mascles responen a aquest «enroc» amb xantatge, i no precisament emocional. Aprofitant la protecció que els proporciona el cos de les femelles, alguns mascles responen a la negativa d’una femella repicant rítmicament l’aigua a fi d’atraure els seus depredadors aquàtics naturals, i no desisteixen en el seu interès fins que la femella afluixa i permet la còpula, o acaba sent devorada.

Canibalisme sexual, drogues per a atordir la parella i xantatges rocambolescos constitueixen tot just uns pocs exemples del tipus de descobriments que han acabat fent bocins un paradigma ja ancià en biologia: el de la reproducció com una empresa eminentment cooperativa entre els sexes.

Llig l’article sencer en la web de Mètode.

Pau Carazo. Investigador Marie Curie en el departament de Zoologia de la Universitat d’Oxford.

Enllaços
Array