En record de Peret

  • El nom de Peret estarà per sempre lligat a la rumba catalana, a unes cançons festives que no s’ha d’oblidar que amagaven un cert pòsit de reivindicació.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
28.08.2014 - 18:51

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

En motiu de la seva mort, des de Tornaveu recordem l’entrevista que el pare de la rumba catalana ens va concedir el desembre de 2012, on mostra no només la seva simpatia, sinó tot un discurs que, sense alçar la veu ni buscar cap protagonisme, va ser conseqüent i que el va portar a actuar al Concert per a la Llibertat el juny de l’any passat al Camp Nou.

Amb 79 anys, la seva pèrdua trenca les esperances en la seva recuperació -al comunicat del passat mes de juliol, on informava del seu càncer, insistia en les seves ganes de tornar a la música- i deixa inacabats dos projectes: un disc en castellà i el que hauria estat el seu primer disc íntegrament en català.

Nascut a Mataró, Pere Pubill Calaf, Peret, va pujar als escenaris sent tot un nen de dotze anys a un festival de música. Tot seguit,  va enregistrar un primer disc, però va ser en les actuacions amb la cantaora La Camboria on va captar totes les mirades amb la seva tècnica del ventilador. Peret donava la volta a la guitarra fent-la servir com a caixa de percussió, transmetent una gran força.

Després d’assolir l’èxit amb adaptacions i composicions pròpies com Borriquito, Peret va decidir allunyar-se de la música per dedicar-se de ple a l’Església Evangèlica, fins que al cap de nou anys va retornar, com a productor musical, i de nou als escenaris. Es recorda la seva actuació a la clausura dels Jocs Olímpic de Barcelona. Per la seva vitalitat i autenticitat en els darrers anys Peret ha sabut connectar amb les noves generacions.

De tot això se’n parla a l’entrevista amb Tornaveu on ell es declarava “un gitano, mig paio, mig universal”. Les seves paraules remeten a la seva infància, als Corrals de Mataró on “si plovia et mullaves, el terra era negre, no hi havia parets ni res”.

Llegeix l’entrevista completa

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any