30.08.2014 - 06:00
Perpinyà torna a ésser la capital del millor fotoperiodisme del món amb el vint-i-sisè Festival Visa per la Imatge. Enguany s’hi poden veure una trentena d’exposicions repartides en deu espais de la ciutat. Entre les temàtiques elegides, es destaca la mirada de soldats vietnamites convertits en fotògrafs en un conflicte que es va acabar fa quaranta anys, com també temes d’actualitat com el moviment Euromaidan a Ucraïna i les atrocitats comeses a la República Centreafricana en mans de les milícies de la Seleka.
Els responsables del certamen reivindiquen la necessitat d’una professió que remou la consciència i que mostra què passa al món assumint un gran risc.
La selecció del millor fotoperiodisme es pot veure del 30 d’agost al 14 de setembre a Perpinyà, la ciutat que ha acollit el certamen des de fa vint-i-sis anys. En aquesta edició es destaca l’obra dels soldats vietnamites convertits en fotògrafs durant la guerra del Vietnam, que es va acabar fa quatre dècades. Se’ls coneixia com els del nord i aporten un punt de vista diferent d’una de les guerres més mediàtiques narrades sobretot des del bàndol nord-americà.
Entre els temes de més actualitat, hi ha la cobertura del fenomen Euromaidan a Ucraïna de la mà de dos fotoperiodistes. D’una banda, es pot veure l’obra de Maxim Dondyuk que li ha merescut el Premi de la Vila de Perpinyà Rémi Ochlik 2014, i d’una altra, el de Guillaume Herbaut.
La crisi humanitària a la República Centreafricana després que la guerrilla Seleka arribés al poder el 2013 també és present en aquesta edició amb els treballs de Pierre Terdjman, Michaël Zumstein i William Daniels, en tres exposicions. Aquest últim també exposa un altre treball, dedicat a la línia de ferrocarril Baikal-Amur Magistral de Rússia i a les regions pobres per on passa, amb el nom de ‘El tren dels oblidats’.
Enguany també es pot veure la devastació del tifó Hayan que va colpir les Filipines el 2013 amb un balanç de sis mil morts. Ho explica Sean Sutton amb les seves instantànies. Per la seva banda, la naturalesa hi és present amb la selecció de fotografies que Klaus Nigge va dedicar a l’àguila calba, el símbol nacional dels Estats Units.
‘El Visa és violent perquè el món és violent’
El director del certamen, Jean-François Leroy, diu que cada any se’ls acusa de fer un festival ‘massa cruel i dur’. Leroy ho atribueix a l’explosió que viu el món amb conflictes oberts a indrets com ara Síria, Palestina, Ucraïna i el Líban. ‘El festival és violent, sí, perquè el món és violent’, i així es transmet a través dels treballs dels fotoperiodistes.
Un dels noms que més sona en el Visa d’enguany és el de James Foley, el periodista nord-americà decapitat fa dies a Síria a mans dels gihadistes. Leroy ha reconegut que aquesta mort ha tingut un gran impacte mundial, però ha recordat que hi ha molts periodistes i fotògrafs que, com ell, han perdut la vida per il·lustrar què passa als conflictes. Concretament, ha recordat que des del començament de l’any ja són setanta els periodistes morts, i ha reivindicat la necessitat d’aquesta professió.
El treball de tres fotoperiodistes assassinats
Precisament en aquesta edició s’homenatjarà tres fotògrafs assassinats. Es tracta de Chris Hondros, assassinat l’abril del 2011 a Líbia, amb un recull dels seus millors treballs, juntament amb una altra mostra que vol recordar Anja Niedringhaus, que va morir en mans d’un policia afganès, que l’abril passat li va disparar un tret al cap. Finalment, també es recordarà Ian Parry, que va morir el 1989 mentre cobria la revolució romanesa. L’avió on viatjava va ser abatut per un míssil a l’aeroport de Bucarest.
En la presentació també s’ha denunciat la precarietat dels fotògrafs que any rere any veuen com es devalua la seva feina. A tall d’exemple, Leroy denuncia que una revista de notícies pot arribar a pagar 0,58 euros per una fotografia de la primavera àrab.
El certamen inclou un programa d’activitats i sessions per a professionals. Entre els temes que s’hi abordaran, hi ha el de la incursió dels telèfons mòbils i les fotografies que fan testimonis de manera amateur. Per il·lustrar-ho, s’ha organitzat una petita exposició amb trenta instantànies que ‘no han canviat el fotoperiodisme’ amb el títol de ‘Amateurs a portada’. I és que, segons els organitzadors, aquest fenomen no implica una amenaça real perquè afortunadament encara queden professionals disposats a recórrer el món i assumir riscs per mostrar què passa.
