La jubilació del Borbó i d’en Pujolet

VilaWeb
VilaWeb
Pere Moll i Torres
26.08.2014 - 00:02

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La jubilació del Borbó (per la porta falsa), i poc després l’afer d’en Pujol i la seua progènie, han estat (desigualment) la substància dels informatius espanyols en un període en  què la informació està sotmesa al sensacionalisme grotesc i carrincló i a un mesellisme polític i econòmic (vers l’estat) que fa pudor. S’utilitza l’estracanada mitjançant alguns personatges rellevants per a denostar qualsevol moviment cívic (sobretot si és perifèric) o reivindicatiu. Aquests personatges, actors protagonistes de la transacció democràtica (a Espanya), ara haurien d’estar estiuejant, però el seu passat continua essent d’actualitat,  encara que la recensió  mediàtica no siga la mateixa per a tots dos.

Aquesta situació em fa retrotraure’m als principis dels anys 1980 quan la democràcia encara portava bolquers i, de forma continuada, com a recurs centralista, s’anatematitzava molt sovint Catalunya i el País Basc (autonomía descafeinada para todos; Guerra, Abril Martorell…). L’any 1982 el Barça va fitxar Maradona, i aleshores Núñez (l’altre president) feia barcelonisme i Pujol ‘cambonisme’. Pujol va reciclar Maradona per a una campanya antidrogues. Recorde que un amic meu, psicoanalista argentí (cosa rara), va escriure una carta a El País esmenant sobre el consum de certes hamburgueses. Maradona també feia propaganda de McDonald (‘Nos vemos en McDonald’); possiblement d’eixa menja ha estat producte la seua feixuga figura. Per aquell temps, l’esportista borbó també feia esport i negocis nàutics amb ‘Fortuna’ (immunitat talasocràtica) i altres esports de risc com l’esquí i la cacera (de tot), però a l’ésser immune mai no li treien la targeta vermella. Pujol també feia muntanyisme amb la ‘Blancaneus-Ferrusola, i els Set Bordegassos’ des del cim dels pics catalans contemplaven la seua estimada Masia (Catalunya).

Han passat trenta anys i el patrimoni (cultural, polític i econòmic) d’aquests tres xicots sembla que ha crescut prou, els fills s’han fet grans i han fet bé els deures: no patiran massa, sempre aniran a taula parada. La ‘Mano de Dios’, Diego Armando (camorra) Maradona, entra i surt de clíniques de rehabilitació. Canonitzat a l’Argentina i a Nàpols, passa algunes temporades a Colòmbia. També a Juan Carlos I, el jubilat, l’han enviat a Colòmbia a retre i a que li reten homenatge. Dies abans d’arribar el Borbó, ha salpat des de Colòmbia un vaixell de l’Armada Española amb productes típics colombians vers Nova York. De quantes coses deuen haver estat testimoni les bodegues del mal venut iot Fortuna? Però això no és notícia: aquesta opacitat borbònica importa una figa a la Justicia Española i a la seua ciutadania. El que sí qué és clar és que molts amics de Juan Carlos I, per mèrits propis, han acabat a la presó. Ha estat alguna vegada en Pujol amic del Borbó? Pujol no ha estat mai independentista (quedaria molt lleig traure els diners de Catalunya via Banc de Santander o d’altres) però pensen a Espanya que és un bon arsenal per a desnonar l’independentisme. Ja fa més de deu anys que no xafa el Palau de la Generalitat, però ell, la Blancaneus-Ferrusola i els Set Bordegassos són bona munició perquè la premsa, l’estat espanyol i la seua pleballa, peguen trets contra el dret de decidir. Ara sembla que tothom sabia els seus afers delictius però s’ho han guardat com a l’última bala que ha de salvar la unitat d’Espanya.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any