22.08.2014 - 06:00
Aquesta setmana hem llegit una bona nova del camp de la investigació. L’equip de recerca pre-clínica de l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron de Barcelona ha confirmat l’eficàcia d’un nou tractament contra el tumor cerebral més freqüent. Per saber quina transcendència té aquesta nova fita de la lluita contra el càncer, parlem amb la doctora que n’ha dirigit la investigació, Laura Soucek.
—En què consisteix el vostre últim descobriment? Què significa, exactament?
— El nostre estudi confirma l’eficàcia d’un nou tractament contra el càncer cerebral més freqüent, el glioma, basat en la inhibició de la proteïna Myc. L’efecte de la proteïna en aquesta malaltia sempre ha estat l’enfocament de la meva investigació, perquè és reguladora de la divisió de les cèl·lules.
—Què és la proteïna Myc?
—És una proteïna present al nostre cos que regula la generació de teixits. En un estat normal, només s’activa quan és necessari: per curar una ferida o perquè ens creixin els cabells, per exemple. Però, quan es té un càncer, la Myc es torna boja, es desregula, està sempre activa i contínuament dóna la instrucció a les cèl·lules de dividir-se. I llavors el càncer no para de créixer. És present en la majoria de càncers que afecten els humans.
—I el vostre tractament consisteix a inhibir aquesta proteïna. Què vol dir, això?
—Inhibir la proteïna Myc vol dir segrestar-la, blocar-ne l’acció. Impedir que actuï en el nucli de la cèl·lula.
—I com ho aconseguiu?
—Cal deixar clar que la inhibició de la proteïna Myc és, ara com ara, una teràpia gènica, i encara no és aplicable als pacients. Experimentem amb ratolins. Afegim gens en el seu codi genètic, el modifiquem perquè tinguin aquest inhibidor en l’organisme i, així, comprovem si realment pot frenar l’acció de la Myc quan està desregulada.
—Quina implicació té això en la lluita contra el càncer?
—Independentment del tipus de càncer, sabem que la inhibició de Myc funciona; blocant-la, aconseguim parar la divisió de cèl·lules. Per això, vam decidir experimentar amb els càncers més difícils de curar, com el de pàncrees, el de pulmó, i ara el glioma, que és el tumor més agressiu en els adults. Sabem, a través del nostre estudi, que l’estratègia d’inhibició de Myc pot ser un tractament molt eficaç.
—Però, ara com ara, aconseguiu aquesta inhibició a través de la modificació genètica en els ratolins, i això no es pot aplicar als humans. Com podria ser un tractament eficaç per a les persones?
—Ara hi treballem. Validem un fàrmac que faci el mateix efecte inhibidor de Myc que la teràpia gènica –afegir gens– i es pugui arribar a aplicar als pacients. Perquè això sigui possible, s’ha d’arribar a una fase regulatòria que demostri que el fàrmac és eficaç, segur i no tòxic per a les persones. És necessari fer-ho perquè arribi a la clínica.
—Com influirà això en els pacients actualment afectats pel glioma?
—El nostre estudi demostra que la inversió en un fàrmac pot inhibir la Myc en un cas de glioma. Això és molt important. Perquè una companyia farmacèutica inverteixi en un fàrmac, ha d’estar segura que funcionarà i serà eficaç per als pacients. Nosaltres fem aquesta investigació pre-clínica per comprovar-ho. Hem trobat una nova esperança per a aquests pacients.
—Però us trobeu en una fase pre-clínica. Quant de temps ha de passar per tenir un fàrmac per als pacients?
—Parlem d’un període d’uns tres anys. Evidentment, això preocupa molt les persones afectades actualment pel glioma. És un tipus de càncer molt agressiu. Actualment, l’oportunitat terapèutica dels pacients és de prolongar la vida; hi ha molt poques possibilitats de cura per als malalts. A l’equip som conscients que els nostres esforços són una cursa contra rellotge, per això no parem de treballar i investigar. Fem el que podem i tan ràpidament com podem.
—Quin tractament s’aplica actualment a les persones afectades per aquest tipus de tumor cerebral?
—Ara s’intervé quirúrgicament el pacient i s’extreu la massa tumoral central. Ara, aquest tipus de càncer s’estén fàcilment i s’infiltra en els teixits de l’entorn. Això fa que, un cop extret el focus central, encara quedin cèl·lules afectades. S’intenten eliminar a través de radioteràpia, però són molt resistents i sovint acaben creant un nou tumor. A més, el tractament que s’aplica és també perjudicial per als teixits sans. En canvi, la línia de teràpia que investiguem seria molt menys agressiva per als pacients i l’afectació a la resta de teixits seria mínima.
—El càncer és una malaltia que afecta cada cop més gent. En el cas del glioma, quan és que un mal de cap passa a ser un símptoma?
—No sóc metgessa, sóc investigadora, però penso que un mal de cap recurrent s’ha de controlar. Hem d’escoltar el nostre cos, si hi ha un malestar que es repeteix, és un malestar que cal revisar.
